A contracorriente: escritoras a la intemperie del siglo XX

Cabré, M.ª Ángeles. A contracorriente: escritoras a la intemperie del siglo XX. Barcelona: Elba, 2015. 276 p. ISBN 978-84-942266-8-7. 21 €.

El gènere biogràfic, llegir biografies, atrapa. En el cas de les vides de dones, Carolyn G. Heilbrun (més coneguda potser sota el pseudònim d’Amanda Cross, autora de novel·les de misteri d’èxit), al seu llibre Escribir la vida de una mujer (Madrid: Megazul, 1994), diu que és necessari un model que qualsevol dona pugui fer seu, per tenir un punt d’arrencada per on començar, per no fer-ho sola o amb aquella sensació de començar de nou com si no existís història; el feminisme en dirà genealogia femenina.

En aquesta ocasió, es tracta d’encadenar un retrat de vuit escriptores escollides del segle XX, de diferents gèneres i llengües, i el resultat és, de totes totes, atractiu. La selecció d’aquests vuit noms d’escriptores de la literatura universal l’ha feta una altra escriptora, M.ª Ángeles Cabré, autora de novel·les com El silencio (Madrid: Caballo de Troya, 2008), de llibres de poemes com Gran amor (Madrid; Barcelona: Egales, 2011) i Si se calla el cantor (Sant Cugat del Vallès: Los Libros de la Frontera, 2012), de la biografia del poeta Gabriel Ferrater (Gabriel Ferrater, Barcelona: Omega, 2002) i, en relació al llibre que ens ocupa, l’assaig Leer y escribir en femenino (Bellcaire d'Empordà: Aresta, 2013). Cabré és també traductora i crítica literària especialitzada en literatura escrita per dones, i directora de l’Observatori Cultural de Gènere que té com a objectiu incentivar la presència de les dones a la cultura. Col·labora en diferents mitjans i se la pot seguir en el blog Bibliomanía.

El primer que pot ser interessant, doncs, quan ens acostem a aquesta obra, és llegir el perquè d’aquests noms, de la selecció mateixa; per què aquestes autores i no altres, en una «llarga llista i fecunda»: Clarice Lispector, María Zambrano, Natalia Ginzburg... I, especialment, quin fil conductor les pot situar en el conjunt d’una escriptura feta per dones. Potser, amb aquest desig, se’ns ha fet una mica curt el pròleg, «Pioneras de una literatura compartida», on Cabré comenta el que uneix aquestes autores: «la convicción de que habían sido llamadas para la escritura, haber sabido construir obras perdurables en el tiempo, pertenecer a día de hoy al reducido elenco de las llamadas “clásicas modernas” y ser las primeras en codearse en términos de igualdad» (p. 14). I és que, quan avancem en la lectura, ens adonem que llegint la biografia d’una, se’ns apareix la vida i obra d’una altra, que no necessàriament es troba en la selecció. És així per exemple que, llegint la vida de la Virginia Woolf, descobrim la seva gran amiga, la també escriptora Mary McCarthy; o l’argentina Victoria Ocampo, amb qui va mantenir una correspondència, fou traductora de les seves obres a l’espanyol i editora del seu Diario. I, en l’anàlisi de la seva obra, surten els noms de les escriptores George Eliot i Charlotte Brontë. En la vida i obra de Hannah Arendt, apareix el nom de la salonnière Rahel Varnhagen. I tot parlant de l’obra de la Rodoreda, trobem les escriptores Doris Lessing, Katherine Mansfield, Dorothy Parker i Katherine Anne Porter, o la nostrada Montserrat Roig (que justament va fer un retrat de l’autora de La plaça del Diamant); i encara, en la vida d’Elsa Morante hi llegim el nom de la filòsofa María Zambrano.

Cabré ens acosta a la vida i obra d’aquestes dones escollides. Vida i obra, a parts iguals, perquè en cada una de les biografies s’equilibren aquests dos elements: un recorregut per la vida i alhora una anàlisi crítica de l’obra. I és aquí on, al meu entendre, l’aposta de l’autora és original, perquè són, com deia en començar, biografies d’escriptores fetes per una altra escriptora i crítica literària.

La lectura del conjunt és molt agradable. Especialment atractius, en aportar ja un tret definitori del retrat que vindrà a continuació i inviten a la lectura, són els títols que acompanyen cada autora: la Woolf, «el coraje literario»; la Rodorera, «la voluntat creadora»; la Morante, «la excesiva conciencia», entre d’altres. El recorregut per la vida i obra de cada autora no es fa d’una manera lineal, cronològica, seguint la seva biografia, sinó que van encadenant-se diferents aspectes d’interès. Per exemple, els espais de creació d’una Virginia Woolf (les tres estances, els tres temps i espais, tot rememorant la significació política de la seva «cambra pròpia»); o les lectures d’una Elsa Morante («las escritoras poblaban su biblioteca, y fue una gran lectora de poetas como Anna Ajmátova, Marina Tsvietáieva y Sylvia Plath», «lectora apassionada de Marcel Proust» i de Katherine Mansfield). I el que les pot unir a d’altres escriptores: la depressió de la Woolf, com la de les poetes Elizabeth Barrett Browning, Emily Dickinson y Sylvia Plath; la pintura d‘Isak Dinesen, com la de Clarice Lispector i la de Mercè Rodoreda. L’exili, que bé podria ser també un punt de contacte entre algunes de les biografiades. El moviment polític de les dones, descobrint per exemple l’estret contacte que Isak Dinesen va mantenir amb la seva tia, Bess, feminista i sufragista. O les relacions no sempre plàcides amb els seus companys, com la d’Elsa Morante amb el també escriptor Alberto Moravia, que dona motiu per parlar breument de la de Simone de Beauvoir o la de Carmen Martín Gaite.

Interessada pel procés creatiu i per les lectures de les escriptores, Cabré ens descobreix també el costum de la Rodoreda de posar pròleg a les seves novel·les, i del de la Morante d’escriure en llibretes escolars o bé de dibuix. Ens fem una idea de la biblioteca paterna de l’Arendt, nodrida de clàssics grecs i llatins. Coneixem la fascinació de la Dinesen per Les Mil i una nits, sintetitzant, com diu Cabré, de manera genial, la seva manera d’entendre la literatura —«escribir era contar». O la febre lectora de la Virginia Woolf, a qui se li va oferir formar part del comitè de la Biblioteca (Pública) de Londres.

Invito clarament a la lectura d’aquest recull de biografies, a deixar-se atrapar per la vida i obra de les autores seleccionades, per extreure anècdotes i, finalment, per descobrir més fils que connecten unes i altres biografiades i, molt sovint, amb d’altres dones, escriptores o no. La lectura us farà, ben segur, llegir l’obra d’alguna de les biografiades, recuperar alguna pel·lícula (la imatge de la Dinesen en el paper de la Meryl Streep a la conegudíssima pel·lícula de Sydney Pollack Memorias de África, per exemple) o a buscar l’edició de la correspondència d’algunes d’aquestes autores. Deixeu-me que us en recomani una: la de Mary McCarthy amb Hannah Arendt.[1]

Núria Jornet-Benito @JornetNuria
Professora de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la UB