The best children's books of the year [en línia]. 2023 edition: books published in 2022. Selected by the Children’s Book Committee. [New York]: Bank Street College of Education, 2023. 69 p. <https://educate.bankstreet.edu/cbc_awards/12/>. [Consulta: 25 juliol 2023].
El Bank Street College of Education, institució ubicada a Nova York i dedicada a la formació de mestres i també a l’ensenyament d’infants des de l’edat preescolar fins al darrer curs de Primària, va publicar el darrer mes d’abril l’edició de 2023 dels premis The best children's books of the year. La publicació, amb una trajectòria de 25 anys, recull els millors 600 llibres per a infants publicats durant l’any anterior. Aquesta tria inclou llibres de ficció i de no-ficció, i s’escullen entre més de 6.000 títols que el Children’s Book Committee (CBC) avalua anualment. Aquest comitè, integrat en el Center for Children's Literature (que organitza tallers, guies i contingut per a l’aprenentatge i el desenvolupament dels nens), té més de 100 anys i el seu objectiu és ajudar els pares, educadors i bibliotecaris a elegir llibres que els nens trobin «captivadors i transformadors». És, doncs, una organització dedicada a la prescripció lectora per fomentar la lectura.
Bialet, Graciela. Lectores rebeldes: y razones por las que vale la pena leer. Ilust., Liliana Menéndez. Ciudad Autónoma de Buenos Aires: La Crujía, 2023. 271 p. ISBN 978-987-601-324-6.
¿Cómo nos convertimos en lectores? Quizás tuvimos algún maestro, un amigo, una madre y un padre que nos acompañaron en el proceso. Quizás en nuestras casas había o no libros, ¿cómo era la biblioteca del colegio, del barrio? Cada uno sabe el tipo de lector en el que se ha convertido, y si fuimos rebeldes o no. Al comenzar a leer los ensayos de Graciela Bialet vamos descubriendo con su experiencia por qué y cómo leer literatura debe ser un desafío cultural. Además, encontramos al final de cada capítulo recomendaciones de lecturas y anécdotas entrañables de su vida, con personajes tan reconocidos como María Elena Walsh o Elena Poniatowska, y otros que despiertan tanta ternura y esperanza como Tsipekua (Valeria), la niña purépecha en Oaxaca.
Russ, Joanna. Com destruir l’escriptura de les dones. Trad., Míriam Cano; pròleg, Jessa Crispin; epíleg, Mariló Àlvarez. Barcelona: Raig Verd, 2022. 246 p. (Ciclogènesi; 27). ISBN 978-84-19206-93-0. 22,95 €.
La versió en castellà ja va ser ressenyada en aquest blog.
Era el 2018, baixava de l’AVE i caminava per primera vegada per Madrid. Sortia de l’estació d’Atocha i veig dos nadons que vaig confondre amb un Plensa, el monòlit en record de les víctimes de l’11M i els quatre cavalls d’un frontispici que decoren el Ministerio de Agricultura (suposo que llauren). Serien només tres dies d’agost, però ja tocava, ara que tenia un sou decent, no podia ser que no hagués vist mai un Velázquez en persona. M’encaminava cap a l’hotel, i abans de creuar el Paseo del Prado, vaig veure la primera de les estàtues clàssiques que decoren totes les ciutats. Claudio Moyano. Un home del XIX una mica enfadat amb un llibre entre mans. No sé qui és. Ui, mira aquestes guinguetes que hi ha aquí... això són llibres? Semblen antics... No et paris aquí, Diego, que ets molt a prop de l’estació i encara arrossegues la maleta, ja et deuen haver clissat un parell de carteristes, com a mínim.
Navas Ocaña, Isabel; Romero López, Dolores (eds.). Ciberfeminismos, tecnotextualidades y transgéneros: literatura digital en español escrita por mujeres. Almería: Universidad de Almería; Madrid: Universidad Complutense, 2023. 395 p. (Sobre las mujeres; 8). ISBN 978-84-1351-203-7. 18 €.
Se podría decir que Ciberfeminismos, tecnotextualidades y transgéneros es una constelación de voces y obras de la literatura escrita por mujeres en el contexto español y latinoamericano. Este volumen colectivo es un vistazo a las estrellas de la constelación y nos permite, también, crear conexiones entre ellas, entendiendo lo complejo, plural y entrelazado del panorama artístico y literario ciberfeminista en español.
Morriello, Rossana. Dalla pirateria dei libri all’editoria predatoria: un percorso tra storia della stampa ed etica della comunicazione scientifica. Milano: Ledizioni, 2022. 158 p. (Editoria: passato, presente e futuro). Disponible en línia: https://www.ledizioni.it/checkout/order-received/55043/?key=wc_order_c2rGKG5HeyWlF. ISBN 978-88-5526-804-2.
Els darrers mesos, diversos mitjans de comunicació han publicat notícies sobre comportaments deshonestos d’investigadors en publicar resultats científics (vegeu, per exemple, les publicades a El País o elDiario.es). Malgrat tractar-se d’un tema d’actualitat, el plagi o la falsificació de dades no són conductes noves i se’n poden documentar casos des dels inicis de la ciència moderna, tot i que probablement s’han exacerbat com a conseqüència d’uns criteris d’avaluació científica centrats de manera gairebé exclusiva en el mesurament quantitatiu de la producció dels investigadors.
Høigilt, Jacob. Comics in contemporary Arab culture: politics, language and resistance. London, etc.: I.B. Tauris, 2022. XII, 229 p., [8] p. de làm. ISBN 978-0-7556-4907-5.
Comics in contemporary Arab culture: politics, language, and resistance és un treball acadèmic del professor noruec d’àrab Jacob Høigilt, publicat originàriament l’any 2019 i editat en la present edició en format llibre el 2022. A través d’aquest estudi, l’autor analitza els còmics per a adults al món àrab, amb un enfocament central a Egipte i el Líban, els dos principals productors d’aquest gènere, i com aquests serveixen com a crítica política i social.
L’Escola de Llibreria va adquirir carta de naturalesa amb la signatura del conveni de col·laboració entre el Gremi de Llibreters de Catalunya i la Universitat de Barcelona, l’any 2012. Totes dues institucions es comprometien a sumar esforços per tirar endavant un projecte formatiu que no tenia parangó en els temps moderns a Catalunya ni a Espanya. Un curs de postgrau que arriba ara ja a la desena edició.
El curs, que actualment es programa cada dos anys –alternant-lo amb una altra formació de caire més especialitzat–, contempla les bases necessàries per desenvolupar-se amb solvència com a llibreter: el marc regulador, els diferents actors de la cadena del llibre, la tipologia variada de llibreries, la gestió econòmica del negoci, l’atenció a la clientela, la promoció de la llibreria... i molts altres aspectes importants del dia a dia llibreter. Cada faceta és impartida per professionals experts i per professors universitaris. I, per completar la formació, els alumnes han de portar a terme unes pràctiques obligatòries en llibreries, per acabar de consolidar els coneixements i adquirir les competències necessàries.
Selby, Andrew. Editorial illustration: context, content and creation. London, etc.: Bloomsbury, 2023. XI, 206 p. ISBN 978-1-3500-9686-8.
Una imatge val més que mil paraules? Això diuen, i segurament sigui cert… I si més no, no podem obviar que una imatge influeix moltíssim en la manera en què el cervell rep i interpreta una informació.
Tenim a les nostres mans un llibre sobre il·lustració editorial, sobre tot el que comprèn: sobre la seva història, les seves formes, la manera de dedicar-s’hi i extreure’n el màxim profit. No ens enganyem: il·lustrar (en el sentit més ampli de la paraula) no és fàcil, però la cosa es complica quan es tracta de donar forma visual a un concepte, a una idea, a un text que pot ser de qualsevol tema… És un camp on les fronteres són difuses: fins on arriba? quin és el seu abast? cobertes de llibres, portades de revistes, setmanaris, resum visual d’una ponència a un congrés, imatge d’acompanyament als titulars d’un diari… Sovint és una tasca que es fa sota pressió: el temps moltes vegades juga en contra i, per descomptat, cal comprendre bé la matèria primera: el contingut i el context.
Fa més de 15 anys que la Carme Parras somiava obrir una llibreria, però mai semblava un bon moment per arriscar-se. Fins que un dia, Esparreguera, la seva vila, es va quedar sense llibreria, i la Carme, el seu company Guillem Arnal i la seva germana, Maria Parras, van coincidir que ara sí que tocava posar fil a l’agulla. «Ho havíem de fer perquè és important que als pobles hi hagi cultura, i Esparreguera no es podia quedar sense un punt de trobada de lectors i d’activitats culturals», recorda la Carme.
Així, el 19 de setembre de 2022, va néixer El Teler Llibres, una llibreria ―tal com la defineix la mateixa Carme― «petita i de proximitat, on el més important és el contacte directe amb la gent». El nom té un component sentimental i simbòlic, i a la vegada recull el passat recent d’aquesta vila del Baix Llobregat, que va ser una important colònia tèxtil. «Els nostres avis havien treballat als telers ―l’avi era sereno― i ens explicaven moltes històries d’aquells dies. També s’hi afegia que per a nosaltres el llibre és com un teixit de paraules, així que es va quedar El Teler», explica. El logotip i la imatge és de Núria Oltra, una amiga il·lustradora. «Feia més de quinze anys que li deia que quan muntéssim la llibreria, ella seria qui ens faria el disseny, i finalment es va complir», explica rient.
Blog de l'Escola de Llibreria 2013-
Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals – Universitat de Barcelona
Gremi de Llibreters de Catalunya
El Blog de l’Escola de Llibreria no subscriu necessàriament les opinions expressades pels autors dels articles.
Els continguts del blog de l’Escola de Llibreria de la Facultat d'Informació i Mitjans Audiovisuals de Barcelona estan subjectes a una llicència BY-NC-ND de CC.