Guillem, Ramon. Foc de magranes: de literatura, d’altres arts i de biblioteques. València: Vincle, 2024. 149 p. (Vincle Panorama; 15). ISBN 978-84-127725-4-8. 20 €.
Ramon Guillem (Catarroja, 1959-2024) fou poeta, bibliotecari i lector. Comptava amb una dilatada trajectòria en el món de la cultura valenciana, per la qual cosa es fa difícil reduir la seva activitat a només tres camps d’acció. La llicència ens serveix, això sí, per introduir el seu perfil i acotar el primer paràgraf d’aquesta ressenya.
Foc de magranes (Vincle Edicions, 2024) és la darrera obra de l’autor. Un llibre a mig camí entre l’assaig literari i la biografia personal on aboca bona part de la seva experiència bibliòfila. Des de la poesia fins a la música clàssica, passant per l’art de la pintura i la divulgació cultural, el volum ofereix un ampli ventall d’obres que, any rere any, han anat perfilant la identitat artística del poeta. Es tracta del retrat d’una educació sentimental on, alhora que es fa balanç d’allò viscut, s’agraeixen els serveis prestats a tota una generació d’agents culturals del camp literari valencià. El llegat de poetes, novel·listes, bibliotecàries, editors i d’altres professionals del sector és reivindicat aquí com la base sobre la qual elevar una esfera cultural que mira cap a Europa.
Des de l’inici, la narració va més enllà de la funció merament expositiva i es planteja com una forma d’acompanyament. El material amb el qual treballa l’autor és sensible perquè parla de l’art que l’ha commogut, així que no es limita a compartir una llista inacabable de títols. Cada referència inclou un record que quedà gravat gràcies a un seguit de revelacions que ara, repassant el seu historial de lectures, li permeten establir una petita cronologia. «Llegiu quin vers tan descriptiu» i «escoltem el poeta» són dues instruccions que trobem a les primeres pàgines i que obren una font incessant de citacions d’autors com ara T. S. Elliot, Pere Gimferrer, Max Aub o Carson McCullers. Guillem transcriu, glossa i parafraseja per apropar-nos a la seva biblioteca particular, un món propi fruit d’anys de lectures i relacions sociolaborals.
Tot i l’esperit divulgatiu del text, també hi ha lloc per a la reflexió personal i fins i tot teòrica. De la segona categoria destaca la seva visió sobre la «matèria obscura o original», on ens parla, arran d’un diàleg entre el poeta José Ángel Valente i el pintor Antoni Tàpies, del moment previ a l’acció en l’art. La inspiració com a punt de trobada entre processos de creació de diferents disciplines artístiques. Un buit aparent que, abans que la tècnica intervingui i es creï quelcom singular, ja amaga una significació des de la qual més tard podran establir-se connexions. A partir d’aquí, aniran apareixent múltiples subratllats que identifiquen paral·lelismes entre obres de diferents èpoques. És el cas, per exemple, de l’analogia entre dos artistes valencians que s’inspiren en un mateix succés: Ivan Brull, un poeta actual, i Antonio Muñoz Degrain, un pintor nascut a la primera meitat del segle XIX. El lector-observador, en aquest cas Guillem, detecta la concordança i estableix un fil conductor que travessarà tot el volum. Les circumstàncies de l’atzar en l’art dominen el relat i, en conseqüència, les ànsies comparatistes de l’autor.
El llibre es llegeix com un testament literari i, a la vegada, com una crida al foment de la lectura i la creació. És una porta d’entrada ideal per a qualsevol lector apassionat de la literatura universal que, a més, tingui interès a equilibrar la balança entre el seu coneixement de les lletres catalanes i valencianes.
Marc Balboa Rafanell
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Llibreter a Tipos Infames
Afegeix un nou comentari