«Crítica literaria: una guía ilustrada»

Holland, Owen. Crítica literaria: una guía ilustrada. Ilust., Piero; trad., Rodrigo Guijarro Lasheras. Madrid: Tecnos, 2018. 188 p. ISBN 978-84-309-7401-6. 12 €.

Heus ací la traducció de Rodrigo Guijarro Lasheras del text d’Owen Holland, doctor en crítica i cultura i editor de la revista The journal of William Morris studies (dedicada a la vida i obra de l’artista de conviccions marxistes) amb il·lustracions de l’artista i dissenyador gràfic Piero. L’original es va publicar en anglès per Icon Books de Londres l’any 2015 amb el títol Introducing literary criticism: a graphic guide. La noció d’introducció queda suprimida en la traducció al castellà. No obstant això, aquesta versió manté el perfil d’estudi introductori, d’intenció panoràmica, i de presentació juganera d’un material sovint dens i complex, aconseguida mitjançant les vinyetes de Piero.

El llibre és característic d’unes col·leccions que hom ha vist aparèixer entre finals del segle XX i els primers vint anys del segle XXI, que pretenen facilitar al públic lector l’essència d’uns coneixements filosòfics i teòrics. Icon Books n’ha publicat uns quants, enfocats en temes diversos, des del feminisme i l’Islam fins a la teoria quàntica. Altres editorials angleses, com ara Oxford University Press, també han contribuït al fenomen amb volums de format reduït a la col·lecció A very short introduction to, inaugurada l’any 1995. La diferència amb els textos d’Icon Books seria que aquests cedeixen espai textual a la il·lustració, coprotagonista de l’original anglès i, en conseqüència, d’aquesta traducció al castellà.

Crida l’atenció trobar-se l’any 2015, i encara el 2018, amb un llibre que porta el concepte de crítica literària com a títol principal. Icon Books ja havia publicat l’any 2001 el volum de Stuart Sim dedicat a la teoria crítica (Introducing critical theory: a graphic guide) i, potser per aquesta raó, Holland no podia introduir el concepte a la seva obra. No obstant això, seria un títol més indicatiu del que ve a representar el contingut de Introducing literary criticism: a graphic guide o, en aquest cas, la seva traducció, Crítica literaria: una guía ilustrada. La primera oració del llibre afirma el que constitueix el text que segueix: «es una (breve) introducción a la crítica literaria» i tot seguit aclareix: «trata sobre crítica literaria, … no es de crítica literaria.» (p. 9).

Potser convindria definir el que hom entén per «literatura» i «crítica» però Holland deixa de banda aquestes consideracions tot fent referència a Jean-Paul Sartre i el seu assaig (sense anomenar-lo) de 1947 Qu’est-ce que la littérature? Piero complimentarà el text amb una caricatura de Sartre, amb la Torre Eiffel al fons, tot ocupant gairebé tres vegades més espai que l’ocupat pel text. Tot seguit es formularà la pregunta «Qué es la crítica literaria?» i la resposta introduirà els conceptes de judici i estètica com també els d’aspectes formals d’una obra o el seu significat cultural i històric, qüestions a les quals «echaremos un vistazo … más adelante», anticipa el text a peu de la pàgina 10. Arribats a la pàgina 15, hom adreça la paraula a l’aspirant a crític literari: «Si albergas aspiraciones de convertirte en crítico literario, harías bien empezando a leer todo lo que puedas sobre historia de la crítica literaria.» (la negreta és meva). Dit això, afirma ser «un texto de estudio provechoso para los críticos literarios.» (p. 21). En començar la lectura del llibre, doncs, sembla haver-hi una confusió respecte a qui va dirigit el llibre (l’aspirant a crític literari o el crític literari ja format). Cal dir que el crític literari ja format hauria de tenir coneixement dels noms i idees exposats.

Per altra banda, el que realitza el llibre és una repassada cronològica des de Sòcrates i la seva visió de la poesia, exposada a La República, fins al pensament de figures de l’ecocrítica, com Karl Kroeber i Lawrence Buell, és a dir, traça una història de la crítica literària (vegeu també les pàgines 36 i 82 en aquest sentit) i, a més, ho relaciona sobretot amb el desenvolupament de la cultura britànica (les mencions de Sartre, Bertolt Brecht, Walter Benjamin, Racine, Madame de Staël, Schlegel i el «New Criticism» dels nord-americans Brooks, Tate, Penn Warren, Wimsatt i Monroe Beardsley, entre d’altres, entre les primeres cent pàgines del text, no minaran aquest enfocament fonamental) i la implantació de la literatura anglesa com a disciplina universitària al segle XIX (p. 61-65). Les primeres cent pàgines del llibre acabaran amb una al·lusió al formalisme rus abans de començar les últimes setenta-cinc pagines restants amb l’encapçalament «De la crítica literària a la teoria de la literatura» (p. 101). Creiem que aquest encapçalament hauria sigut un títol més adient per a la publicació donat que reflecteix la història que el lector/la lectora té entre les seves mans.

Les pàgines restants recullen les teories diverses incorporades a la interpretació de l’obra literària des de l’impacte de la recerca lingüística de Saussure als estudis estructuralistes de Roland Barthes i narratològics de Todorov i Genette. El postestructuralisme està representat per les al·lusions a l’obra de Jacques Derrida i Michel Foucault com també d’altres pensadors/es d’expressió francesa, així, Julia Kristeva, Luce Irigaray, Jean-François Lyotard i Jean Baudrillard. Holland dedicarà les pàgines 117 a 125 a la teoria literària marxista, tot fent referència a figures destacades com ara Lev Trotski, Walter Benjamin, György Lukács i l’obra divulgadora del nord-americà Fredric Jameson de marxistes europeus i la seva pròpia teoria dialèctica de la història de la literatura. Acaba aquesta secció amb la menció del professor d’origen gal·lès de conviccions marxistes de la Universitat de Cambridge Raymond Williams i el seu deixeble Terry Eagleton.

Les últimes cinquanta pàgines del text es dedicaran a l’aplicació de la psicoanàlisi a l’obra literària a partir de Freud, tot posant el focus a les aportacions del francès Jacques Lacan i la nord-americana Shoshana Felman, abans de passar al nou historicisme nord-americà, representat per Stephen Greenblatt, i el materialisme cultural britànic, inspirat per l’obra de Raymond Williams i desenvolupat a Anglaterra pels llavors professors de la Universitat de Sussex Alan Sinfield i Jonathan Dollimore. L’aportació dels estudis feministes nord-americans i francesos hi serà present mitjançant l’obra d’Elaine Showalter, Kate Millett i des de Simone de Beauvoir a Hélène Cixous, entre d’altres, com també els estudis de gènere on figuren dos noms de ressò: Eve Kosofsky Sedgwick i Judith Butler. El text acaba amb referència als estudis postcolonials a partir de l’obra seminal de Frantz Fanon, passant pel llibre d’impacte The empire writes back, de 1989, dels australians Bill Ashcroft, Gareth Griffiths i Helen Tiffin, per arribar a les aportacions del palestí i professor a la Columbia University a Nova York, Edward Said, i de l’índia Gayatri Spivak, també docent a Columbia. Són visions crítiques de la metròpolis des dels marges, amb experiència directe del colonialisme. Com ja hem apuntat, el llibre acaba enfocant-se en l’ecocrítica.

El volum inclou un glossari de conceptes, marcats al text amb asterisc, i també una llista de «Lecturas adicionales». Tant el glossari com la llista de textos semblen poc elaborats. Al glossari s’hi troben conceptes que no caldria que hi fossin, com ara «balada» i d’altres que haurien de ser-hi, com «humanismo liberal» (p. 59), mencionat en relació amb l’obra crítica de Matthew Arnold. Pel que es refereix a les «Lecturas adicionales», és difícil apreciar la justificació de la selecció i, sense dubte, hauria estat útil disposar de les referències completes dels llibres o assaigs mencionats al llarg del text. La traducció sembla en general una representació raonable de l’original anglès. Només hem trobat un error a la secció dedicada a la teoria literària marxista: «la sociedad capitalista … gira en torno a la competencia [sic] y la explotación». Hauria de llegir-se «competitividad» (com a traducció de l’anglès «competition»).

Jacqueline Hurtley  
Professora emèrita de Literatura en llengua anglesa de la UB

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.