O’Leary, Brian; Hawkins, Kevin. Exploring open access ebook usage [en línia]. [New York]: Book Industry Study Group, 2019. 13 p. [Consulta: 3 set. 2019].
Al maig de 2019 es va publicar l’informe Exploring open access ebook usage liderat pel Book Industry Study Group (BISG) en col·laboració amb KU Research, l’Educopia Institute, i investigadors de la University of Michigan i de la University of North Texas.
L’estudi representa una important contribució en la identificació dels reptes i beneficis que suposa l’accés a dades sobre l’ús de monografies en accés obert i crea un marc per a futures accions en aquest àmbit. En concret, l’estudi proposa la creació d’un data trust (grup d’empreses de dades) que s’encarregui de la gestió de les bases de dades existents amb l’objectiu de facilitar el coneixement sobre l’ús dels llibres electrònics en accés obert.
La formació d’aquest trust o grup d’empreses funcionaria com un intermediari independent entre els principals agents de la indústria i s’encarregaria de compilar i analitzar les dades per als membres del trust. A canvi, els membres d’aquest trust facilitarien l’ús de les dades disponibles a la resta de membres, els quals accedirien a les dades normalitzades mitjançant una interfície personalitzada.
De funcionar la iniciativa, l’accés comunitari a les dades proporcionaria, entre d’altres, els següents beneficis:
- Informació sobre el funcionament de monografies individuals i també de col·leccions;
- Benchmarking i seguiment dels canvis i tendències en els patrons d’ús que es produeixen al llarg del temps;
- Informació sobre els patrons d’ús de monografies en accés obert per temàtiques;
- Possibilitat de mapejar les comunitats més actives en l’àmbit de les monografies en accés obert;
- Informació per a la presa de decisions sobre l’adquisició, màrqueting i sostenibilitat de les estratègies en l’ecosistema de comunicació científica;
- Provisió de nous instruments per a l’avaluació i comunicació del valor i funcionament de les monografies en accés obert.
A escala individual, el trust proporcionaria a cadascun dels agents dades de tot el grup, salvaguardant la confidencialitat i privacitat i els permetria estalvis en la contractació de personal per a l’anàlisi de les dades, la possibilitat d’accedir a noves audiències, així com la definició de nous models de negoci, entre d’altres avantatges.
La realitat d’aquests beneficis dependrà però de la quantitat d’agents disposats a facilitar l’accés a les dades, així com del compromís establert entre ells. Per tal que aquesta col·laboració sigui fruitosa cal que els agents tinguin coneixement del que significa formar un trust o grup d’empreses i desenvolupin estàndards tècnics per a la validació de les dades i la informació.
El fet que, en aquests moments, s’estiguin portant a terme diferents projectes i iniciatives sobre l’ús del llibre electrònic en accés obert tant als Estats Units com a Europa, de manera independent, ofereix l’oportunitat de coordinar aquests esforços, i així ampliar el coneixement sobre les necessitats, oportunitats i funcionament també a d’altres mercats regionals.
L’informe recull, de manera detallada, tot un seguit de recomanacions i passos a seguir per tal que la iniciativa sigui viable:
- Definició de l’arquitectura i governança del data trust i establiment de prioritats;
- Establiment d’un servei pilot que implanti l’arquitectura i governança definides;
- Implantació de tecnologies de codi font obert en un grup d’agents, inicialment, dels Estats Units;
- Desenvolupament de casos que permetin veure qui es beneficia de la informació sobre l’ús de monografies en accés obert i com una agrupació d’empreses (trust) pot donar una millor resposta a les seves necessitats;
- Compromís entre els diferents agents i mercats;
- Millores en la documentació de la cadena de valor de les monografies en accés obert.
La rellevància de l’estudi rau en el mateix objecte d’anàlisi, els llibres electrònics en accés obert, molt menys estudiats que les revistes. El coneixement de l’ús que se’n fa en el món digital és clau per a nombrosos agents que intervenen en la cadena de valor d’aquest producte editorial. Així, per exemple, en determinats contextos, les editorials necessiten demostrar l’impacte que l’accés obert té en les monografies (nombre de descàrregues i citacions) per tal d’atraure recursos dels programes (públics i privats) de foment de la publicació en accés obert; les entitats finançadores requereixen també d’aquestes dades per tal de valorar el retorn de les seves inversions i els autors i autores són proclius a disposar de totes aquelles dades que evidenciïn l’impacte de la seva recerca. L’accés individualitzat a aquestes dades té costos molt elevats (com la dificultat d’identificació i agregació d’aquestes dades repartides en diferents i múltiples plataformes o la dificultat d’accedir, analitzar i comunicar dades sobre l’ús de llibres en accés obert, entre d’altres) que mitjançant un programa comunitari com el presentat podrien reduir-se dràsticament.
En aquest sentit, aquest treball obre les portes a la reflexió de com pot articular-se un model comunitari de gestió de dades d’ús de monografies que resultaria força adient en un món cada cop més digital, globalitzat, obert i divers.
Anna Villarroya
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari