Pedraza Gracia, Manuel José (dir.). Del autor al lector: el comercio y distribución del libro medieval y moderno. Eds., Yolanda Clemente San Román, Nicolás Bas Martín. Zaragoza: Prensas de la Universidad de Zaragoza, 2017. 213 p. (...In culpa est; 3). ISBN 978-84-16935-62-8. 22 €.
El volum inclou set treballs independents, presentats a la jornada que, amb el mateix títol, va tenir lloc el 5 de maig de 2017 a Saragossa. Tenint com a vincle el llibre antic, sobretot l’imprès abans del segle XIX, se n’analitzen aspectes relatius a la producció i, sobretot, a la venda, distribució i circulació.
Francisco J. Docampo, de la Biblioteca Nacional de España, explica a «Horas scriptas/horas d’enprenta: producción y comercio de los libros de horas en la Península Ibérica» (p. 11-36) la producció i difusió dels llibres d’hores als territoris de l’actual Espanya (no tan estudiats com els d’altres procedències), entre el segle XIII i 1570, quan són prohibits. Es comenten les característiques essencials de la producció i dels exemplars conservats procedents de les corones d’Aragó i de Castella, com també la importació de llibres d’hores copiats en altres llocs, sobretot Flandes, on se’n feien exemplars ja destinats a clients hispànics, adaptant-hi els continguts (per exemple, devocions i festes pròpies d’aquestes terres). L’aparició de la impremta suposa una estandardització del tipus i una major difusió, però la producció anà disminuint al llarg del segle XVI, fins que els corrents contrareformistes en prohibeixen la publicació, ja que en no ésser llibres litúrgics, la redacció no quedava subjecta a l’autoritat eclesiàstica i s’hi podrien encabir textos poc ortodoxos o profans. Es parla dels preus i dels impresos en terres hispanes coneguts i de la presència en els inventaris post mortem coetanis.
A continuació, Camino Sánchez Oliveira, investigadora de la Universidad de Zaragoza, comenta, a partir de quatre casos detalladament explicats, la formació de biblioteques particulars durant el segle XVII a partir de la compra en subhastes (en particular, les que es feien a la mort d’algú, per liquidar-ne els béns) i intercanvi de llibres: «La distribución del libro como objeto de consumo entre y por particulares» (p. 38-61). A partir de fonts com documents notarials, com els inventaris, i correspondència entre particulars, es vol determinar com i amb quin objectiu es forma una biblioteca. Els casos són dues biblioteques de sengles juristes a Madrid, morts en 1638 i 1659 i la d’un eclesiàstic de Belmonte (Conca) mort en 1817, les tres de caràcter eminentment professional. A partir dels inventaris, se’n conjectura l’origen, formació, ús i la dispersió final. El quart cas és el d’una biblioteca patrimonial, eclèctica en els continguts, encara conservada en mans la mateixa família de Mota del Cuervo (Conca) des de 1817, quan es casen Mariana de Belmonte i Joaquín Chico de Guzmán. L’arxiu familiar permet d’estudiar-ne les procedències i en quins moments es va ampliant fins arribar als 551 volums conservats.
A «Iste liber est meus: no vale nada» (p. 64-68), Carlos Clavería explica la trajectòria d’un exemplar d’una edició lionesa de Suetoni de 1539 que conserva indicis manuscrits (anotacions, ex-libris, glosses, etc.) de nou posseïdors diferents, des de mitjan segle XVI al final del XIX. Trevor J. Dadson, de la Queen Mary University of London, dedica un estudi a la presència en els inventaris de biblioteques particulars del segle XVII (i, conseqüentment, la difusió en la societat) d’obres impreses destinades al lleure i entreteniment: romanços, teatre, novel·les... literatura en general. «La publicación y diseminación de obras de entretenimiento en la España del siglo XVII» (p. 69-95) parteix del fet que són obres poc presents en els inventaris post mortem, quan eren de les que es venien més exemplars i les més difoses. Explica les possibles raons que duien a no relacionar-les en els inventaris (poc valor monetari, per exemple, o un major ús que els fa menys aptes per vendre). Les argumenta amb inventaris conservats de llibreries madrilenyes de l’època, on el nombre d’aquests llibres és molt important, fet que contrasta amb els inventaris de biblioteques d’autors literaris on, justament, la presència d’obres literàries és escassa. Comenta, finalment, l’excepció de la riquíssima biblioteca de Juan de Aguiar, cavaller madrileny de Sant Jaume, amb uns 170 títols literaris diferents.
Els catàlegs de llibreria com a mitjà de difusió i venda de les novetats editorials són objecte d’estudi de Yolanda Clemente San Román (Universidad Complutense) a «Los catálogos de venta de libros: una tipología editorial de la Edad Moderna» (p. 97-109). L’estudi dels catàlegs europeus dels segles XVII i, sobretot, del XVIII, se centra en les característiques formals i editorials d’aquests catàlegs: estructura, forma de citació i ordenació dels llibres, fons que s’hi citen, etc.), aparició de catàlegs especialitzats, etc.
Nicolás Bas (Universitat de València) analitza la presència de llibres publicats a Espanya o que la tracten en les biblioteques particulars de París i Londres del segle XVIII. Aquesta presència determinaria, en part, la visió que els lectors d’aquelles ciutats tindrien de la realitat dels territoris hispànics. Per saber-ho, estudia a «Así nos vieron: libros españoles en la Europa del siglo XVIII» (p. 111-143) els catàlegs de llibreries (font principal i primer filtre que selecciona només aquells llibres que considera interessants per al públic), de subhastes, de biblioteques particulars i referències a llibres en cartes i altres documents, com ara les mencions a obres en castellà presents en publicacions franceses o angleses. Comenta les diferències entre la presència en les dues ciutats, que coincideixen en el predomini gairebé absolut dels autors literaris del Segle d’Or, en especial Cervantes. Bas cita les principals llibreries que proveïen d’aquests fons a les dues ciutats i les bibliografies de llibres rars (com les de Bure, Ríos o Osmont) que van contribuir a formar un cànon dels llibres que una bona biblioteca havia de tenir i que van consolidar el predomini dels autors ja citats: Cervantes, Gracián, Mariana, Alemán... En canvi, es nota l’absència de traduccions o edicions originals dels autors del XVIII, fins i tot els més afins al pensament il·lustrat, com Mayans, Feijoo o Jovellanos. La imatge projectada era, doncs, la d’un país ancorat en el passat. A més, els impressors i llibreters espanyols es van ocupar poc de l’exportació de les seves edicions, la qual cosa contribuïa a aquesta poca presència a Europa de les novetats.
L’últim treball, «El comercio del libro en España desde la correspondencia de Juan Hidalgo (1805-1814)» d’Alberto Gamarra (p. 145-213), comença amb una interessant síntesi sobre el valor dels arxius empresarials per a l’estudi de la impremta, l’edició i la llibreria, destacant l’escassetat dels arxius conservats a Espanya. Estudia a continuació part de l’arxiu del llibreter sevillà José Hidalgo (1780-1825): només se’n conserven 41 documents, dels quals el treball se centra en les cartes rebudes en un breu període de la seva activitat professional. Permeten reconstruir part de la xarxa de contactes que mantenia amb altres llibreters, enquadernadors, etc. i alguns aspectes de la professió: clients, encàrrecs, la demanda de llibres en francès o l’impacte de la Guerra del Francès en el negoci.
Són contribucions clarament científiques, amb aportacions originals, però per la temàtica i tractament, si hom té un cert coneixement del context històric de cada cas, es llegeixen i entenen sense dificultats. Cal remarcar el valor de les fonts usades, sovint les úniques possibles: inventaris notarials de biblioteques privades, catàlegs de llibreries, referències a llibres en altres obres, etc. La manca d’arxius empresarials que comenta Gamarra és un dels grans obstacles que han fet que no comptem encara amb una història general del comerç i distribució dels llibres a Espanya des dels orígens. De moment, doncs, ens hem de felicitar per tenir aquests treballs parcials que ens permeten anar reconstruint-la.
Jesús Gascón García
Professor de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari