Sabater, Toni. Els dies inquiets: notes sobre literatura. [València]: Drassana, 2024. 284 p. (Jàssena; 24). ISBN 978-84-127935-3-6. 21,95 €.
Confesso que, abans de tenir aquest llibre a les mans, no sabia res de Toni Sabater. De la informació que se’n dona a la solapa es pot deduir que és un diletant de les lletres, en el sentit més noble que pugui tenir l’expressió. Advocat de professió, ha publicat diversos títols, alguns dels quals, com aquest, apleguen articles i ressenyes de novetats literàries apareguts prèviament a la premsa. En aquest cas en concret, es tracta de cinquanta peces, sis de les quals són articles una mica més extensos, totes les quals havien aparegut, segons que diu l’autor mateix a la nota prèvia que obre el volum, a la revista Lletraferit i al digital Culturplaza entre els anys 2020 i 2023.
Sabater sol seguir sempre un mateix esquema, que tanmateix no esdevé mai una plantilla mecànica o freda, per construir les ressenyes: arrenca amb una consideració general (sobre el públic lector, sobre l’elecció de la llengua per part de l’escriptor, sobre el caràcter autobiogràfic de la literatura o sobre les ciutats literàries, posem per cas), segueix amb una referència biogràfica sobre l’autor i una mirada panoràmica al conjunt de l’obra, abans de centrar-se en el comentari del títol objecte de comentari, que acostuma a tancar amb un final conclusiu, de vegades rotund. Sabater fa gala d’una mena d’enciclopedisme subjectiu, eficaç combinació d’informació abundant i pertinent, d’una banda, i franquesa de lector treballat, viscut, de l’altra.
La tria dels llibres a ressenyar sembla més aleatòria que no sistemàtica, potser de vegades fruit del seguiment de novetats o recuperacions editorials, d’altres probablement motivades pel capritx de l’interès del lector autor, si hem de fer cas de les dates d’edició dels llibres comentats que hi fa constar, sempre acompanyades del nom de l’editorial responsable. Hi ha sobretot traduccions al català, tant de segells catalans com valencians, algun autor del país (Montserrat Roig, Rafael Lahuerta, Ferran Torrent, Carme Riera) i uns pocs llibres en castellà (Borges, Chirbes, Vicent). Es tracta gairebé sense excepció d’autors que es pot considerar clàssics contemporanis (de Diderot o Stendhal ençà) o indiscutiblement literaris, que escriuen en la immensa majoria en anglès, també en francès, italià, alemany, portuguès, danès, rus o àrab, i només uns pocs són encara vius.
A més de les ressenyes, el volum conté alguns articles una mica més llargs, col·locats com una pausa o passera, un cada sis comentaris, dedicats a William Beckford i la novel·la gòtica, a l’editor Giangiacomo Feltrinelli, a Walter Scott i la novel·la històrica, a Gore Vidal, a R.L. Stevenson i al duel entre els poetes, i personatges, Yeats i Crowley. Són textos que no giren a l’entorn d’una obra, com els altres, sinó que presenten, amb la traça dels bons narradors periodistes, semblances d’autors ben ubicades en la seva circumstància històrica. Que obren la gana de conèixer-los més a fons. De llegir-los.
Trobar aplegats mig centenar d’apunts sobre literatura, extrets del moment conjuntural en què van veure la llum, en un llibre que els dona unitat, per més que no hi hagi cap voluntat sistemàtica rere l’aplec, com evidencia el desordre intencionat –cronològic, lingüístic, estètic i etc., etc.– visible en el sumari, deu produir efectes singulars en els lectors. Parlo per mi, si més no. Perquè entre aquests apunts he retrobat lectures que em semblaven oblidades, he descobert mirades diferents sobre llibres que em pensava conèixer molt bé i he trobat, també, alguna joia que simplement desconeixia. Com deu passar a tots els qui hem deixat algunes hores en companyia de Marià Manent, de Pavese, de Nabókov o de Gabriel Ferrater –per dir-ne nomes quatre de ben diversos entre si–, llegir notes sobre literatura ajuda a endreçar lectures fetes i opinions sobre els autors, a eixamplar la mirada sobre la literatura i la vida, a fer-nos encara més, i tal vegada millors, lectors. Com si això ens ajudés a fer bona la màxima que Toni Sabater deixa anar a propòsit del pintoresc Edward Alexander Crowley: «qui realment busca sempre troba».
Professor de l’Escola de Llibreria i de la Universitat Ramon Llull
Afegeix un nou comentari