«Despertar el placer por la lectura»

Gagnon-Roberge, Sophie. Despertar el placer por la lectura: actividades y sugerencias para todos los gustos. Madrid: Narcea, 2019. 108 p. (Educación hoy. Estudios). ISBN 978-84-277-2626-0. 12,50 € en paper, 8,41 € llibre electrònic.

De promoció lectora en l’àmbit educatiu se n’ha parlat molt, però de bons llibres sobre el tema,  ben escrits, ben plantejats i sense caure en paternalismes o tòpics, costa de trobar-ne. Aquest n’és un.

Cal contextualitzar el llibre i l’autora: Sophie Gagnon-Roberge és professora de llengua i literatura al Canadà. Tot i que no s’especifica en cap moment, l’obra se centra en l’Educació Secundària, una etapa que majoritàriament queda fora sempre de les propostes de l’animació lectora. Això sí, cal fer una petita crítica a l’autora: les referències que fa a la figura de la bibliotecària escolar, talment com si fos un ens abstracte, un objecte inanimat dins la biblioteca escolar, sense iniciativa. Quan es disposa de bibliotecària escolar al centre, cal recordar que s’ha de treballar conjuntament amb els docents, les propostes i la col·laboració han de ser bidireccionals, sempre.

La majoria de propostes estan pensades per dur a terme a l’aula, però n’hi ha moltes més que es poden desenvolupar dins la biblioteca escolar o el centre escolar. Així també, el llibre parla sobre els gustos, interessos i com viuen els joves tot el tema de la lectura. Així que acaba convertint-se en una lectura recomanadíssima (i si no fos perquè no en som partidàries, diríem que obligatòria, pràcticament) per a totes aquells i aquelles mestres, professores, bibliotecàries, llibreteres, animadores de la lectura que vulguin treballar la matèria, especialment amb el sector que més abandonat està pel que fa al foment lector: els joves.

A continuació, desgranarem capítol per capítol els sis apartats que conformen el cos del llibre, per posar sobre la taula les idees imprescindibles i els temes més rellevants:

Capítol 1. «La proximidad del libro»

• Cal que hi hagi llibres a les escoles, especialment a la biblioteca escolar central. Però l’autora també defensa que hi hagi llibres a les aules, ja sigui dins de les aules fixes o amb un servei de «carretó» mòbil que estigui preparat per repartir llibres a les aules. [Aquí em veig obligada a fer una pausa per recordar una cosa que ja vaig explicar a la meva darrera ressenya: és important que si es vol habilitar un espai de llibres a l’aula cal que estigui coordinat per la biblioteca escolar.]

• I què fer, dins de la biblioteca escolar? Sophie Gagnon recomana: d’una banda, petites accions per visibilitzar els llibres que hi ha; de l’altra, organitzar visites a la biblioteca no només per presentar la instal·lació i els serveis, sinó amb propostes d’un seguit d’idees per fer-hi una «visita inspiradora». Un cop finalitzada la sessió, hi ha cua per agafar llibres.

• Per tancar el capítol, una petita crítica: l’autora anima que l’alumnat doni un cop de mà a la biblioteca, ella proposa que facin el préstec. I cal recordar que això és una tasca que els experts recomanen que faci el docent o la bibliotecària escolar responsable de la biblioteca. Si es vol buscar ajuda de l’alumnat, hi ha moltes més propostes!

Capítol 2. «La pasión por la lectura»

• Sophie Gagnon comenta que malgrat que el gust i l’hàbit lector es desenvolupen a la primera infància, no vol dir que un cop arribats a l’etapa secundària perdi importància, ans al contrari: cal que l’alumnat estigui en contacte amb la lectura. Com per exemple, que tingui models de referència lectors ben variats (professors en general, però sobretot aquells que no formen part de les àrees de llengües, i també, homes ‒ja que són més les dones que els homes les que llegeixen, i cal trencar amb la idea que llegir és només cosa de dones‒; també, que vegin lectors en el personal d’administració i serveis).

• La manca de temps de dedicació a la lectura és un dels grans problemes a l’Educació Secundària, però es poden trobar petits moments perquè el docent parli d’un llibre (abans de començar la classe o en acabar-la) o es poden dedicar petites pauses entre activitats de classe perquè siguin els alumnes els que recomanin llibres.

• Remarca molt la importància de parlar de llibres, de professor a alumnes, i crear espais perquè l’alumnat pugui parlar-ne entre ells, i avisa que no s’han de jutjar els seus gustos o el criteri de la seva tria, s’ha de respectar el que llegeixen perquè és una decisió molt personal. Ara bé, això no vol dir que no es pugui debatre perquè un llibre agrada o no, si té molta qualitat o en té menys.

Capítol 3. «La lectura en el día a día de la clase»

• En aquest apartat l’autora amplia una mica més allò que plantejava al capítol anterior: cal que s’habiliti temps de lectura durant l’horari lectiu escolar. És una de les grans assignatures pendents en l’àmbit educatiu, tot i que hi ha molts centres que organitzen un temps de dedicació a la lectura de manera diària o setmanal, però encara hi ha escoles i instituts que no ho fan. I remarca que, com molts estudis apunten, com més dedicació a la lectura hi hagi, més millores en l’èxit escolar; per tant, cal trobar aquests espais de lectura dins de l’horari escolar.

• Una de les grans propostes que fa Gagnon és el de la lectura en veu alta, una pràctica que es realitza molt en les etapes d’Infantil i Primària, però que a Secundària gairebé desapareix, per diversos motius. Però malgrat que sigui una cosa que costi, ja sigui per la por del docent o pel rebuig que pugui generar entre l’alumnat, cal trencar amb aquests prejudicis i posar-ho en pràctica, fent una bona selecció dels fragments i amb una entonació adequada, perquè la lectura en veu alta, té molts beneficis per a l’alumnat.

• Per acabar, i com en la resta de capítols, l’autora fa un seguit de propostes i accions per dur a terme segons les efemèrides del calendari escolar: més enllà dels grans esdeveniments, Sophie Gagnon proposa realitzar activitats i exposicions també durant dates com «el mes de la història de les persones negres» (un esdeveniment molt popular a les biblioteques dels Estats Units i Canadà) o també el Dia Internacional contra l’Homofòbia.

Capítol 4. «Acompañar a los lectores y lectoras»

• Aquest capítol comença tractant de tots aquells alumnes que tenen dificultats per poder llegir: cal conèixer com són els estudiants tant pel que fa al nivell lector com el de comprensió, per tal d’adaptar les lectures segons l’alumnat.

• La gran proposta d’aquest capítol és la promoció de la lectura a través de diverses accions de ludificació ja sigui abans, durant o després de la lectura.

Capítol 5. «La elección de lecturas»

• A partir de diferents idees que han anat apareixent en capítols anteriors, l’autora es centra en la importància que siguin els alumnes els que triïn les lectures segons els seus criteris i els seus gustos davant de la imposició de lectures obligatòries que tant enquistades estan en el sistema educatiu. I defensa que hi hagi llibertat d’elecció per part de l’alumnat, però sense que es perdi la mediació amb persones o entitats «adultes» amb coneixements literaris.

• Lligat amb això, Sophie Gagnon posa sobre la taula un dels formats més llegits entre els joves, però que encara no és considerada «literatura» per alguns: els còmics. Defensa que cal fomentar-ne la lectura entre l’alumnat i que pot ser un bon recurs per a tots aquells joves que tenen dificultats amb la lectura o que estan aprenent un nou idioma i que serveix per fomentar la lectura de les imatges.

Capítol 6. «Compartir lo que leemos»

• Per acabar, l’autora proposa un seguit d’activitats per compartir la lectura un cop acabada i difondre-la i promocionar-la entre la resta de l’alumnat. Destaca l’apartat de propostes a través d’eines digitals perquè al contrari del que es diu, que la tecnologia és una de les causants de la manca de lectura entre els joves, aquesta pot ésser una gran aliada per treballar la lectura gràcies a eines com Twitter, Instagram o els GIFs.

Marta Cava
Bibliotecària de l’INS Mediterrània