Jiménez, Javier. Desvío a Trieste: rompeolas de todas las Europas. Madrid: Fórcola, 2023. 332 p. (Siglo xx; 26). ISBN 978-84-16247-09-7. 25,50 €.
Desconeixia que Javier Jiménez, conegut també en el món literari com a Javier Fórcola (en una identificació plena i absoluta entre persona i editorial), hagués estat llibreter en els inicis de la seva carrera. Ho llegeixo en la biografia que apareix en la solapa del llibre objecte d’aquesta ressenya: va treballar a les extintes llibreries Crisol i Paradox. Només per aquest passat de llibreter ja mereixeria l’interès d’aquest blog, però resulta que actualment Javier Jiménez és el màxim responsable d’una de les editorials més interessants del panorama literari espanyol, l’esmentada Fórcola.[1]
Rar és el llibre d’aquesta prolífica editorial centrada en l’assaig (180 títols publicats en cinc col·leccions) que no em desperti un cert interès, potser per la seva ferma aposta per textos que tenen en comú el fet de nodrir-se del pòsit de segles de cultura europea.
Precisament Desvío a Trieste és un exemple paradigmàtic d’aquesta visió. En aquest llibre, difícil de classificar i qualificar, Jiménez pren la paraula ara com a autor i fa un repàs al paper de la ciutat de Trieste com a «rompeolas de todas las Europas». Aquest és justament el subtítol del llibre, inspirat en Machado, i que si haguéssim d’esmenar, ho faríem per precisar que Trieste és sobretot escullera de les cultures europees. O de la cultura europea, en singular i en majúscula.
Geogràficament i històricament, Trieste és frontera natural de tres grans cultures i realitats: la italiana, la centreeuropea i la balcànica-eslava. Al llarg dels segles, aquesta situació estratègica i complexa potser li ha acabat procurant més conflictes que beneficis, però alhora ha fet de Trieste una mena de cresol on han coincidit i confluït grans figures de les arts i la cultura del continent. Per aquestes confluències, i potser també per algunes coincidències, Trieste ha esdevingut ciutat literària i artística per excel·lència, si tal concepte realment existeix.
Aquesta visió històrica, però sobretot literària i artística, és la que ens ofereix Javier Jiménez en aquest Desvío a Trieste, amb uns coneixements enciclopèdics que fins i tot arriben a desbordar la capacitat receptora del lector comú. Així, Desvío a Trieste, més enllà de la lectura inicial, acaba sent també un llibre de referència per a futures consultes i relectures posteriors. És un d’aquells llibres de fons que enriqueixen una biblioteca.
No acabaríem mai d’esmentar els noms propis que circulen per les pàgines de l’obra: l’índex onomàstic ocupa divuit pàgines a doble columna (a banda de divuit pàgines més de bibliografia). Hi transiten repetidament els noms més lligats a la ciutat adriàtica –Italo Svevo, Umberto Saba, Gabriele D’Annunzio, Marisa Madieri o el mateix James Joyce– però també d’altres que es relacionen amb la ciutat d’una forma més desconeguda o tangencial, com Sándor Márai, José Carlos Llop, César González-Ruano o Adam Zagajewski. Llegir Desvío a Trieste serveix per aprendre –per exemple, que la ciutat tingué el deshonrós honor d’albergar l’únic camp d’extermini d’Itàlia durant la Segona Guerra Mundial– i també per constatar coincidències amb l’autor. Sobre el turisme de masses, per exemple. Jiménez cita Svevo, precisament, quan aquest afirma que «Nadie puede amar sinceramente lo verdadero y lo bueno si no aborrece a la multitud». Encara que pugui semblar-ho, no crec que aquesta sigui una visió elitista perquè, al cap i a la fi, hem de ser conscients que tots formem part del turisme i de la multitud. Altra cosa és que intentem fer esforços per escapar-ne i gaudir, en el viatge, de dos béns tan preuats com són el silenci i la solitud. Així que, encara que Javier Jiménez ens recomani irònicament fer el contrari, no ens falten ganes de posar-nos em marxa direcció Trieste amb aquest llibre com a baedeker i vestits, si pot ser, com viatgers del Grand Tour.
Àlex Figueras
Autor de Bloc de notes
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria
[1] En aquest blog hem ressenyat, fins ara, deu llibres de l’editorial Fórcola. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari