Tröger, Mandy; Becker, Jörg. Bertelsmann: a transnational media service giant. New York; Abingdon-on-Thames: Routledge, 2023. 104 p. ISBN 978-1-032-06896-1.
Els autors
Mandy Tröger és columnista del diari alemany Berliner Zeitung. Va néixer el 1980 a Berlín Est, va estudiar a Erfurt i Amsterdam, i finalment va obtenir el seu doctorat als Estats Units, sobre la transformació de la premsa a la República Democràtica Alemanya (RDA) després de 1989. Avui és investigadora i se centra en temes de propietat dels mitjans, crítica dels mitjans i periodisme.
Jörg Becker és un destacat acadèmic i autor alemany. Va néixer en la dècada de 1950 a Alemanya Occidental, va estudiar a la Universitat de Colònia, on es va especialitzar en ciències socials i comunicació. Al llarg de la seva carrera, Becker s’ha centrat en l’anàlisi dels mitjans de comunicació, la política i les societats de la informació, per aportar una perspectiva crítica sobre els canvis en el panorama mediàtic i polític. Ha publicat diversos llibres i articles i és conegut pel seu compromís amb la defensa de la llibertat de premsa i la transparència en els mitjans.
Que dos autors amb els currículums esmentats escriguin Bertelsmann: a transnational media service giant no és casual. L’any 1974, en un estand a la Fira del Llibre de Frankfurt, Becker va sentir per primera vegada la preocupació d’un editor llatinoamericà sobre l’expansió del grup alemany Bertelsmann en el mercat del llibre llatinoamericà, una regió molt estimada per Becker. L’interès per l’anàlisi del conglomerat Bertelsmann va anar creixent a través de diferents conferències i estudis anys després. El truc per obtenir informació sempre va ser el mateix: parlar amb extreballadors descontents d’alt rang, entre d’altres coses, i això l’han convertit en l’enemic número u del monstre mediàtic alemany.
L’empresa: Bertelsmann
Amb ingressos de més de 20.000 milions d’euros i gairebé 150.000 empleats (2021), Bertelsmann AG és un dels grups multinacionals de mitjans, informació i consultoria més grans del món, amb seu a la petita ciutat de Gütersloh, al nord d’Alemanya. Com diu Becker, si es mesura la grandària d’un grup no per la seva facturació anual, sinó per la seva solvència davant els bancs, llavors Bertelsmann ha estat durant molts anys el major grup multinacional d’informació del món, ja que (a diferència de molts grups nord-americans) havia treballat durant molt de temps sense deutes.
Bertelsmann inclou, entre altres, les següents sis empreses: editorial de revistes Gruner + Jahr (14 %), grup de televisió RTL (29 %), grup editorial Random House (10 %), 50 % de Sony BMG Music Entertainment (10 %), Direct Group Bertelsmann amb els seus clubs de llibres a tot el món (13 %) i l’empresa consultora Arvato (24 %). En editorials i clubs de llibres, Bertelsmann és líder mundial del mercat, en la indústria de la música està entre els cinc principals segells discogràfics, i en revistes, aquest grup és líder del mercat a Europa.
L’actual grup Bertelsmann es remunta a una petita editorial de cançons i textos cristians fundada el 1835 per l’editor Heinrich Bertelsmann. Amb un enfocament editorial en novel·les populars, l’editorial va créixer constantment i a finals de la dècada ja tenia 400 empleats. Mentre que el grup encara podia afirmar fins a la dècada del 1990 que s’havia oposat al nacionalsocialisme, alguns treballs de recerca han demostrat exactament el contrari: durant la Segona Guerra Mundial, l’editorial Bertelsmann va ser un dels proveïdors més importants de llibres per a soldats al front (van publicar llibres de nombrosos autors nazis).
El 1962, el mercat del llibre d’Alemanya Occidental s’havia tornat massa petit per al grup, i amb la fundació del primer club de llibres el mateix any a l’Espanya de Franco (no és poca cosa) es va donar el primer pas cap a la internacionalització. Espanya era interessant perquè els permetia picar l’ullet per primera vegada al seu desig real: Llatinoamèrica. La dècada del 1980 va ser també la dècada clau de la seva expansió als Estats Units i la seva obertura cap als mitjans musicals i televisius. Ja eren massius.
El llibre
A Bertelsmann: a transnational media service giant (Routledge, 2023), Mandy Tröger i Jörg Becker proposen una confrontació deliberada amb la realitat complexa i en ocasions turbulenta del grup Bertelsmann. Amb un coneixement profund de tot el recorregut de l’empresa, fruit de molts anys d’estudi, proposen una mirada crítica i afilada, així com despullen capes de retòrica corporativa per revelar els engranatges interns i les dinàmiques de poder que defineixen la companyia.
L’obra transcendeix la mera descripció i no només s’hi detalla minuciosament l’estructura i l’abast de Bertelsmann al llarg dels seus 180 anys d’història, sinó que també proporciona una anàlisi matisada de la seva influència i poder dins del panorama global dels mitjans de comunicació. És un crit a la consciència i una invitació a la reflexió per a estudiants i tots aquells interessats a comprendre la realitat, sovint amagada, dels gegants dels mitjans de comunicació.
El llibre comença amb una immersió en la història i la propietat familiar de Bertelsmann, i exposa com, des dels seus inicis modestos i conservadors (el germanisme i cristianisme evangèlic va donar forma a l’editorial durant més de 100 anys), l’empresa va evolucionar cap a un gegant mediàtic internacional sota la direcció de Mark Wössner, qui va dur el control des de 1983 fins a 1998. Wössner va demostrar una notable capacitat per aprofitar els mercats massius i distribuir els seus productes de manera eficient, una estratègia que segueix sent una part integral del seu èxit actual.
Un aspecte destacat a Bertelsmann és la influència contínua en la gestió de l’empresa de la família Mohn, que va agafar les regnes després de la mort de Heinrich Bertelsmann el 1887. Després de la Segona Guerra Mundial, la família va prendre el relleu, que va marcar un canvi significatiu en la seva trajectòria. Aquesta direcció familiar, típica de moltes empreses de comunicació alemanyes, continua sent una característica distintiva de Bertelsmann. La família Mohn segueix mantenint una participació significativa en l’empresa.
El llibre continua amb un segon capítol en què s’hi mostra una dissecció precisa de les diverses branques i operacions de Bertelsmann que l’han convertit en un nom destacat a escala mundial, així com es detalla la seva presència en les seves principals regions d’expansió: els Estats Units, la Xina i Llatinoamèrica. Aquest conglomerat, una veritable força dins de la indústria, estén els seus tentacles a través d’una complexa xarxa de filials que cobreixen un ampli espectre de sectors mediàtics.
Entre les diferents línies de negoci, el model de club de llibres de Bertelsmann, Lesering, fundat el 1950, va jugar un paper clau en el creixement imparable del conglomerat, amb milions de membres al seu zenit. Encara que principalment promovia literatura d’entreteniment lleuger i èxits de vendes, els llibres de Bertelsmann es van convertir en símbols d’estatus valuosos durant el miracle econòmic alemany dels anys cinquanta i seixanta. També l’adquisició de Random House l’any 1998, un dels editors de llibres més grans del món (amb 300 segells en tots els continents), va ser clau en la internacionalització del gegant. Aquesta adquisició no només va reforçar la presència de Bertelsmann en el mercat dels Estats Units, sinó que també va ser un reflex de la tendència d’empreses alemanyes en aquest període, de realitzar grans inversions en el mercat nord-americà.
En el capítol següent s’hi il·lustra com la Fundació Bertelsmann, creada el 1977 per Reinhard Mohn i que segueix sent la màxima propietària del grup, ha tingut un paper rellevant en la política. Amb l’objectiu d’influir i canviar la societat segons les idees de Reinhard Mohn, la Fundació Bertelsmann ha estat utilitzant una gran varietat de mitjans per promoure la privatització de sectors estatals. Els seus projectes es centren en l’educació, escoles i universitats, polítiques de salut, desenvolupaments demogràfics, polítiques laborals i socials, així com en polítiques exteriors i de seguretat. De fet, gairebé no hi ha cap tema a Alemanya en el qual la fundació no tingui veu. Així, experts de la fundació i de la companyia influeixen efectivament en polítiques, lleis i reformes en interès del grup i de la família, no només a Alemanya, sinó també a Europa i internacionalment. Aquest capítol mostra que el poder d’empreses com Bertelsmann no resideix només en el mercat, sinó en la seva influència en la presa de decisions polítiques.
El llibre tanca amb una anàlisi de l’estratègia corporativa del grup en els últims anys després de convertir-se en un monstre mediàtic: adquirir i invertir grans sumes en noves tecnologies de petits actors del mercat innovadors que hagin tingut èxit. A més de reforçar els seus negocis centrals i garantir una mena de control total, actualment Bertelsmann també inverteix molt en la seva transformació digital, en l’expansió de plataformes de creixement i en regions en desenvolupament, com l’Índia o la Xina. Res de nou, però els funciona. De la mateixa manera que els continua funcionant construir i mantenir canals de distribució segurs més enllà del comerç llibreter tradicional, amb un enfocament que privilegia les vendes per sobre del contingut i que s’ha adaptat hàbilment a l’era digital. Aquestes polítiques evidencien la seva habilitat per navegar i influir en el panorama mediàtic i polític a escala global.
En termes corporatius, a Bertelsmann també s’hi segueix emprant el model de participació en els beneficis per a tots els treballadors. Aquest fet, que reflecteix un enfocament innovador, és alhora controvertit en les relacions laborals, segons els autors. Tot i que aparentment promou la cohesió, també pot ser interpretat com a estratègia per a desincentivar l’acció sindical a través de la promoció d’una ideologia d’unitat que pot limitar l’expressió dels interessos comuns dels treballadors.
Tria la teva història
En les conclusions del llibre es revela la complexa interacció entre els interessos corporatius i la influència política. Malgrat les afirmacions de neutralitat de la Fundació Bertelsmann, els autors argumenten que tant la fundació com el grup Bertelsmann operen en benefici propi («Bertelsmann no pot fer mal a Bertelsmann»), la qual cosa influencia de manera significativa el discurs mediàtic i polític a Alemanya i més enllà. La posició dominant de Bertelsmann en els mercats globals, especialment als Estats Units, es veu reforçada per una estratègia d’adquisició selectiva i el control dels canals de distribució.
El model de negoci de Bertelsmann, que combina un ampli catàleg mediàtic amb la recerca de sinergies entre divisions, ha demostrat ser excepcionalment rendible, especialment en la seva capacitat per adaptar-se i capitalitzar els canvis en el paisatge mediàtic i educatiu. La corporació no només domina els mercats tradicionals, sinó que també exerceix una influència substancial en la privatització de serveis públics, beneficiant-se de les relacions amb l’Estat i l’expansió en serveis globals.
Aquesta part del llibre, la conclusió, és la més crítica. Els autors hi despullen la façana de neutralitat i de dades (potser de vegades massa dades) de Bertelsmann per revelar la profunditat i l’amplitud de la seva influència en el mercat global. Aquesta anàlisi crítica ens porta a comprendre que llegir l’obra des del principi al final o a l’inrevés no generarà la mateixa sensació ni interpretació.
La narrativa del llibre convida cada lector a triar com vol enfocar la història: des d’una certa neutralitat de dades i acceptant la complexitat del gegant corporatiu, o des d’una perspectiva més informada i crítica a partir de les conclusions, amb un lector conscient dels múltiples estrats i conseqüències del poder exercit per aquest monstre corporatiu en el teixit social, polític i econòmic del món. En últim terme, recau en el lector anar interpretant i comprenent l’abast i l’impacte dels Bertelsmann. Tanmateix, tant si es comença pel davant com pel darrere, el viatge a través del llibre acaba revelant, inevitablement, una veritat més profunda: el poder colossal i la naturalesa enigmàtica i influent de Bertelsmann. No sense una certa gravetat.
Núria Llavina Rubio
Editora sènior a Wolters Kluwer
Afegeix un nou comentari