«El arte de la lectura», de David Trigg

Trigg, David. El arte de la lectura: libros y lectores en el arte, de Pompeya a nuestros días. Londres; Nueva York: Phaidon, 2018. 351 p. Conté 292 il·lust. en color. ISBN 978-0-7148-7669-6. 29,95 €. Edició original, Reading art: art for book lovers. Phaidon, 2018.

Les possibilitats plàstiques del llibre com a objecte són quasi infinites, ho demostren algunes obres publicades fa poc; els títols no brillen per la seva originalitat: L’art de lire o The art of reading: an illustrated history of books in paint, totes dues ressenyades al blog. Hi hem d’afegir el que comentem avui, El arte de la lectura: libros y lectores en el arte... El tema en comú: de quina manera el llibre i la lectura han estat representats en la història de l’art; tots, profusament il·lustrats.

El període històric del llibre de David Trigg comprèn des de l’Imperi Romà fins a l’actualitat. Contempla els procediments de pintura, dibuix, gravat, escultura, instal·lacions i fotografia. Quan parla de llibres, es pot referir tant a un còdex medieval com a un gravat japonès. Com l’autor el qualifica al prefaci, aquest és un «llibre de llibres» on s’emfatitza el valor atemporal del llibre com a objecte i de la lectura com a ocupació. En un parell d’imatges (p.14-15) veiem dues lectores que s’assemblen força, per l’expressió i pel que sostenen amb les mans: unes tauletes de cera i un llibre, les separen dos mil anys. Trigg aposta per la supervivència del llibre, per la seva capacitat de resistència, el llibre imprès és un objecte antic però no antiquat. Contra els temps de les nostres vides cada cop més connectades, el llibre permet gaudir d’una activitat privada en la «desconnexió» més absoluta.

Una introducció subdividida en llargs paràgrafs classifica les imatges per temes, els comentaris i exemples remeten a les pàgines on es troba la imatge. «Santos y escribas»: el cristianisme, com el judaisme i l’islam són les religions del llibre. Les Bíblies, l’hebrea i la cristiana, i l’Alcorà hi són ben representats. «Lecciones de literatura»: la importància del llibre a l’Europa monàstica, les primeres universitats i els primers col·leccionistes. El llibre com a objecte de prestigi social, econòmic i cultural. «El modelo erudito»: sant Jeroni i la seva representació en diferents períodes de la història de l’art. «El lector ausente»: el llibre com a objecte d’art per si mateix, de les natures mortes del sis-cents a les instal·lacions d’art contemporani. «Lectoras femeninas»: de les Verges Maria lectores, passant per l’experiència dels segles XVIII i XIX, en què les dones prenen consciència de ser elles mateixes i la sensació d’independència a través de la lectura, i del malestar que va causar aquest nou «vici» lector. «Material de construcción»: el llibre esdevé matèria primera per als artistes avantguardistes, performances, instal·lacions, land-art, construeixen o desconstrueixen segons l’objectiu a assolir. «Libros quemados»: la llarga tradició de llibres cremats, de la biblioteca d’Alexandria (fortuït?) fins als llibres cremats en públic pels nazis, per considerar-los antialemanys.

El cos principal del llibre el formen les quasi tres-centes reproduccions d’obres d’art, semblant a un catàleg, cadascuna ocupa una pàgina sencera. Contenen el títol, autor, data, tècnica, dimensions i procedència. Unes quantes, a manera de peu de foto ampliat, incorporen un comentari que les contextualitza, argumenta i aventura possibles interpretacions. L’ordenació de les imatges no és cronològica, és més o menys temàtica: dones llegint, nens llegint, homes llegint, lectors que s’adormen, algú que llegeix d’amagat... Les il·lustracions estan contraposades en cada una de les dues pàgines, parell i senar, per evidenciar les similituds que com un joc conviden el lector a establir relacions estètiques o conceptuals. Per exemple (p.106-107), en un oli del Bosch de 1501, entre altres personatges, hi apareix una dona amb un llibre per barret; a la pàgina del costat, en un retrat de Wen Wu del 2016, hi veiem una dona amb un llibre obert que li cobreix el cap; o bé la japonesa nua de la pàgina 256 llegint sobre una catifa vermella, d’Ishikawa Toraji, de 1934, i a la pàgina del costat una altra dona nua llegint igualment sobre una catifa vermella, de Felice Casorati de 1943. Per cert, per què en la història de l’art hi abunden els nus femenins i n’hi ha tan pocs de masculins? A El arte de la lectura hi apareixen dotze nus femenins versus cap de masculí. Intercalades aleatòriament trobem frases a pàgina sencera d’autors reconeguts, per exemple, a la pàgina 181: «El compañero de cama ideal es un buen libro», del canadenc Robertson Davies (1913-1995).

El gremi de llibreters hi és representat. El vendedor ambulante, obra anònima francesa del segle XVII, retrata un home amb una cistella plena de llibres que sosté a la mà un llibre més i amb la boca oberta anuncia les novetats. De poble en poble van recórrer l’Europa del 1600 fins el 1850, van ser una peça fonamental en la distribució de llibres i en la circulació d’idees en les zones rurals (p.260). A la pàgina del costat, un retrat del 2010 de Fred Bass, el propietari de Strand Bookstore, la famosa llibreria de segona mà de Nova York, la més gran del món. No és per desanimar: a continuació, a doble pàgina un paisatge del fotògraf alemany Andreas Gursky de 2016, un magatzem immens d’Amazon, a Phoenix,  Arizona, 90.000 m2.

El arte de la lectura és un llibre editat amb gust, les reproduccions són de bona qualitat. Convé tenir una lupa a mà, en aquest cas el detall sí que importa, ja que algunes de les il·lustracions cal mirar-les amb deteniment: hi descobrirem detalls interessants. Vist en conjunt, el contingut del llibre va més enllà d’un repertori iconogràfic, d’alguna manera és una compendi de la història del llibre, de l’art i de la cultura dels darrers dos mil anys. Són millorables les dimensions de les lletres, un cos 9/9 seria desitjable.

David Trigg és crític d’art i escriptor. Viu a Bristol, Regne Unit, i és col·laborador habitual de Phaidon. Ha escrit articles i crítiques per a les publicacions Art monthly, Art Review, Frieze i Art papers. És doctor en Història de l’Art per la Universitat de Bristol i membre de l’Associació Internacional de Crítics d’Art.

Marcel Albet Guinart

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.