«El club de lectura del refugio antiaéreo», d’Annie Lyons

Lyons, Annie. El club de lectura del refugio antiaéreo. Trad., Sandra Dolores Gómez Amador. Barcelona: Planeta, 2023. 397 p. ISBN 978-84-08-27885-6. 20,90€.

Allò resilient de les novel·les sempre és un gran alè de tot lector. I què és la resiliència -per-se- del llibre?

La vida de Gertie Bingham, protagonista d’El club de lectura del refugio antiaéreo, es veu redefinida no només amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i les conseqüències que va patir la societat durant els anys del conflicte bèl·lic, amb la destrucció de ciutats angleses a causa dels bombardejos aeris de les forces alemanyes i les restriccions que va haver de fer front la població d’Anglaterra, sinó significativament amb la presència de Hedy Fischer, una adolescent refugiada alemanya jueva. Gertie, cofundadora juntament amb Harry Bingham de la Llibreria Bingham, pateix el buit creat per la mort inesperada del seu marit i, conseqüentment, la contingència de la vida i la incoherència d’un projecte en comú desarrelat, ancorat en l’absència de l’estimat perdut. Quin sentit té llegir, llavors?

L’arribada de la Hedy transforma aquesta incertesa en un nou objectiu vital, a partir del qual la Gertie s’esforça a acollir i acomodar la noia en un nou país, en una nova vida, davant la confusió d’haver hagut d’abandonar la seva família. D’aquesta manera, la Gertie recupera una forma de propòsit matern perdut, amb motiu de no haver pogut ser mare. No obstant això, tots dos personatges femenins dialoguen en un mirall fratern-filial desenvolupant al llarg de tota la novel·la que qüestiona qui salva a qui de la incertitud de la vida.

De la mateixa manera, la guerra transforma la vida de la societat de la petita comunitat londinenca que descriu El club de lectura del refugio antiaéreo, i especialment, la vida pròpia de la Llibreria Bingham. Si la llibreria ja era un nucli de creació de comunitat, arrelat en una dinàmica de clubs de lectura i relacions entre llibreters i clients amb nom propi, ara, amb l’esclat de la guerra, no només és capaç de reforçar aquest vincle de comunitat, sinó de crear-ne més, atès que molts dels habitants que no participaven en aquesta vida llibretera, ara troben en aquest cercle noves relacions humanes i motivacions que sostenen l’ànima enfront de la devastació de la guerra. La llibreria comprèn una nova dimensió de significat: el refugi. Allò simbòlic del refugi és doble: físic, en tant que la llibreria es transforma en refugi antiaeri per la població, i simbòlic, en tant que sosté els lligams d’una comunitat davant la crisi de l’amenaça.

La novel·la d’Annie Lyons, autora anglesa contemporània de bestsellers –significativament amb experiència professional com a llibretera–, acull dos grans eixos temàtics: la Història i el Llibre. La trama de la novel·la s’estructura d’acord amb els fets històrics que van marcar la Segona Guerra Mundial (1939-1945) i els anys de la postguerra durant la dècada de 1940, i descriu alguns dels esdeveniments que van afectar Anglaterra a conseqüència d’aquesta: bombardejos, escassetat d’aliments, restriccions de moviment de la població, alerta permanent d’atacs aeris per les forces alemanyes, destrucció de les ciutats, creació de búnquers antiaeris, entre altres. Això no obstant, el moviment més destacat que dona veu la novel·la és l’operació anomenada Kindertransport,[1] amb la qual més de 10.000 menors, principalment alemanys jueus, van arribar sols a Anglaterra entre desembre de 1928 i maig de 1940 a fi de fugir de la guerra d’Alemanya. Moltes famílies angleses van acollir aquests nens, fet que s’acostuma a eludir en narrar els fets històrics que van marcar Anglaterra durant aquest moment històric. D’igual manera, la proliferació de clubs de lectura durant els bombardejos de les ciutats angleses és un altre fet històric significatiu de la història –ara, el relat propi de la població anglesa– enfront de la narració de la Història d’Anglaterra de la Segona Guerra Mundial.

Des d’aquest punt de vista, El club de lectura del refugio antiaéreo es presenta com una novel·la històrica, afí a tots aquells lectors amb predilecció per aquest tipus de gènere literari. La novel·la d’Annie Lyons, narrada amb un llenguatge senzill, lleuger i assequible, dona la benvinguda tant a aquells lectors més esporàdics que busquen relats entretinguts i reconfortants, com aquells que pivoten cap a lectures més exigents, i que busquen endinsar-se en els esdeveniments històrics a partir de la novel·la. Alhora, El club de lectura del refugio antiaéreo és una novel·la adreçada a Lectors –en majúscules–: persones amb bagatge lector i coneixements d’autors i obres literaris, ja que la novel·la cita contínuament referències literàries, títols de novel·les i autors destacats de la literatura que emmarquen la realitat dels clubs de lectura i la dinàmica entre els personatges. L’espai característic de les llibreries, la seva aura reconfortadora, el bàlsam en l’olor del paper imprès, els detalls de les enquadernacions i els volums, i la particularitat entre les diferents edicions, també és acuradament present en aquest refugi.

El Llibre, la Llibreria i la Lectura esdevenen protagonistes per si mateixos a l’obra d’Annie Lyons. Són figures resilients. El Llibre té el valor de suportar la destrucció i el pas del temps: ressorgeix entre els bombardejos i els incendis, i reviu entre generacions de lectors. La Lectura sosté els individus i té la capacitat d’acollir en comunitat i esdevenir remei de les desgràcies de la vida. La Lectura en veu alta evoca el ritual primigeni de congregació en comunitat entorn del bàlsam d’un foc:

«El refugio abarrotado le recordó de inmediato a Gertie a los tiempos en que el club de lectura de la Librería Bingham estaba realmente atestado de lectores. [...] —¿Podrías leer un fragmento, por favor, Gertie? — preguntó Hedy después de una explosión muy fuerte—. Estoy segura de que a todos nos gustaría escucharlo, aunque ya conozcamos la historia.

[...] Al tiempo que Gertie comenzaba a leer, algunos de los presentes inclinaron la cabeza como si al acercarse a la historia pudieran meterse en ella. [...] Gertie levantó la vista y notó que sus expresiones habían cambiado. Sus ceños fruncidos se habían suavizado en una contemplación tranquila [...].» (p. 187-189).

En un altre cas, la Hedy franqueja la lectura en veu alta i es predisposa a iniciar l’acte de narrar –llavor del projecte futur com a escriptora de la Hedy–, quan així ho explica a en Billy, un nen veí que es troba resguardat amb la seva mare en el refugi antiaeri de casa de la Gertie i la Hedy:

«Pues se me acaba de ocurrir la historia de dos niños muy valientes llamados  Gertie y Arno. [...]— Me gustaría escuchar una historia sobre ellos —pidió él con un bostezo. —¿Qué tal si la escribo y te la cuento otro día, cuando no estés tan cansado? —propuso Hedy.» (p. 181-182).

Amb tot plegat, la narració és l’essència del Llibre i la Lectura. I en aquest context històric posa en relleu la força de les històries per fundar comunitat i crear identitat, per crear nous ordres i formes de viure, per descriure narracions i realitats amb un alè de futur que ens permetin concebre esperances: 

«Vivir es narrar. El hombre como animal narrans se distingue [...] en que, al narrar, realiza nuevas formas de vida. En la narración anida la fuerza de los nuevos comienzos. Toda acción transformadora del mundo se basa en una narración.»[2]

Patricia López Gracia 
De la 10a promoció de l’Escola de Llibreria