Borda Crespo, M.ª Isabel. El cuento infantil y otros géneros literarios infantiles y juveniles. Archidona: Aljibe, 2017. 182 p. (Ensayos). ISBN 978-84-9700-849-5. 16,60 €.
El passat mes de març, l’Editorial Aljibe va publicar un assaig sobre el conte infantil i altres gèneres literaris infantils i juvenils de l’autora María Isabel Borda Crespo, professora de Literatura infantil a la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat de Màlaga. El llibre s’ha publicat en llengua castellana, té un preu de venda al públic de 16,60 € i compta amb 182 pàgines en enquadernació rústica amb solapes.
L’autora inicia el text amb una introducció on constata l’existència de la literatura infantil com a camp literari específic a partir de la segona meitat del segle XX i la dificultat d’acotar gèneres dins d’aquest àmbit més enllà de la poesia, la narrativa o el teatre, atesa l’existència d’obres innovadores que proposen noves experiències de lectura o materials que s’escapen d’aquesta classificació clàssica, en referència als àlbums il·lustrats o els llibres interactius.
En aquesta obra, l’autora recull els gèneres tradicionals com són la poesia, la narrativa i el teatre, estudiats des de l’especificitat infantil i es recullen llibres d’èxit dels segles XIX-XXI, sense deixar de banda la creació popular com les cançons de bressol, jocs o nadales, ni els àlbums il·lustrats o els còmics. L’objectiu final d’aquesta obra és oferir una visió clarificadora dels gèneres literaris infantils.
L’autora descriu el gènere narratiu infantil centrant-se en el conte popular i el conte literari. Respecte el conte popular, descriu una classificació en la qual destaca els contes meravellosos, aquells on apareixen fades o màgia, ja que són els que han tingut una major projecció des del segle XIX, els més cultivats i estudiats. Així mateix, explica el conte popular vist des de la narratologia mitjançant l’anàlisi de les tesis de Propp i Paulme respecte les estructures dels contes populars i descriu la recuperació d’aquests contes, de tradició oral, que inicià Charles Perrault i que més tard es va dur a terme de forma generalitzada a Occident a principis del segle XIX, tot destacant les obres d’autors europeus com els germans Grimm o Hans Christian Andersen, així com la tasca de recuperació del conte popular espanyol duta a terme, entre d’altres, per Saturnino Calleja qui, amb la seva editorial creada al 1875, va publicar una col·lecció de contes infantils econòmics d’on deriva la famosa expressió «¡Tienes más cuento que Calleja!».
Respecte el conte literari, l’obra recull una interessant selecció de llibres essencials dels segles XIX-XXI tant a escala espanyola com internacional, que inclou des del revolucionari Alícia en terra de meravelles (1865) de Lewis Carroll passant per Mary Poppins (1934) o El Club dels Cinc d’Enid Blyton. En l’àmbit espanyol es mencionen personatges com Celia d’Elena Fortún i Antoñita la Fantástica de Borita Casas. Per altra banda es descriu com els canvis socioculturals produïts a Europa a partir del 1968 i a Espanya a partir del 1976 provoquen una reformulació del concepte de cànon literari principalment causat pels fenòmens d’incorporació de veus minoritàries (entre elles la de la infància) i la universalització del referents culturals. D’aquesta manera s’exposa com a partir de 1970 la literatura infantil surt de la seva situació d’invisibilitat i s’institucionalitza incorporant-se al debat teòric literari. Així mateix l’autora explica com la universalització de referents culturals es veu reflectida en el cas de la literatura infantil per la implantació del model nord-americà mitjançant la seva indústria Disney.
Tanmateix la revolució informàtica va produir canvis cognitius radicals en referència a la realitat virtual i l’hipertext. Es destaquen editorials especialitzades i autors que han contribuït al desenvolupament d’una literatura moderna i al reconeixement de la literatura infantil com agent socialitzador de les noves generacions. Aquesta literatura moderna incorpora nous destinataris adults i nous productes il·lustrats i per a adolescents. També desenvolupa nous valors, cosa que permet que sigui emprada pel tractament de temes transversals a les escoles, i temes psicològics per als adolescents. En el transcurs de la segona meitat del segle XX, l’edició del llibre infantil ha passat de ser predominantment didàctica a essencialment lúdica. Per acabar aquest capítol, l’autora fa un repàs a les tendències actuals en l’edició de llibre infantil tot incloent exemples de cadascuna de les categories, i en l’apartat de l’edició digital comenta l’ús i la qualitat de les aplicacions infantils de contingut literari.
En el segon capítol del llibre, l’autora explica el gènere poètic infantil, el qual descriu com relativament minoritari i de caràcter lúdic. S’estudia des d’una doble classificació, per una banda la poesia de transmissió oral i popular, que inclou jocs, cançons i endevinalles, i per altra banda la poesia d’autor feta per a nens. En referència al primer grup es destaca la recopilació duta a terme per Ana Pelegrín a la seva obra La flor de la maravilla: juegos , recreos, retahílas (1996). Respecte el segon grup, es llisten col·leccions de referència, concursos, premis i antologies.
Dins del tercer capítol hi trobem una reflexió sobre el gènere dramàtic infantil, dividit en tres realitats diferents: el teatre fet per adults i que té els nens com a espectadors, el teatre fet per nens com a joc, i finalment el teatre creat per adults i representat per nens. Es reflexiona sobre les aportacions que fa la dramatització, com a joc que és, als camps de l’educació emocional i l’aprenentatge vivencial. Es relaciona els diferents tipus de joc dins del sistema de teatre evolutiu per etapes i es comenta la confusió terminològica entre joc dramàtic i teatre en l’educació. Respecte el teatre literari, distingeix el text destinat a la lectura i el text espectacular destinat a l’escena, tot fent una llista de col·leccions dedicades al teatre infantil.
El quart capítol d’aquesta obra tracta de l’àlbum il·lustrat. Es defineix l’àlbum il·lustrat com el producte revelació del segle XXI en la literatura infantil, que ha captat l’atenció de petits i grans. Es fa un repàs dels antecedents del llibre il·lustrat infantil, des del primer llibre-àlbum per a nens de Comenius fins a l’actualitat, tot indicant obres concretes i analitzant les innovacions dutes a terme per cadascuna d’elles. Beatrix Potter, Jean de Brunhoff i Maurice Sendak, entre d’altres, són alguns dels autors citats. En aquest mateix capítol s’analitza el comportament estètic i literari de l’àlbum il·lustrat des d’un punt de vista artístic, tot analitzant els elements narratius de les imatges, des d’un punt de vista literari, fent un estudi de les relacions que les imatges mantenen amb el text, i des d’un punt de vista pedagògic, defensant la necessitat de l’alfabetització visual.
Ja per acabar, en el cinquè capítol d’aquest llibre es parla de còmics, i com aquests han proposat nous formats com la novel·la gràfica. De com el còmic nascut a l’Amèrica del Nord i dirigit inicialment al públic infantil, ha conquistat els adults amb espais duals de lectura. Es discuteixen les connotacions culturals del terme tebeo o historieta i es dona una definició molt completa del còmic, el seu llenguatge i el seus elements exclusius, per acabar fent una aproximació a la novel·la gràfica com a còmic de majors ambicions artístiques on s’inclouen diferents tipus de formats/productes.
En els diversos capítols d’aquest llibre s’inclouen seccions titulades «Saber +» on es recull bibliografia específica per ampliar coneixements sobre el tema tractat. Es mostren les cobertes i/o il·lustracions d’alguns dels llibres referenciats, teixint un recorregut de lectures imprescindibles. A causa de l’escassa bibliografia existent sobre gèneres literaris en la literatura infantil i l’enfocament acadèmic de l’obra, estem davant d’una obra molt útil en l’àmbit acadèmic i interessant per a aquells qui vulguin ampliar coneixements sobre el tema.
Míriam Sellés
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari