«El discurso del cómic», de Luis Gasca i Román Gubern

Gasca, Luis; Gubern, Román. El discurso del cómic. 2.ª ed. Madrid: Cátedra, 2024. 531 p. (Signo e imagen; 220). ISBN 978-84-376-4730-2. 24,95 €.

La segona edició d’El discurso del cómic de Luis Gasca i Román Gubern, publicada per Cátedra el 2024, és una actualització i ampliació exhaustiva d’una obra que ja s’havia consolidat com un text de referència per a l’estudi del còmic des de la seva primera edició el 1988. Aquesta nova versió reprèn la idea original del llibre i incorpora novetats importants, tant en els exemples que il·lustren la iconografia i la narrativa dels còmics com en l’enfocament teòric que mostra els avanços de l’anàlisi del còmic en les darreres dècades.

L’obra, escrita per dos autors de prestigi com són Luis Gasca i Román Gubern, es presenta com una guia enciclopèdica que explora a fons els codis i convencions de la narrativa dibuixada. La present edició afegeix una gran quantitat d’exemples més recents, que van des dels inicis del còmic al segle XX fins a obres contemporànies, ampliant encara més la seva mirada sobre l’evolució del mitjà.

El discurso del cómic és bàsicament un inventari molt detallat que dissecciona les diverses tradicions iconogràfiques, literàries i narratives que han marcat el món dels còmics al llarg del temps. A través de més de 1.600 il·lustracions, els autors analitzen des de com es representen les emocions fins als estereotips visuals i la manera com els còmics aprofiten elements d’altres arts com la literatura, el cinema i la pintura per construir les seves pròpies regles. És un text que, essent rigorós en la seva anàlisi, ho fa d’una manera accessible i fins i tot entretinguda, ideal tant per a lectors curiosos com per a acadèmics que vulguin estudiar el còmic amb profunditat.

Un dels punts forts d’aquesta segona edició és precisament l’actualització del contingut. Si bé la primera versió del 1988 ja era un treball monumental, aquesta nova edició fa un esforç per adaptar-se als temps moderns, incloent-hi referències a obres i tendències més recents. Per exemple, tot i que els autors encara prioritzen el material clàssic nord-americà i europeu, ara hi ha un reconeixement més gran d’altres tradicions: s’inclou el manga, que en la primera edició quedava en segon pla, i els còmics en format electrònic, mostrant així la diversitat d’aquest món.

Luis Gasca i Román Gubern, autors amb una carrera llarga en l’estudi dels mitjans de comunicació de masses, han aconseguit crear una obra que és, alhora, exhaustiva i amena. Gasca, editor i expert en cine i còmic, va començar la seva trajectòria en el món de la cultura de masses als anys seixanta amb textos pioners com Tebeo y cultura de masas (Prensa Española, 1966). D’altra banda, Gubern, catedràtic de Comunicació Audiovisual, és una de les figures més respectades en l’estudi del cinema, la televisió i el còmic. Aquesta unió de talents dona fruit a un treball que es manté com a referent per a la comprensió del còmic.

Pel que fa a l’estructura del llibre, està dividit en tres grans blocs: iconografia, expressió literària i tècniques narratives. Això permet que els lectors puguin navegar fàcilment per les diferents seccions, ja sigui per descobrir com es representa el moviment en les vinyetes o per entendre com es construeixen els diàlegs i monòlegs dins dels còmics. Un exemple curiós és com es tracta el concepte del pas del temps en els còmics: una qüestió que, a diferència del cinema o la literatura, queda sovint a l’aire entre vinyeta i vinyeta, sent el lector qui ha de completar mentalment els buits entre les escenes.

Un dels aspectes més interessants d’aquest llibre és que revela com algunes convencions que ara es donen per fetes en els còmics van sorgir d’altres mitjans com el cinema. Per exemple, les línies que suggereixen moviment o els globus o bafarades de text que representen el diàleg tenen les seves arrels en altres formes d’art, però s’han adaptat específicament per al còmic, que se les ha fetes seves. Aquest procés de creació de codis visuals únics és un dels punts centrals del treball de Gasca i Gubern, que mostren com aquests codis han evolucionat i es mantenen presents en la nostra cultura.

Una altra cosa que sorprèn és la gran quantitat d’il·lustracions que acompanyen el text. Cada concepte que es menciona està suportada per exemples visuals, cosa que fa que la lectura sigui molt dinàmica. Com hem dit, no és només una obra per a acadèmics, de fet, els aficionats que agafin el llibre per curiositat, poden obrir-lo per una pàgina a l’atzar i deixar-se emportar per les imatges i les explicacions que s’hi trobaran.

En definitiva, aquesta segona edició d’El discurso del cómic és una obra imprescindible per a qualsevol que vulgui entendre millor el llenguatge del còmic. Ja sigui com a eina de consulta acadèmica o com a lectura per als fans dels còmics, ofereix una perspectiva única i completa sobre un mitjà que, malgrat la seva popularitat, rarament rep l’atenció crítica que mereix. Amb l’actualització dels seus continguts i una estructura fàcil de seguir, és una lectura tan atractiva com necessària per a tothom que vulgui aprofundir en l’univers del còmic.

Joan Truyols Galmés
Graduat en Informació i Documentació per la UB