Volpi, Gaetano. El fervor de tener libros: varias advertencias útiles y necesarias para los amantes de los libros, dispuestas en orden alfabético. Pról. y trad., Natalia Zarco. Madrid: Trama, 2022. 108 p. (Largo recorrido). ISBN 978-84-18941-55-9. 17 €.
Gaetano Volpi va ser un impressor de llibres. Un editor de la impremta Volpi-Comino de Pàdua. Va treballar en els primers terços del segle XVIII. Vaig al context històric. La part geopolítica: Pàdua, la ciutat del nord d’Itàlia, encara que havia perdut pes polític a la regió a causa del seu pacte d’associació amb Venècia des de finals del segle XV, havia aconseguit estabilitat econòmica i la seva universitat era un centre prestigiós amb una nombrosa població d’estudiants homes.
La part econòmica: després de les crisis econòmiques del segle XVII, crisi en l’agricultura, en la demografia, una centúria d’epidèmies, fams i guerres entre els països europeus, en el segle XVIII es presenten, sense desaparèixer les massacres bèl·liques, per descomptat, les bases del sistema capitalista contemporani: comença a desenvolupar-se una economia fabril a partir de la millora tècnica industrial i de les màquines de vapor i de l’acumulació del capital.
En 1756, l’impressor Volpi al qual al·ludia en la primera línia, després de decennis de dedicació al negoci de la impressió, venda i conservació de llibres, escriu un diccionari amb la intenció de recopilar allò que li sembla important de l’art del llibre. Ho titula Del furore d’aver libri: varie avvertenze utili e necessarie agli amatori de’buon libri disposte per via d’alfabeto.
En aquest diccionari, inclou Gaetano Volpi tot el que és apropiat per a la formació i informació dels qui tracten amb llibres. El petit manual alfabetitzat sembla voler ser, d’una banda, una guia per als aprenents que s’inicien en la feina de la impremta –la part tècnica havia avançat molt des de Gutenberg–: Volpi parla des dels compostos químics necessaris en una impremta tant per netejar papers, com per espantar gats i altres bestioles poc amants de la lectura però devoradores dels llibres que s’emmagatzemen a la llibreria, fins a termes tipogràfics, i de consells ineludibles per a la perfecta conservació dels volums, i parla també de colors, de materials: papers, pergamins, cartrons, pells, teles…
I d’altra banda, el llibre és també un avís per a usuaris de llibres i biblioteques. Una crida al valor de l’objecte cultural. En aquest moment en què les noves classes socials riques confiaven en l’acumulació del saber en llibres i en la lectura com a transmissió del coneixement (el primer volum de l’Encyclopédie va ser imprès en 1751), Volpi arremet contra tots aquells que no són capaços de reconèixer el treball ben fet, sigui el dels antics manuscrits o el dels llibres impresos. En aquest sentit, el llibret del paduà és també un petit tractat ètic sobre l’amor a un ofici i sobre la necessitat de la cultura. I inclou també una sèrie de comentaris morals no exempts de sentit de l’humor sobre el valor dels llibres en funció dels seus continguts i les seves intencions.
Aquest primer tractat conegut de bibliofília ha estat traduït, anotat i prologat per Natalia Zarco, en aquesta edició de Trama.
I per acabar, demostrant el que he dit més amunt, i recomanant la lectura del llibre, aquí van unes paraules del mateix Gaetano Volpi, en les pàgines 25 i 26 del Furor:
«Es a causa de éstos [dels mals causats per l’abús de les arts tipogràfiques] que llegan la impiedad y la herejía introducidas por medio de los Libros divulgados aquí y allá que las contienen y enseñan. Se insinúan la deshonestidad y los amores profanos por medio de otros muchos obscenos y lúbricos, en verso y en prosa. Se fomentan la vanidad, la curiosidad y la pereza con los Romances, las Novelas, las Historias fantasiosas y galantes. Se difunde el Pirronismo, o sea, el escepticismo hacia todas las cosas debido a las demasiadas opiniones en torno a cualquier tema. Se alimenta la vagancia al ofrecer demasiadas facilidades en los estudios, sin dejar espacio al ingenio para practicar e inventar. Se provoca pérdida de patrimonio por la impresión de libros inútiles y de alto coste que abarrotan las tiendas y los almacenes en vano, muchas veces debidos a hombres caprichosos que los proponen como excelentes a los impresores pobres e ignorantes, quienes necesitarían el hermoso y raro milagro de que el papel se volviese de nuevo blanco y puro para poder utilizarlo en mejores Libros. Se causa confusión en las mentes humanas por la excesiva cantidad de Libros porque no se saben cuál emplearse, y porque los pocos Libros buenos (en comparación) están oprimidos por los infinitos malos e inútiles. Y además, se da pie a la adulación desenfrenada con las continuas Composiciones Poéticas y las copiosas Recopilaciones de textos con cualquier motivo banal, etc.»
Nacho Borraz Fernández
La Central del Raval
Afegeix un nou comentari