El librero de Cordes

Castillo Durán, Fernando del. El librero de Cordes. Vilassar de Dalt: Piel de Zapa, 2014. 210 p. ISBN 978-84-942097-9-6. 19,50 €.

El librero de Cordes té ja, a primera  vista, bona part dels ingredients d’una novel·la d’intriga, amb un personatge central dedicat al món dels llibres —el propietari de la Librairie des Deux Chevaliers—, «gòtica» —segons el qualificatiu que podem llegir a la contracoberta i la imatge de l’interior d’una catedral a la coberta—, i amb un seguit d’elements de la trama que la situen en una saga d’obres que tindria com a autor més conegut un Dan Brown: petjades de càtars i templers i grups o sectes que els fan reviure; conspiracions a l’ombra; professor universitari, que és de fet el protagonista principal de l’obra; intrigues eclesiàstiques; el Llenguadoc com a escenari; referències als nazis; i una soterrada trama amorosa.

L’autor combina tots aquests elements, que ens van apareixent de manera progressiva,  com si a cada capítol «toqués» i fos gairebé inevitable: des de la primera escena a la catedral d’Albi, amb el seu inquietant fresc del Judici Final i on se sent a cantar un cor de russos —que després veurem que tindran també un paper en la història— i la conversa del professor d’Història Medieval de la Universitat Gregoriana de Roma, Valentín Robert, amb el pare Brenon, secretari del bisbe, davant d’un misteriós riu Tarn; a la següent escena, a la llibreria de la vila de Cordes, la trobada del professor amb el llibreter Loís Oliver, que sabrem uns capítols més enllà que s’autoanomena Gran Mestre del Temple.

El punt tanmateix original i alhora un xic desconcertant per al lector és com, a partir del segon capítol, la trama es precipita. El que semblava quedar dins d’una història d’intrigues, de templers i llibreters, va agafant un to irònic, com si l’autor volgués afegir a la història d’altres elements que la fan cada cop més inversemblant o vulgui parodiar alguns dels personatges o seqüències que hem llegit en altres novel·les. Possiblement el personatge que ho exemplifica millor és el de la monja, la germana del convent de Maria Immaculada, sor Adelaïde Lavernier que, a la manera d’una Sophie Neveu a El codi Da Vinci, compartirà escenes per resoldre la trama amb el professor Robert, l’àlies del Robert Langdon, professor universitari també, d’aquesta  novel·la d'en Brown. Fins aquí les coincidències, perquè la imatge de la germana se’ns fa a miques quan la veiem agafar el seu Opel Monza de 200 cavalls a 140 km per hora, treure d’un Breviari-caixa una pistola, o quan coneixem poc després la seva experiència a Beirut i el seu segrest a mans dels terroristes, d’on hauria après unes fabuloses habilitats per a la lluita i la defensa personal (!) que contrasten amb el to del professor, que es mareja i vomita en el primer viatge al bòlid de la germana.

L’autor sembla voler donar un tomb més a la ironia quan descriu el passat del pare Brenon, amb referències als nazis i a la resistència francesa; incorpora a la trama uns russos i una arma química, amb referències a la catàstrofe de Txernòbil i a les connotacions apocalíptiques d’aquest mot —no vull fer spoiler—; i desinfla i desmunta la teoria de la conspiració i de la secta al voltant del llibreter a través d’un factor ben humà, de relacions humanes —no em feu dir més.

El llibre es llegeix bé, està ben escrit, i manté l’atenció del lector, especialment a la primera part, quan es van encadenant tots els elements de la trama. El desconcert d’aquesta lectora és més del to, entre la seriositat del començament i els elements irònics que van in crescendo, i una certa precipitació dels esdeveniments, amb algun cap per lligar.

Una recomanació: en aquest cas, llegiu la contracoberta on s’esmenta aquesta nota de paròdia. Amb aquest advertiment, crec que el lector o lectora sabrà situar-se millor i captar ja a l’inici algunes coses: les dents perfectes del pare Brenon i el seu llatí «d’estar per casa», o la poca traça del llibreter a l’hora d’adquirir un còdex, semblantment valuós, del mercat negre de l’art... I deixar-se portar. Bona lectura!

Núria Jornet
Facultat de Biblioteconomia i Documentació