El librero de París y la princesa rusa

Coneixem molt poques dades sobre la vida de Mary Ann Clark Bremer, ni tan sols té entrada a la Wikipedia, només l’esbós que l’editorial Periférica ens facilita en la solapa dels seus llibres. Dona culta, cosmopolita; el tipus de dona burgesa que recorre Europa a la dècada dels cinquanta i seixanta, en contacte amb els cercles d’escriptors que, com ella diu, “ocupaban ahora los cafés tanto como las primeras planas de las revistas literarias y los nuevos manuales de historia escritos tras la última guerra”.

Tanmateix, l’essencial de l’autora ho coneixem a través de les seues novel·les. Primer ens van arribar Biblioteca de verano i Cuando cae la noche, novel·les breus, d’unes escasses 80 pàgines, on es revela i mostra com una dona atenta i conscient de la seua vida, com una dona forta que es reconstrueix després d’una pèrdua precoç i violenta dels éssers estimats, víctimes tots ells de les urpades de la Història. En aquest procés d’aprendre a viure sense, de construir-se, els llibres i la literatura tenen per a Bremer un paper fonamental, diria que vital, salvífic.

Ara ens arriba la recent publicada El librero de París y la princesa rusa on tornem a trobar l’estil depurat, elegant i sobri amb què composa les seues novel·les, però sense centrar-se tant a traçar les línies mestres de les seues memòries, sinó en la història d’amor viscuda entre el llibreter i la princesa. O sí? I la princesa és un alter ego? Potser, però, no té cap significat...

Descriu els dos personatges de forma succinta, només quatre paraules, del seu amor a “destiempo, imposible” se’ns escamoteja quasi tot. Desconeixem el més mínim detall d’aquesta relació no confessada per cap de les parts i, en canvi, viscuda amb gran intensitat. Fidel a les seues formes, l’autora ens convida a posar de la nostra part. Calla allò ordinari i destil·la l’important en la seua brevetat i capacitat de síntesi, la matèria que uneix el llibreter i la princesa: els llibres. Una altra vegada en la seua obra, vida i literatura van juntes.

El llibre com a objecte de bellesa, quin plaer la descripció que fa de la La petite maison obra de De Bastide, regal que l’enamorat fa a la princesa. El llibre com a camí per a la seducció, res millor que un bon catàleg en les llibreries per seduir els lectors, els prínceps i princeses que entren a les nostres llibreries-castells i encetar amb ells relacions amoroses de lector a lector. El llibre com a portador de llum, com a territori per al record que, junt a d’altres objectes bells, composen un santuari-memorial com el que li fa la princesa al llibreter i que ens uneix als altres en la vida i en la mort.

Mary Ann Clark Bremer ens dóna sempre bellesa en els seus llibres, per això és un plaer poder compartir aquest llibre amb vosaltres, princeses. 

Mònica Bernat (primera promoció de l'Escola de Llibreria)