«El panadero que horneaba historias», de Carsten Henn

Henn, Carsten. El panadero que horneaba historias. Trad., Elena Abós Álvarez-Buiza. Madrid: Maeva, 2024. 221 p. ISBN 978-84-19638-50-2. 19,90 €.

Què fem amb els llibres? Què fan els llibres amb els lectors? Si bé sembla que cada llibre reclama un tipus de lector concret, tot i que tots els lectors són benvinguts, també existeixen, contràriament, diverses formes de llegir un llibre, tantes com tipus de lectors que existeixen. És un diàleg, una conversa, entre lectors i llibres.

Quan la Sofie es veu obligada a abandonar forçosament la carrera de ballarina professional, s’aboca a un temps de crisi personal i reconversió professional, i s’endinsa cap a un nou camí d’aprenentatge vital en acceptar aprendre l’ofici de forner amb el protagonista Giacomo Botura. D’aquesta manera, Carsten Henn, autor alemany del bestseller El hombre que paseaba con libros, presenta de nou una història d’autoajuda.[1] El panadero que horneaba historias està reclamant el tipus de lector que busca de la literatura un remei o ajuda personal. El lector, al final, troba la promesa pactada: la clau del remei per a una vida millor. Aquesta novel·la, inesperadament i discretament, irromp en aquest gènere literari.

Des d’aquest diàleg, la història narrada a El panadero que horneaba historias té dues dimensions. La primera és la història que apel·la un tipus de lector concret, caracteritzada per nombroses metàfores extremadament senzilles i simples, entorn del pa i l’elaboració de la massa –la novel·la, fins i tot, s’estructura en capítols titulats amb el nom de diferents processos d’elaboració del pa o ingredients de la massa–. En aquesta dimensió, aquest tipus de lector espera ser un altre al final de la lectura, és a dir, que l’experiència de la lectura li proporcioni recursos de superació que guiïn cap a eines de resolució d’un problema personal. La lectura esdevé una eina utilitària. El llibre fa amb el lector un pacte d’ajuda; així doncs, estem davant del gènere de l’autoajuda. No és pas aleatori que la citació inicial de la novel·la de Henn no dialogui amb cap altre escriptor o obra literària, sinó amb el mateix protagonista de la història:

«Si sabes hacer un buen pan, es que has entendido qué ingredientes necesitas para vivir una vida feliz.» Giacomo Botura, panadero.

La segona dimensió és la història per se. Què es fa amb els llibres i les seves històries dialoga amb una de les idees principals que estructura la novel·la: el valor de les històries per ordenar i significar la vida. La novel·la de Henn, tot i que utilitza una vaga metàfora entre el fet de pastar el pa i entendre la vida a partir de les històries individuals narrades, posa de manifest la necessitat de descobrir cada història personal, única i singular. Aquesta forma d’abordar la vida no només apel·la la dimensió reconfortant d’aquest gènere literari –la lliçó que buscava el lector d’aquest tipus de novel·les–, sinó també la importància de l’estructura narrativa com a forma de significar i ordenar les vides de les persones. Es tracta del significat intrínsec que cada ésser humà dona a la seva vida a través del mateix mecanisme que fonamenta les històries: l’argumentació. Igualment, l’acte de llegir un llibre apel·la la forma de llegir la vida, com recorda una de les múltiples lliçons de Giacomo Botura: «¿No estamos todos hechos de historias? ¿No es eso lo que nos define, nuestras experiencias y cómo nos las contamos a nosotros mismos? ¿Dónde estaríamos sin nuestras historias? –Su voz se volvió aún más frágil–. Solo podemos esperar que estemos hechos de buenas historias. Y que se nos haya permitido participar en su escritura» (p. 120).

Amb tot plegat, les reflexions filosòfiques que abunden en la novel·la són un signe de l’«ús»[2] que fem de la lectura dels llibres. Conjuntament amb la categoria d’allò reconfortant, fan d’El panadero que horneaba historias una novel·la d’autoajuda inesperada per a aquells lectors que necessiten utilitzar els llibres d’alguna manera. Per a aquests lectors, el procés d’interpretació de la lectura aboca a una aplicació directa de la lliçó apresa. Més endinsats en el vessant utilitari dels llibres, no podem pas afirmar que pugui haver-hi cap altra cosa que una reconfortant història a El panadero que horneaba historias que ens fa preguntar, si volem usar les lectures d’una altra manera, que és això quan diem allò reconfortant de la literatura?

Patricia López Gracia
De la 10a promoció de l’Escola de Llibreria