El pincipi actiu de la paraula

Detambel, Régine. Los libros nos cuidan: por una biblioterapia creativa. Trad., Cristopher Morales. Barcelona: Ned, 2019. 170 p. (Huellas y señales). ISBN 978-84-16737-74-1. 14,90 € llibre en paper, 7,99 € llibre digital.

«Siempre que llegaba a una conclusión, un poeta había llegado a ella antes que yo»
Sigmund Freud

Los libros curan: por una biblioterapia creativa és un assaig sobre biblioteràpia de l’escriptora i fisioterapeuta francesa Régine Detambel, reconeguda autora, guardonada amb la distinció de Chevalier des Arts et des Lettres, entre altres. Un llibre farcit de referències i citacions bibliogràfiques d’autoria francesa sobretot, però també de la literatura universal, que permetran al lector traçar una vibrant constel·lació del recorregut bibliogràfic que pot resseguir per conèixer la immensitat dels possibles impactes que la literatura pot causar en la seva ànima, cos i pensament.

Detambel reconeix que la literatura ofereix al lector, eminentment, educació sensible. La considera llavor de transformació directa de l’experiència vital fins al punt de reactivar i sanar la persona que es troba immersa en situacions complexes, sigui per malalties o canvis profunds i difícils com pot resultar ser l’envelliment.

Si la considerem una obra interessant i útil per endinsar-se en la biblioteràpia és especialment per l’aliatge que proposa de reflexions íntimes, sensibles i subtils, evocadores citacions d’altres literats i un ric ventall de pràctiques i casos concrets que provenen tant de tallers impartits per la mateixa autora com de terceres experiències. Amb tot, suposa un aiguabarreig ben estimulant per a les ments que no només intuïm, sinó que hem assaborit ­­–i amb consciència– cadascuna de les gotes d’alliberament que en moments crítics ens brindaven les paraules justes, sia escrites sia llegides.

Partim d’un pròleg on l’autora confessa la voluntat d’abocar reflexions personals i, al mateix temps, fer un recull antològic de plantejaments teòrics i divulgatius sobre la matèria. Entre els primers, apareguts a inicis dels noranta del segle XX, en destaquen els de Marc-Alain Ouaknin, amb idees entorn del guariment de la paraula a partir de fonts de tradició hebraica. Són molts els referenciats, però en ressalta una especial menció a l’antropòloga de la lectura Michèle Petit, de qui citarà amb freqüència, al llarg del llibre, fragments de dues de les seves obres: Éloge de la lecture: la construction de soi (Paris: Belin, 2002) i L’art de lire ou Comment résister à l’adversité (Paris: Belin, 2008).[1] I com em brillen enmig del text…! Confessaré que aquesta admiració compartida pel pensament de Petit i el fet de ser confessada d’entrada em van predisposar molt positivament a la lectura. I amb tota la humilitat i fermesa alhora, aprofitaré aquesta tribuna per llançar una petició al món editorial que ressona a clam: si us plau, tradueixin la primera (certament i per sort, són moltes les monografies seves traduïdes al castellà).

En el primer capítol queda ben delimitat l’abast del terme biblioteràpia creativa. Després de presentar breument la visió anglosaxona sobre la matèria –on es limita la biblioteràpia a lectures de tipus d’autoajuda i coaching, és a dir, a textos que beuen de la psicologia, que el que pretenen és ajudar a canviar conductes i pensaments, i que tracten les temàtiques amb llenguatge directe i divulgatiu–, Detambel exposa i advoca per la biblioteràpia literària, tot alineant-se amb la tradició francesa, aquella que confia en la potencialitat terapèutica de la ficció literària i que admet que el poder curatiu rau en la paraula, en les formes lingüístiques i artístiques. És la biblioteràpia que no defuig de la complexitat lingüística i narrativa, i que cerca el gaudi, el plaer, l’estímul de la imaginació i la creativitat en el pacient-lector a la qual l’autora anomena creativa. Pràctiques de lectura i d’escriptura que volen de la qualitat literària per provocar diàleg amb una mateixa, sigui a partir d’identificació o rebuig vers altres vides, idees i metàfores llegides. Pràctiques que el que desitgen provocar amb el diàleg intern és una transformació profunda de la vivència mateixa, una renovació de la mirada per entendre’s, per poder seguir endavant i expandir l’experiència vital... en definitiva, per viure millor.

Seguidament, una quinzena de capítols curts i d’intensitat diversa faran reflexionar el lector sobre la biblioteràpia creativa des de diferents angles i sovint a partir d’experiències d’escriptors coneguts, com Colette. Després de la seva lectura reposada, són diverses les imatges que queden rondant pel cap. N’esbossarem algunes.

Es defensa que si bé llegir i escriure no són actes necessàriament terapèutics, sí que esdevenen majoritàriament guaridors, donat que representen una sortida artística al caos de la vida real, defectuosa. Meravellosa visió que exalça el valor de la qualitat.

El principi actiu terapèutic que se li reconeix a la literatura s’escapa de la lògica científica en tant que és impossible predir l’efecte que una lectura de ficció causarà en cada lector. Fet que ens fa reflexionar sobre la transcendència de la prescripció literària, un gest quotidià compartit per bibliotecaris i llibreters, i sobre el doble poder de la literatura, bàlsam guaridor i verinós en potència.

La importància de la creativitat, la capacitat de crear-nos a nosaltres mateixes, de reelaborar la narració de la vida i els avencs que la travessen. De l’impacte profund que les paraules dites, escrites i escoltades, matèria pura de creació, poden tenir en l’autoexplicació constant que construïm a mesura que vivim. Com una pell, una cura.

• Especialment interessants em resulten les referències a pràctiques i vivències amb la poesia, com la sorprenent anècdota del mal d’amor de Goethe i el cas de la terapeuta-poeta Lucie Guillet, qui empra la poesia com a teràpia amb els seus pacients.
• Com a darrera idea, la necessitat que l’autora detecta d’una major implicació del personal bibliotecari en les pràctiques de biblioteràpia en contextos mèdics i hospitalaris, cada vegada més freqüents a França. Caldrà tenir present la veu de Detambel, com a bona coneixedora que és d’ambdós àmbits, mèdic i literari: «la lectura es un tratamiento, está claro, pero no hay que dejar que se medicalice [...] dejemos la biblioterapia a los literatos» (p. 146).

I dansant entre citacions cèlebres i força encertades, experiències reals suggeridores i il·lustratives, i pensaments de l’autora que van connectant idees, s’arriba al final de la lectura amb aire lleuger i sensació d’haver obert moltes finestres pel camí. Llàstima que la bibliografia final ens desconcerta lleument. Perquè si bé és molt extensa, amb una vuitantena de recursos, i recull les referències bibliogràfiques de les edicions existents en llengua castellana, fet que és d’agrair, no és exhaustiva: hem detectat que no inclou El arte de la lectura en tiempos de crisis, de Petit, ni Biblioterapia: leer es sanar d’Ouaknin (México: Océano, 2016), per exemple, així com no hi ha referència de tots els autors citats al llarg del text i al mateix temps, algunes obres aparegudes a la bibliografia no tenen citació dins el text. Però no per això ni per algunes incorreccions de la traducció deixarem de pensar que ha sigut un camí inspirador.

Clara Illa Girona
Bibliotecària