Smith, Emma. Magia portátil: una historia alternativa de los libros y sus lectores. Trad., Beatriz Ruiz Jara. Barcelona: Ariel, 2023. 333 p. ISBN 978-84-344-3606-0. 21,90 €.
És molt habitual que quan volem guardar objectes que per a nosaltres tenen un significat molt especial ho fem dins una capsa que estigui al nivell del valor d’allò que conté, fins al punt que la capsa s’acaba convertint en continent amb valor de contingut. És el cas del llibre, que ha esdevingut un dels pocs objectes que resisteix les envestides de la modernitat i la tecnologia sense gaires esforços ni modificacions. I aquest miracle mereix un estudi històric com el que ha editat en castellà Ariel: Magia portátil: una historia alternativa de los libros y sus lectores, de la professora i escriptora anglesa Emma Smith, nascuda a Leeds i autora del supervendes This is Shakespeare (Vintage Books, 2021).
He de reconèixer dues coses. En primer lloc, que la primera vegada que vaig veure el títol del llibre vaig pensar que no era gaire encertat com a crida per dedicar-li una lectura. Potser perquè em costava associar-lo a un assaig seriós d’una professora d’Estudis Shakespearians i perquè el disseny de la coberta encara afegia més llenya a aquesta idea preconcebuda. Però com que diuen que amb els llibres, com amb les persones, no et pots quedar amb la coberta, vaig decidir entrar-hi sense prejudicis. I la introducció (i la solapa de la contracoberta) de seguida va resoldre el misteri. L’autora hi cita Stephen King per justificar el seu assaig: «Els llibres són la màgia més portàtil que existeix», diu a les seves memòries el novel·lista nord-americà. La lectura de les poc més de tres-centes pàgines, sens dubte, ens duu a aquesta conclusió. Però continuo pensant que potser títol i coberta no beneficien un llibre excel·lent (tampoc no ho fa la seva edició anglesa, segons la meva opinió, és clar).
L’altra cosa que he de reconèixer és que vaig coincidir amb Magia portátil poc després d’haver llegit el deliciós L’infinit dins d’un jonc, d’Irene Vallejo (Columna, 2020), i de seguida vaig pensar que l’obra d’Emma Smith seria casualment un repàs històric de l’objecte llibre gairebé des del punt on l’autora aragonesa s’havia aturat. Res a veure, companys. Magia portátil és un recull de capítols independents, setze en total, cadascun dels quals reflexiona sobre un tema diferent relacionat amb el llibre, des de Gutenberg fins al Kindle, és cert, però que es poden anar llegint en funció de l’interès de cada lector. Tampoc no tenen en comú la narrativa: la primera, molt propera a la novel·la, mentre que la segona s’adequa més al que s’espera d’un assaig, amb una bona dosi d’humor, això sí. Darrere l’obra de Smith hi ha un treball ingent i exhaustiu de recerca i documentació, d’informació que ens trasllada a un apassionant viatge geogràfic i temporal. Un viatge que navega entre el relat històric (com la invenció de la impremta, la crema de llibres com a eina de protesta...); l’anècdota divertida (com la creença a Kentucky, al segle xix, que aixafar un poll del cap d’un nadó contra la Bíblia milloraria la seva habilitat lectora –preneu nota, educadors–), o les curiositats (com l’aparició del llibre-obsequi nadalenc)... Però també ens ofereix algun capítol, pocs, en què l’excés de dades i referències fa bastant feixuc el viatge.
Precisament, un dels viatges que l’autora ens proposa i que navega entre l’anècdota i la curiositat serveix per il·lustrar la idea d’aparent immortalitat del llibre amb què obria aquesta ressenya. Es tracta d’un fet que segur que els lectors d’aquestes línies també han observat. Mentre el nombre de lectors va disminuint, i s’està produint una tendència preocupant entre els joves de premiar la ignorància, vivim un fenomen que, com descriu Emma Smith, va irrompre amb força durant la pandèmia: la necessitat dels participants en tertúlies i entrevistes telemàtiques de mostrar al darrere prestatges plens de llibres com a decorat. L’autora dedica un capítol sencer a xerrar d’aquest fenomen que té el seu origen molt temps enrere, però que la pandèmia i les xarxes es van encarregar d’exagerar: les llibreries de segona mà van veure com augmentaven les seves vendes, sobretot de títols que fessin bonic en una prestatgeria; un compte de Twitter es va dedicar a recollir captures de pantalla d’alguns prestatges-biblioteca que eren dignes de paròdia; alguns famosos pagaven (i continuen pagant) el servei de persones encarregades de crear una biblioteca fotogènica a casa seva... Tot això ens fa pensar que continua sent certa la reflexió de Smith: «Llevamos siglos siendo conscientes de que todos asociamos determinadas clases de libros a determinadas clases de personas». I alhora atorga al llibre tradicional un paper que de moment no pot assumir el llibre electrònic, ja que, com l’autora assenyala, un llibre electrònic és contingut, però no format.
Deixant de banda anècdotes més o menys divertides, Magia portátil té un fil conductor que l’autora anomena «libricidad» («bookhood», en anglès) i que l’Oxford English dictionary defineix com «L’estat o condició de ser un llibre». I és que un llibre no són només argument i personatges, sinó també olor, tacte, el lloc que ocupa en un prestatge, una anotació amb llapis al marge, les il·lustracions o la biblioteca. Tot això el converteix en un objecte màgic. Els lectors i amants dels llibres reconeixeran en les pàgines d’aquest estudi moltes de les sensacions, emocions i decisions relacionades amb el llibre: la tria del punt de llibre que en marcarà la lectura, l’acció d’apropar-nos-el per gaudir de la seva olor, el costum d’escriure el dia de compra a la primera pàgina, el gest de girar el full per la punta més allunyada o la necessitat d’acumular llibres que segurament no tindrem temps de llegir i que, curiosament, és de les poques obsessions que es veuen amb bons ulls (en japonès, ens diu l’autora, fins i tot hi ha una paraula per definir aquest impuls incontrolable, «tsundoku»).
Un llibre són tantes coses, que Emma Smith s’espera al final per dedicar un capítol sencer a intentar definir què és. I ja us aviso que no se’n surt, ni ella ni tots els que ho han intentat, tot i que tanca el capítol amb una proposta personal que no revelarem. El que sí que podem compartir és la idea que trobem a l’epíleg: «Todos los libros son en realidad libros de autoayuda», i aplaudir la idea del Regne Unit de deixar els llibres exempts d’impostos, cosa que els situa a la categoria d’articles de primera necessitat. Perquè ho són.
Magia portátil acaba amb un extens índex alfabètic molt útil per no perdre’s entre tanta informació. I és que Emma Smith potser no ha escrit un assaig per a tota mena de lectors, però sí que ha sabut transmetre la idea que, siguem grans lectors o no, d’una manera o d’una altra el llibre ha estat i és un dels grans companys de viatge de la humanitat: «Todos estamos hechos a base de los libros que hemos amado y, más aún, de los libros que hemos poseído, regalado, estudiado, venerado, los que nos han guiado, los que hemos perdido, aquellos de los que nos hemos deshecho, a los que les hemos limpiado el polvo, sobre los que hemos debatido, los que hemos aprendido de memoria, los que hemos tomado prestados y nunca devolvimos, los que no hemos podido acabar y los que hemos usado como tope para las puertas o para alzar el monitor del ordenador».
I els llibres? Estan fets de nosaltres? Llegiu Magia portátil i ho descobrireu.
Susanna Turon
De la 7a promoció de l’Escola de Llibreria
Afegeix un nou comentari