«Elogio de las librerías»

Elogio de las librerías. Coord., Centro Andaluz de las Letras. [Sevilla]: Junta de Andalucía, Consejería de Cultura, [2018]. 172 p. ISBN 978-84-9959-299-2. 4 €. Disponible també en línia.

Aquest és un d’aquells llibres que quan t’arriba, el tens a les mans i comences a fullejar-lo et genera una sensació ambivalent. D’una banda, té un títol més que atractiu –aquest Elogio de las librerías és una absoluta invitació a la lectura– i una forma exquisida: format rotund, paper de primeríssima qualitat, disseny acurat, impressió a dues tintes... D’altra banda, el caràcter públic de l’edició, el fet de recollir textos dispersos –es tracta d’escrits llegits cada any per autors diferents per commemorar el Dia de les Llibreries a Andalusia– pot fer pensar en una obra publicada gairebé per obligació i susceptible a una certa reiteració de missatges.

Així doncs, ens posem a llegir el volum –un recull de textos d’autors que en la seva majoria em resulten desconeguts– amb una barreja d’Il·lusió per conèixer nous arguments al voltant del paper de les llibreries en el marc concret de la geografia andalusa i una certa prevenció davant d’una eventual reiteració de missatges escrits per ser pregonats en actes públics.

A mesura que ens endinsem en les pàgines del llibre, aquesta sensació d’empat no s’acaba d’esvair. La concepció que cadascun dels autors té de les llibreries i, sobretot, la seva experiència i vivència personals, que és un comú denominador a tots els capítols, dota d’interès i vivor la lectura. Per contra, la manca d’un fil argumental que teixeixi una tesi, més enllà de la concatenació cronològica de textos, llastra la lectura.

Pel que fa al registre, resulta difícil abstreure’s al fet que es tracta de textos concebuts, no per ser llegits a l’empara de la nit i de la solitud –territori òptim del lector de llibres–, sinó per ser compartits en veu alta, per cadascun dels autors, en trobades públiques. I quan escrivim un text d’aquestes característiques tenim una certa tendència a usar un estil si no pompós, sí una mica inflat, tant en la forma com en el contingut. Així, resulta gairebé impossible que el lector no percebi aquest punt d’artificiositat a l’hora de llegir aquest tipus d’escrits pensats per a l’oralitat.

Partint d’aquest context i d’aquestes premisses, què destacaríem d’aquest volum? En primer lloc, el fet de situar cada autor en l’ecosistema d’una llibreria, majoritàriament la seva llibreria. Sempre he pensat que la literatura es nodreix àvidament de la geografia. No és estrany que sigui així: l’escenari, el paisatge, l’entorn... condicionen el lector i l’escriptor. I les llibreries no deixen de ser un indret físic, un espai on tant el lector com l’escriptor acostumen a viure un fet essencial per a ells: el descobriment i configuració del seu univers literari. Això es percep en la majoria de textos que conformen aquest volum i, per tant, resulta molt valuós situar l’autor / lector en aquests escenaris, portar-los allà on van descobrir la lectura, on la seva obra literària s’ha anat dibuixant.

Potser d’entre tots els descobriments del món de les llibreries que es descriuen en aquestes pàgines, el que més m’ha agradat ha estat el de Patricia García-Rojo:

Recuerdo la mano fuerte de mi abuelo conduciéndome por las calles de Andújar hasta la Papelería Blanco, quizá habíamos ido millones de veces a comprar lápices o tinta, por eso crucé las puertas sin demasiado interés. Pero entonces mi abuelo saludó, cruzado el mostrador, y se adentró por una puerta cubierta con una cortina. De pronto nos habíamos convertido en personajes literarios y allí, escondida en la trastienda, se mostraba ante mis ojos de niña una gran librería desordenada, con estanterías que llegaban hasta el techo y mesas repletas de novedades.

Simple i poètic, gairebé com un conte infantil. Però qui aprofundeix en la transició de lector a escriptor a través de les llibreries és Eliacer Cansino, que escriu:

Los escritores aprenden leyendo a otros escritores y a veces copiándolos. Cierto es que, en los verdaderos escritores, esa copia es siempre un homenaje. Es la transmisión cultural, el paso del testigo de unos a otros. Y ese testigo, en la literatura, transita a través de los libros y los libros encuentran su primera casa en las librerías. La historia de los libros, de los escritores y también de los lectores ha pasado, hasta hoy, ineludiblemente por las librerías.

Es exactament així.

Un altre missatge que es repeteix en aquestes pàgines és el paper central que tenen les llibreries en les ciutats. Quan visito una ciutat desconeguda, sempre miro d’informar-me abans sobre quines llibreries té. Darrerament, en alguna ciutat petita he tingut el desengany de trobar, precisament, informació del tancament de la darrera llibreria que hi quedava. Quina tristesa provoquen aquest tipus de notícies! Guillermo Busutil, que comença el seu text afirmant radicalment que «Soy adicto a las librerías», deixa ben clar que «es importante que seamos conscientes de que las librerías son una parte esencial del corazón de las ciudades». Efectivament, el batec d’una ciutat sense llibreries resulta artificial, agònic, com el d’un zombi privat de voluntat i consciència.

Finalment, tots els textos d’aquest Elogio de las librerías coincideixen a ressaltar la figura dels llibreters, sense el punt de bogeria dels quals no podrien existir les llibreries. Dic bogeria amb tot el respecte i, fins i tot, enveja, perquè en el fons aquesta bogeria és una mescla de romanticisme i valentia, qualitats ben nobles que resulten indispensables per exercir aquesta professió en els temps que corren. Em costa destacar alguna de les descripcions o lloances de llibreters que s’inclouen en les pàgines d’aquest llibre. Totes són fonamentades i sentides. I tots els llibreters que hi apareixen tenen el seu caràcter distintiu. Hi ha estudiants que abandonen el batxillerat perquè no aproven el francès i acaben sent llibreters apòstols dels llibres de Valery. N’hi ha que tenen com a divisa el savi costum de no tenir pressa. N’hi ha d’altres que són alhora periodistes, estudiosos, escriptors, com el llibreter d’Almería Miguel Naveros, a qui està dedicat el pròleg, i que deia escriure «sobre la realidad que me duele». Segurament li doldria cada vegada més aquest món on les llibreries són quasi un reducte de resistència.

Àlex Figueras
Autor de Bloc de notes
De la 6a promoció de l’Escola de Llibreria

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.