Elogio del papel: contra el colonialismo digital

Casati, Roberto. Elogio del papel: contra el colonialismo digital. Trad., Jorge Paredes. Barcelona: Ariel, 2015. 223 p. ISBN 978-84-344-1919-3. 16,90 €.
Versió catalana del llibre (2022)[1]

Roberto Casati, filòsof milanès, investigador de l’Institut Jean-Nicod, pertanyent al Centre Nacional per a la Recerca Científica de França (CNRS), enceta Elogio del papel: contra el colonialismo digital amb una anècdota de joventut que acabarà essent una reflexió sobre els hàbits lectors i la introducció a tots els seus pensaments, dubtes i conclusions sobre el món d’avui dia fortament globalitzat i addicte a les noves tecnologies.

Durant tot l’assaig transmetrà amb molta claredat tots els arguments a favor i en contra de la tecnologia amb una naturalitat que ens donarà la sensació de tenir Casati parlant davant nostre mentre el llegim.

Amb un estil directe i un to contundent, Casati deixa ben clar des del principi que ell no és ni extremista ni ludista, que no està en contra de la tecnologia ni de la seva evolució; ho està del mal ús que en fem avui dia. Segons l’autor, no perquè puguem traspassar una activitat quotidiana al món digital tenim el deure de fer-ho, i posa com exemple el vot electrònic o l’ús massiu de la tecnologia a les escoles. Idees que per altra banda argumentarà llargament en diversos apartats del llibre tenint en compte pros i contres.

Sempre recolzat per desenes d’estudis i d’articles, favorables i contraris al seu criteri, Casati oferirà solucions i alternatives als problemes que la societat pateix, però dels quals rara vegada n’és conscient, a saber: la pèrdua de la lectura profunda, la pèrdua de l’atenció i el pobre ús de les tecnologies al centres escolars.

Per una banda Casati argumenta que una lectura profunda, és a dir en poques paraules, una lectura atenta, només la pot oferir un llibre de paper per la seva materialitat i linealitat. Una tauleta ‒els e-readers ja estan desfasats o a punt de ser-ho segons l’autor‒ ofereix massa distraccions que ens separen del llibre per un sol botó. En canvi, un llibre de paper no té res més a oferir que les seves pàgines. A més, segons Casati, el llibre en paper ajuda i provoca processos cognitius que un llibre digital mai no podria desencadenar, com exercitar la memòria cada cop que veiem el llom d’un llibre a una prestatgeria i recordem de què tractava. No obstant, admet que hi ha tipologies de llibre que son més pràctiques en versió digital, com els llibres de cuina o les enciclopèdies.

L’ús de la tecnologia a les escoles, així com el foment de la lectura en aquestes, és l’altre gran tema que Casati abraçarà extensament durant tot l’assaig. Com deixa clar reiteradament, no està en contra de l’ús de la tecnologia, seria si més no irònic que essent investigador al CNRS en fos reticent, però no està d’acord amb la manera com s’ha fet servir fins ara. Argumenta que si fem ús de la tecnologia, hem de fer-ho d’una manera que aporti alguna cosa nova, no una versió digital del que ja tenim: com per exemple les pissarres digitals. Proposa fer servir Internet i totes les oportunitats que ofereix com una plataforma addicional on poder no només començar debats entre professors i alumnes, sinó també intercanviar coneixements amb persones d’arreu del món.

Fomentar l’hàbit de lectura és l’altre objectiu per al qual Casati té diverses propostes si més no revolucionàries. Defensa que no es pot relegar la lectura a una activitat a fer només a casa, perquè d’aquesta manera li atorguem un estatus marginal comparat amb altres activitats que sí que es practiquen a les escoles. La lectura hauria d’estar protegida institucionalment i les escoles haurien de tenir incloses en els seus horaris classes només de lectura. Encara que Casati va més enllà i proposa dues idees: un mes sencer de l'horari escolar dedicat només a la lectura i que els alumnes puguin deixar qualsevol activitat que estiguin fent per posar-se a llegir. Una mica menys utòpica és la seva idea que les biblioteques haurien d’oferir espais més privats i còmodes que invitessin a la gent a asseure’s i llegir, no les biblioteques tal i com les coneixem, que la majoria són fredes i poc confortables.

Casati també aprofitarà l’assaig per mostrar el seu descontent i desacord amb moltes de les teories que han nascut a causa de l’apogeu i l’expansió de la tecnologia. No existeixen ni els «nadius digitals» ni el que molts anomenen «multitasking», a més també posa especial atenció a Internet i en l’ús que en fem. Deixem molts rastres i pistes de qui som, què volem, què ens interessa, què ens desagrada o fins i tot què pensem; per això ens anima a viure fora del nostre jo virtual, a deixar menys pistes sobre nosaltres mateixos i comprar en petites llibreries els nostres llibres més secrets.

Elogio del papel: contra el colonialismo digital és en definitiva no només una oda al llibre de paper; ho és d’una escola i d’un ensenyament de qualitat adaptat a les noves tecnologies (que no aclaparada d’elles), però sobretot aquest assaig és una defensa de la lectura profunda i atenta dels textos.

Vanessa Parreño

De la 3a promoció de l'Escola de Llibreria

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra