Tabernero Sala, Rosa (coord.). Leer por curiosidad: los libros de no ficción en la formación de lectores. Barcelona: Graó, 2022. 217 p. (Análisis y estudios; 40). ISBN 978-84-19416-56-8. 25,50 €.
En els darrers cinc anys, hem viscut una transformació del llibre de coneixements per a infants i joves, principalment pel que fa a l’estètica, però també en els continguts, la presentació de la informació i en l’aproximació al lector. Així, han proliferat magníficament els àlbums i llibres il·lustrats de no-ficció. El mercat editorial ha apostat per aquests documents i, actualment, l’oferta és més àmplia i variada.
El volum que ha publicat l’editorial Graó i que avui ressenyem és un recull d’articles acadèmics que reflexionen sobre el paper dels llibres de no-ficció i, en concret, sobre l’àlbum de no-ficció com a eina pedagògica en la formació de lectors crítics. Són els resultats del projecte d’investigació I+D+i, Formar lectores en la sociedad digital desde el libro de no ficción, del grup ECOLIJ (Educación Comunicativa y Literaria en la Sociedad de la Información. Literatura Infantil y Juvenil en la Construcción de Identidades) de la Universidad de Zaragoza, que es va dur a terme entre els anys 2019 i 2021 i que va dirigir Rosa Tabernero Sala, professora titular de Literatura Infantil en aquesta universitat i investigadora principal del grup.[1] Un total de divuit investigadors signen els articles editats.
L’obra està estructurada en quatre blocs que proposen una lectura que transita des d’un marc teòric cap a un altre de més pràctic. El primer bloc inclou tres articles genèrics que reflexionen sobre la lectura digital, el seu paper en la societat actual i les repercussions que té en l’àmbit educatiu i la formació de lectors. El segon bloc està dedicat a definir què és un llibre il·lustrat de no-ficció i a quins infants interpel·la, en el context de la societat digital. En el tercer es proposen eines d’anàlisi per a aquest tipus de documents i s’apliquen en casos concrets. Per últim, el quart bloc és més pràctic i se centra a estudiar les creences de docents, bibliotecaris i infants sobre aquests llibres i la seva mediació, també a establir un protocol per desenvolupar una proposta didàctica per aplicar a les aules.
Dels disset articles que conformen el document, deu analitzen llibres de no-ficció, un descriu els resultats d’una entrevista i un darrer és el protocol d’actuació. És una obra dirigida principalment a mestres no especialistes en llibres per a infants i joves que vulguin treballar amb àlbums de no-ficció a l’aula i aconseguir que els seus alumnes esdevinguin lectors amb esperit crític.
Leer por curiosidad és un llibre irregular. Tot i que és de les poques obres actuals que tracten el paper dels àlbums de no-ficció en la formació de lectors, la fórmula triada no acaba de funcionar. Per al lector no especialista en llibres per a infants i joves i la seva mediació, el recull d’articles científics proporciona una lectura fragmentada que dificulta una visió general del tema. Tampoc hi ajuda un llenguatge acadèmic poc fluid i, sovint, repetitiu, que perd sentit fora del context universitari. Per bé que hi ha molts articles de caire pràctic que poden servir com a eines de treball en el dia a dia a les aules, el protocol d’actuació per a la creació d’una proposta dinàmica és vague i de caire generalista, amb informació i metodologies àmpliament conegudes pels docents. Per al lector expert, els articles teòrics són poc profunds o queden interromputs en el punt més interessant, sense possibilitat d’anar més enllà. Que la meitat de l’obra siguin anàlisis de llibres concrets, els resultats d’una entrevista que pot no ser representativa per la mida de la seva mostra; i una protocol inconcret, no contribueix gaire a mantenir l’interès del lector.
Potser el llibre hagués necessitat una feina d’edició més acurada, que relligués els articles per passar d’un conjunt de peces independents a un text unitari ―cosa que no s’aconsegueix només amb el sumari estructurat en blocs i temàtiques que té el document―, que centrés millor el lector a qui va dirigit el llibre ajudaria, i que revisés els textos per corregir errors gramaticals, ortogràfics i de traducció automàtica d’altres llengües.
Sens dubte calen més obres que abordin aquesta temàtica i la treballin, tant des de l’àmbit teòric com el pràctic, i celebrem que hi hagi grups de recerca universitaris que estiguin treballant en aquesta línia. De ben segur que en els propers anys podrem llegir més llibres que aprofundeixin en la formació de lectors a través d’obres de no-ficció.
Gisela Ruiz Chacón
Directora de la Biblioteca Elisenda de Montcada
Coordinadora de la Xarxa de Biblioteques de Montcada i Reixac
[1] Altres obres d’aquesta autora ja han estat ressenyades en aquest blog. Vegeu-les en aquest enllaç. (N. de la R.)
Afegeix un nou comentari