«Els poetes del Maresme»

Julià i Avellaneda, Isidre; Lladó i Pascual, Josep; Illamola Ganduxé, Emília. Els poetes del Maresme (del segle XVI a l’any 2000). Argentona: Voliana, 2019. 351 p. (Voliac. Poesia; 13). ISBN 978-84-948238-5-5. 17€.

Aquesta recopilació poètica d’enquadernació rústica amb solapes, editada enguany per Voliana Edicions i inclosa en la seva col·lecció «Voliac. Poesia; 13», és una excel·lent aportació a la identitat cultural de la comarca del Maresme. Es tracta d’un treball exhaustiu, fruit del gran amor dels autors per la poesia, i realitzat en part en un temps on el gènere poètic era marginal. L’original va romandre oblidat durant 50 anys en un calaix. Segons Albert Calls i Xart, periodista i escriptor, es tracta d’un vademècum de la poesia publicada a la comarca, amb el tall referencial del segle XX.

Ens trobem davant d’una obra que amplia i actualitza les antologies poètiques d’autors maresmencs editades amb anterioritat per Edicions Robrenyo l’any 1979 (Primera antologia de poetes del Maresme) i Oikos-Tau l’any 1984 (Nova antologia de poetes del Maresme). Es tracta d’un aplec exhaustiu de poetes de la comarca que aporta una visió global i que permet recuperar i recordar autors oblidats o inèdits amb la voluntat d’aplegar en un sol volum l'abundant obra poètica maresmenca.

Aquesta obra té la peculiaritat que organitza la informació en dues parts ben diferenciades. La primera part desenvolupa l’obra compresa entre el 1970 i el 2000, un total de 44 poetes presentats per ordre de naixement. La segona part, que transcorre entre el 1971 i el 2000, organitza els autors per municipis. En total, gairebé 200 autors ressenyats o citats. La primera part, realitzada per Isidre Julià i Josep Lladó, mestres en Gai Saber, és un recull realitzat recorrent poble per poble, sense Internet, investigant mitjançant el boca-orella. La segona part ha estat elaborada per Emília Illamola en l’actualitat.

L’obra s’inicia amb un pròleg titulat «Mar de versos», i desenvolupa la idea dels autors maresmencs com a exponents del vitalisme mediterrani. I és que trobem aquest mar que banya les costes de la comarca ben present en aquest recull mitjançant poemes com «Cançonetes de la mar» de Josep Pujadas i Truch (el Masnou, 1876-1938) o «Migdiada d’estiu» de Francesc Mas i Abril (Vilassar de Dalt 1880-Barcelona 1960), entre d’altres.

«‒Noies, peix!

                           Ja salta a les paneres

El peix que porta sempre un ric vestit,

Igual que un cirerer ple de cireres.

‒Noies, que ve peix blanc! El moll petit!»

Fragment del poema «Reclamant» de Josep Puig i Bosch (Arenys de Mar 1889-1976), conegut com pare Hilari d’Arenys de Mar.

Tal i com s’esmenta a l’obra mateixa, a la primera part és ben present la incidència de models literaris associats als Jocs Florals, amb la triple temàtica amor-país-espiritualitat, en rima i vers breu. Només a tall d’exemple comentarem els primers poetes que es ressenyen, en concret Joan Pujol, prevere de Mataró, del qual se’n desconeix la data de naixement, però se sap que morí el 1603. En la seva poesia hi trobem una gran influència d’Ausiàs March, i d’ella se’n recull un poema èpic a la batalla de Lepant. Continua la tria amb els germans Thos, de qui els autors ofereixen una tria poètica amb un fragment del poema «Visca la ganiveta!» que comença amb un vers que recorda Felip V com a «gavatx de mena» i que acaba:

«¡Visca la ganiveta,

De tallà’l pa- de talla’l pa:

Visca la Catalunya

Que’l sap guanyà...- y defensà!»

El recorregut poètic per la història maresmenca de finals del segle XIX també recull un fragment del poeta Melcior de Palau dedicat a l’arribada de la primera locomotora de l’Estat a Mataró. Fins i tot trobem poesia dedicada a les obreres de les fàbriques (de mossèn Francesc de P. Girbau, Mataró 1870-1952), fet que ajuda encara més el lector a contextualitzar les obres recollides en el seu temps i territori, donada la gran importància de la indústria tèxtil a la zona. En aquesta primera part també hi trobem recollits autors tan rellevants com Fèlix Cucurull i Tey, escriptor, historiador i polític, o Albert Manent i Segimon guardonat amb el 43è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, així com els propis autors del recull, Isidre Avellaneda i Julià i Josep Lladó, poetes al seu torn.

La segona part inclou poetes de 29 dels 30 municipis que conformen la comarca. Aquesta part menciona també autors catalans fonamentals del segle XX, no nascuts al Maresme però amb fortes vinculacions amb la comarca, com Salvador Espriu (Arenys) i Josep Palau i Fabre (Caldes d’Estrac), o d’altres més recents com Ovidi Montllor i Pau Riba. Així mateix, es fa menció a grans autors que disposen de textos que fan referència o han estat inspirats en poblacions maresmenques, com és el cas de Joan Maragall («El pi d’Estrac») o Jacint Verdaguer («Vora la mar»). No hi falten tampoc personatges populars entranyables com Josep Brugada i Vilaró, conegut popularment com Pep del Sant Pare, recitador oral dels seus propis poemes a la Pineda de postguerra. Voldria fer especial esment a Perejaume, autor polifacètic contemporani santpolenc. Per altra banda és ben present la lluita mantinguda per diversos d’aquests autors i autores per la normalització de la llengua i cultura catalanes durant el franquisme. No hi manquen fins i tot poemes escrits des de les trinxeres de la batalla de l’Ebre l’any 1937 («Nadal esperançat» de Josep Reniu (Mataró 1914-1999)). També trobem històries de superació personal com la mantinguda per Isidre Mollfulleda i Verdaguer (Santa Susanna 1940) qui amb més de 50 anys s’imposà el repte d’escriure en català fins a publicar Sentiments: poesies primerenques (2000) i Expressió poètica (2003). Com a curiositat es recull un fragment d’un poema visual de J. M. Calleja (Mataró 1952), amb definició terminològica fantasma de la poesia inclosa.

És en aquesta segona part on es fa, a més, un recull exhaustiu de les activitats i certàmens literaris celebrats en les diferents poblacions de la comarca, cosa que ens permet descobrir esdeveniments i concursos locals o comarcals celebrats en el passat o encara vigents, que són una bona mostra de la cultura literària d’aquesta comarca i la seva gent. Activitats poètiques en moltes ocasions lligades al paisatge i indrets naturals del Maresme. Hi destaquem la Mostra Literària del Maresme, la «Ruta Espriu: un passeig per Sinera», les «25 litera Rutes pel Maresme», el Festival Poesia i + de la Fundació Palau o el Perifèric Poetry Mataró. Per altra banda, es recorden col·lectius d’autors locals com el Grup de la Font del Cargol nascut a Premià de Mar, la tertúlia artística dels Dimarts del Llimoner de Mataró o el grup Albada de Pineda de Mar.

L’enfocament exhaustiu plantejat pels autors és molt útil com a recull de poetes fet des d’una voluntat no discriminatòria. El grau d’aprofundiment en la temàtica central de l’obra és minuciós. Un rigorós treball d’investigació amb múltiples fonts consultades: des d’arxius municipals, entitats, biblioteques, ajuntaments, parròquies, associacions, centres d’estudis, familiars dels autors... Ideal per a amants de la poesia i la cultura local.

Míriam Sellés
De la 5a promoció de l’Escola de Llibreria
Responsable de la Llibreria Mastegamosques