Squilloni, Arianna. En la oficina del editor: apuntes, técnicas y reflexiones. Zaragoza: Pantalia, 2019. 189 p. (Biblioteca LIJera; 1). ISBN 978-84-942456-7-1. 20 €.
«Un editor és un buscador de llibres únics que crea un llibre nou, el seu catàleg»
Arianna Squilloni és una editora d’origen italià que va iniciar-se en el món editorial com a correctora de l’editorial Thule, on aviat va fer d’editora de la línia de llibre infantil. Al 2008 va prendre la decisió de crear el seu propi segell, A Buen Paso, que va anar construint a poc a poc, compatibilitzant el temps amb altres feines, fins que al 2014 s’hi dedicà de ple. La seva és una editorial de llibres molt personals, cuinats amb molta dedicació i amb el resultat de constituir objectes únics. El seu catàleg incorpora preferentment autors i il·lustradors espanyols, però també n’hi trobem d’altres països europeus, i les obres es publiquen majoritàriament en castellà, amb algunes edicions en català. L’any 2017 va guanyar el XXIII premi Memorial Fernando Lara al millor emprenedor jove, instituït per la Cambra del Llibre de Catalunya.
El llibre que comentem combina reflexions personals de l’autora sobre la pròpia activitat amb nombroses indicacions de caràcter tècnic, tot posant de manifest les seves inquietuds i la seva sòlida formació humanística, i se situa a mig camí d’un llibre de memòries i d’un manual tècnic general. L’obra s’estructura en base a una metàfora que assimila el fet d’editar amb la construcció d’una casa, i cada etapa –els fonaments, les bastides o els materials d’obra– tindrà el seu correlat amb una fase de la producció editorial.
En una primera part, és clar, s’assenten els fonaments de l’obra, i l’autora es pregunta sobre la naturalesa de l’ofici d’editor i sobre les seves motivacions, per concloure que, en essència, una persona edita perquè té coses a dir, i que les dirà «donant forma a l’esperit del catàleg». Considera també que sempre hi ha lloc per a editorials noves, sorgides de projectes personals, sempre que compleixin una funció social com és la de facilitar la publicació a autors i il·lustradors novells; editorials que trobin obres no explorades per altres o que s’atreveixin a tornar a editar obres descatalogades.
La segona part del llibre es dedica al procés d’aixecar les bastides, és a dir, a preparar l’edificació del projecte. És el moment de prendre decisions, com ara quin tipus d’editorial es crearà –dins o fora del mercat, comercial o personal–, com serà el pla de publicacions i quines col·leccions s’establiran. Per això, Squilloni identifica les claus de l’èxit d’aquelles editorials que es situen dins el sistema i els ofereix un seguit de consells, com ara determinar les publicacions anuals –assegurant que configuren un pla coherent en si mateix però també amb el catàleg–, preveure la possibilitat d’obrir noves línies, d’utilitzar les col·leccions com a eines que ordenin el catàleg i que en facilitin la presentació comercial, i dotar-les d’elements que permetin identificar-les clarament. En aquest punt, destaca que la construcció de col·leccions d’àlbums infantils comporta algunes dificultats suplementàries, ja que la uniformitat formal que caracteritza les col·leccions actua en contra de la necessària particularitat de cada títol, que és un objecte únic que reclama un format, una maquetació, un color i una imatge específica, i que no es pot encaixar en uns formats predeterminats sense que perdi l’essència pròpia.
Squilloni també caracteritza les dues tipologies de col·leccions que, al seu parer, configuren un catàleg infantil: d’una banda, les col·leccions de literatura, que inclouen les obres per a primers lectors i, de l’altra, les constituïdes pels llibres àlbum, en què hi trobem els llibres per a bebès, els llibres informatius i els llibres joc. A aquest segon grup hi dedica més atenció, perquè aquests llibres presenten més complexitat tècnica: a la importància de la presentació formal –enquadernació i imatge– cal afegir-hi que sovint incorporen enginyeries de paper com ara encunyats, solapes, llibres desplegables o acetats, que en fan productes cars, assimilats al concepte de llibre de regal que l’autora combat enèrgicament.
Seguint l’analogia constructiva, la tercera part s’assimila al material d’obra, i es dedica a la tècnica editorial i a la pràctica. En primer lloc es tracten els diversos procediments per a l’obtenció d’originals: des de fer una recerca personal de textos i d’obres preexistents interessants, a esperar que arribin propostes d’autors o a proposar idees als creadors. També es descriuen alguns aspectes bàsics de l’edició, com la necessitat de comptar amb bons informes de lectura, la fixació de les dates d’aparició de les obres en el pla de publicacions o el càlcul de costos. Detalla la pràctica de la producció editorial, que s’iniciarà amb la revisió dels continguts i els ajustos del text, i dedica un apartat a la correcció ortotipogràfica, on enumera i defineix els errors més freqüents i incorpora una taula amb els signes de correcció i alguns fragments corregits, de mostra. Aquesta part es clou amb el procés de la maquetació, amb consells sobre la tria de tipus, la detecció de línies òrfenes i vídues o de carreres i escales, i recomana múltiples revisions per minimitzar els errors, sempre inevitables. En aquest apartat dedica una cura especial al tema de la imatge, tan important en el llibre infantil, i aporta solucions tècniques precises, derivades de la seva experiència pràctica. Així, reflexiona sobre el valor de la il·lustració i la dificultat de triar l’artista adequat per a cada llibre, i aporta consells tècnics relatius a la disposició de la imatge en la doble pagina, la tria del paper o la manera d’imprimir-les, sense eludir altres qüestions com ara les relatives als drets d’autor. Aquesta tercera part es tanca amb un apartat dedicat a l’enquadernació i les seves variants tipològiques, –que sovint venen obligades no tant pel destinatari sinó pel contingut mateix del llibre–, als formats del llibre i als elements que el configuren.
La darrera part del llibre es dedica a «totes aquelles tasques tan poc literàries que possibiliten la venda i circulació dels llibres». Tracta els aspectes legals –contractes i gestió dels drets–, i també el pressupost –inclou una plantilla orientativa per al seu càlcul– així com la promoció del llibre i la seva comercialització, a partir de la descripció de les funcions i modalitats de la distribució i del funcionament de la llibreria.
El llibre es clou amb un llistat de recursos útils, com adreces d’institucions, una llista de fires, revistes i blogs d’interès, i un d’associacions que poden afavorir contactes. També compta amb una bibliografia de llibres citats –Squilloni aporta sempre referències de llibres que exemplifiquen les idees que exposa, tant d’obres pròpies com d’altres editorials– i amb una bibliografia d’estudis sobre el llibre infantil i l’edició.
Com l’autora mateixa exposa en una entrevista, l’obra que comentem és el resultat de la seva activitat docent i parteix dels textos que ha preparat, revisat i millorat en els darrers anys. I certament, d’aquesta gènesi en resulta un text complex, ple d’excursos i incisos (impresos en gris clar, per diferenciar-los del discurs) i una organització dels continguts que resulta una mica confusa, amb repeticions sovintejades. El discurs es combina amb la proposta d’exercicis que, com ella mateixa ens indica, l’ajuden a materialitzar les idees: dibuixar una narració, fer un llibre amb paper plegat, definir paraules amb un toc personal o bé dibuixar sobre un llibre ja imprès sanefes o imatges que ens resultin suggeridores.
Les conclusions a què arriba Squilloni són molt simples: a un editor li cal conèixer els diversos processos que fan possible el llibre, encara que no se n’hagi d’encarregar personalment, però no pot renunciar mai a tenir el temps per pensar, idear i crear, perquè aquesta és precisament la seva tasca, la de crear el seu propi camí. I, també, que això d’editar és una actitud ètica, de gran responsabilitat perquè, en paraules seves, incideix en la construcció de la personalitat de les persones que llegeixen els llibres.
Que ningú s’apropi, doncs, a aquest llibre buscant una guia o un manual típic que li permeti conèixer les pràctiques més usuals del món editorial perquè serà engolit per un mar d’idees, dubtes i propostes. El que en descobrirà serà la passió d’una editora per la seva feina, sobre la qual reflexiona en profunditat, i que ens regala, generosament, la seva experiència.
Mònica Baró
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari