Esdevenir llibre

Muñoz Puelles, Vicente. El deseo de ser leído y otras extravagancias. Valencia: Pre-Textos, 2022. 306 p. (Narrativa). ISBN 978-84-18935-52-7. 19 €.

Com tantxs escriptorxs al llarg de la història de la literatura, l’autor d’aquest recull de contes es va aficionar a la lectura a causa d’haver patit una llarga malaltia, segons he llegit. Per aquesta raó, un lector com ell estableix un vincle emocional especial amb els llibres: amics i companys de soledat, somnis i evasió, felicitat malgrat el patiment, objectes de culte i d’admiració, gairebé formen una extensió del propi cos.

El lector se sent protagonista i heroi de les històries incloses entre les pàgines del llibre però també comença a veure’s com a creador d’algunes d’elles… Aquest tipus de lector insaciable, que beu dels llibres com d’una font sense fi, acaba inventant les seves pròpies històries i les escriu després d’aixecar-se del llit o mentre encara reposa entre llençols blancs immaculats, medicaments i estat febril provocat tant per la pròpia malaltia com per la seva ment que bull d’idees sense parar.

Són persones que estimen tant els llibres, s’hi senten tan lligades, que el seu somni seria esdevenir un llibre i que el llegeixin. Des del primer conte que obre aquest recull ja queda clara aquesta idea del desig de transformació del lector en llibre. Així com el segon relat, que dona nom al llibre, mostra a més el desig de ser llegit.

El llibre és protagonista d’aquests contes, és un bé preuat i també narrador alhora, heroi que passa per mil i una vicissituds, que corre el perill de ser oblidat, abandonat.

Els escriptors i les seves vides, més enllà d’elles o juntament amb aquestes, són motiu de curiositat per part d’aquest tipus de lectors, cosa que els porta a investigar sobre ellxs, a endinsar-s’hi, sempre en la ment els llibres i qui els escriu.

Jo no soc d’aquest tipus de lectora-escriptora malalta, per sort, tot i que sí que he passat temporades llargues al llit o recuperant-me d’una malaltia, així doncs, per exemple, durant la convalescència de la darrera operació a què vaig haver d’enfrontar-me, vaig descobrir un nou escriptor: en aquells dies de llit em costava llegir i concentrar-me perquè tenia dolor i estava desanimada per diversos motius, però va ser trobar aquell autor desconegut i regalar-me cada dia un o dos relats seus, eren el bàlsam diari per a mi, aquells contes dolços eren tan eficaços com les pastilles pel dolor que havia de prendre, unes em guarien el cos, aquells relats que m’emocionaven, fa més de dos anys, em guarien l’ànima. Els llibres sempre em salven de morir de pena; el plaer de llegir aquelles emotives històries em feia tornar a la vida a poc a poc.

Sempre m’han provocat tendresa totes les persones que han hagut de passar llargues temporades de la seva vida al llit o recloses en sanatoris i hospitals, penso en les escriptores i els escriptors que han escrit i escriuen obres que jo gaudeixo llegir però que potser van sorgir de moments traumàtics de la seva existència.

En aquest llibre de vint-i-un contes escrits en castellà per l’escriptor valencià Vicente Muñoz Puelles ens trobarem amb aspectes de les vides i les obres d’autors de renom, les seves malalties i aspectes relacionats amb el seu físic, de les seves penes i relacions amoroses, les seves misèries i grandeses. L’amor pels llibres i les persones que els creen es fa palès d’un forma entendridora, és l’adult amb un gran bagatge cultural com a lector –i escriptor–, però alhora és el nen que parla dels llibres i dels autors que li agraden, que són dels que també m’agraden a mi com a lectora i em transporten a les diferents èpoques en les quals els vaig llegir.

L’autor d’aquests curiosos contes mescla veritat i ficció i les pròpies obres escrites pels autors, personatges també aquí, a l’hora de recrear les vides dels escriptors que admira i que coincideixen també amb els que a mi m’agraden molt: el gran Cervantes, mestre de mestres, que llegeix i exalça totx gran lectorx i, segons un magnífic professor meu de la universitat, sense el qual no existiria la novel·la tal com la entenem avui dia; els meravellosos autors russos com Gógol, Puixkin, Lérmontov i Dante. Dickens apareix en un conte deliciós que ens farà emocionar. Trobem també Rilke, Welles, Singer, Balzac, etc.

Les notes d’humor i la fantasia planegen per aquests contes on els llibres són protagonistes absoluts, com en el cas de «Book Island» i «El legado de Hipatia».

És com si l’escriptor d’aquests contes ens agafés de la mà i ens portés a visitar el seu univers de lector, d’admirador d’aquests autors que són un referent per a ell, que l’han acompanyat al llarg de la seva vida i ens mostrés pel forat del pany d’una porta la vida quotidiana d’aquestes persones que escriuen, éssers humans al cap i a la fi amb misèries, amors i desamors, alegries i penes, malalties, defectes i virtuts.

El món de la literatura gòtica, de terror i romanticisme obscur té una gran presència amb el conte dedicat a Edgar Allan Poe, «Ciudadano Poe», i l’homenatge que l’autor fa a Hawthorne a la trobada a Pontevedra amb ell, una de les dues trobades que ens relata l’autor en dos contes ben originals, sota l’apartat «Retales», que col·loca al final del llibre; l’altra trobada és amb Andersen a Màlaga, relat aquest últim inspirat en la visita real d’aquest autor a la ciutat esmentada.

Consideració a part mereix el relat que tanca aquest llibre de contes, un homenatge a la literatura gòtica, realment esgarrifós, que m’ha agradat molt.

Isabel M.ª Rojas Herrera
Autora d’Exlibris: contes d’amor i llibres