Evolució de la distribució i impressió per comanda. Informe Podiprint

Evolución de la distribución e impresión bajo demanda [en línia]: informe Podiprint. Antequera: Podiprint, 2017. 54 p. [Consulta: 14 feb. 2018].

El segle XX s’ha caracteritzat per la producció a gran escala. En el món de les arts gràfiques, això s’ha traduït en impressions d’un gran nombre d’exemplars. La impressió òfset donava resposta a aquest model, amb uns costos fixos elevats, però que es reduïen a mesura que els tiratges augmentaven.

Al segle XXI, però, hi ha molta més oferta per ser editada. Els autors tenen dificultats a publicar els seus treballs, i els editors a fer una selecció que mantingui la qualitat i la possibilitat de fer-ne una divulgació suficient. En la cadena de valor, els estocs s’acumulen, i distribuïdors i llibreters s’ofeguen amb inventaris que dificulten destriar la qualitat del caos. El nombre de llibres que neixen cada dia és enorme, però malgrat això, hi ha molta gent que no troba el camí per publicar la seva obra.

En aquest context, José Antonio Vázquez, María José Acuña y Javier Celaya, de Dosdoce.com han elaborat un informe per a l’empresa Podiprint en la seva cerca que les tecnologies ajudin editorials, llibreries, biblioteques, museus, fundacions i similars en la seva activitat.

Aquest informe analitza les noves oportunitats que té el model de la impressió per comanda, tot detallant l’evolució de les tecnologies d’impressió, des de la impressió òfset a la impressió digital. Analitza tots els beneficis que es poden derivar de la impressió per comanda per combatre la incertesa i la immediatesa de la nostra època.

La impressió per comanda (POD, «print on demand»,  en anglès), tal com el seu nom indica, consisteix a imprimir el nombre d’exemplars que es requereixi. Aquest fet afavoreix les tirades curtes a un cost fix per còpia, independentment del nombre d’unitats que s’imprimeixin. L’objectiu final és l’eliminació dels estocs intermedis al llarg de la cadena de valor.

A principis dels anys vuitanta, les grans empreses de màquines fotocopiadores van entrar en competència amb els fabricants de maquinària d’impressió de rotatives. És en aquest context que neix la impressió per comanda, amb la impressió digital, un mètode d’impressió per ordinador que genera productes impresos. La tecnologia digital reuneix cada imatge a partir d’un conjunt de nombres i fórmules matemàtiques. Aquestes imatges es capturen d’una matriu de punts, anomenats píxels; aquest procés és la digitalització. Al contrari que la tecnologia d'òfset, en la impressió digital els textos i imatges es transfereixen electrònicament a una cinta, sense necessitat de planxes.

La cadena de valor tradicional establerta com: autor -> editor -> impressor -> distribuïdor -> majorista -> llibreter -> consumidor, resulta massa lenta per satisfer les noves demandes. En el món d’Internet i del comerç electrònic, entrem en un nou model, on la comanda es pot fer des de qualsevol part del món i de forma ràpida. El model proposat és: compra -> rebuda de l’ordre a la web del comerç electrònic -> impressió -> entrega de l’exemplar. Els terminis de lliurament són menors que amb la impressió òfset.

L’informe defensa una sèrie d’avantatges de la impressió per comanda: la màxima flexibilitat i adaptabilitat. Si es necessiten tres llibres, se n’imprimeixen tres. Això pot comportar un nou model comercial: «primer vendre la unitat i després imprimir-la». Aquest model és, segons aquest estudi, molt més eficaç i és la millor solució per a una demanda impredictible.

Tot i que el cost unitari per llibre imprès és superior, l’estalvi dels costos fixos de la impressió òfset fa que el cost total sigui menor, ja que es fan tiratges més curts.

En aquest model tampoc es contemplen costos d’emmagatzemament; en l’actual sistema de distribució, moltes editorials han de tenir desplegades unitats per satisfer hipotèticament les llibreries, tot i que molts dels exemplars seran retornats i els hauran de comptabilitzar i emmagatzemar, amb el sobrecost que suposa. La impressió per comanda implica «inventari zero».

La impressió per comanda també permet sondejar el mercat amb un títol i, segons quina sigui la reacció, obtenir una ràpida resposta, tenir la possibilitat de poder rendibilitzar títols del fons editorial i fora de catàleg, que de vegades es deixen de fer perquè es tracta de pocs exemplars. Igualment, permet poder fer edicions per a nínxols de mercat, o apostar per autors novells amb la possibilitat d’editar pocs exemplars per edició.

També permet fer revisions i actualitzacions de les edicions amb un procés més ràpid que el que suposaria en tecnologia òfset; permet la personalització dels llibres, molt útil en textos acadèmics, on els autors poden generar cursos personalitzats. També hi ha menors costos ecològics, ja que evita els milers de llibres que es queden en magatzems i estanteries sense que ningú els comprin. S’evita aquest malbaratament.

En un món complex i divers, no hi ha solucions úniques i universals. Cada empresa ha de cercar les solucions per resoldre els problemes específics amb què s’enfronta, sabent que el factor temps és un element que tot ho condiciona. És molt important conèixer les tendències i les possibilitats que ens donen les noves tecnologies, però en la lluita per la millora de la competitivitat de les cadenes de valor, no hi ha solucions universals. Hi ha diversitat de tecnologies que poden conviure per donar la millor solució en cada cas.

Aquest informe explica a bastament un model que posa el focus a evitar la logística dels enviaments de la distribució convencional i l’emmagatzematge. Proposa un sistema capaç, si cal, de fer llibres d’un en un, restringir-los a àrees geogràfiques determinades o de globalitzar-los internacionalment, que soluciona alguns dels problemes plantejats, fent un circuit més curt, que apropa la producció al consumidor final.

Per als editors, és una fórmula eficient de mantenir en catàleg moltes obres del seu fons editorial i fer que allò que es vengui continuï sent un benefici.

Tanmateix, sorgeixen algunes preguntes: Deixarien de tenir presència a les llibreries els llibres si no han de ser comprats? Els editors perdrien alguna compra potencial si no tinguessin llibres a les llibreries? Els llibres només es comprarien als comerços electrònics? Desapareixerien les llibreries? Què implica editar exactament els exemplars que es vendran, en l’àmbit comercial? Es cobreixen totes les despeses d’editar un llibre (maquetació, traducció, disseny, etc.) amb una primera edició de només 200 exemplars? Són preguntes que queden sense resposta.

Elisenda Pujol
Romanyà Valls