«Figuras del cómic», d’Ivan Pintor

Pintor Iranzo, Ivan. Figuras del cómic: forma, tiempo y narración secuencial. Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona; Castelló de la Plana: Universitat Jaume I; Barcelona: Universitat Pompeu Fabra; València: Universitat de València, 2017. 345 p. (Aldea global; 37). ISBN 978-84-490-7255-0. 25 €.

El còmic com a mitjà constitueix un escenari on les imatges estàtiques s’utilitzen per comunicar i narrar. Aquesta configuració seqüencial estableix el punt de partida d’aquest llibre on l’Ivan Pintor, doctor i professor de la Universitat Pompeu Fabra (a banda de coordinador del club de lectura de còmic de la Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra), iniciarà un recorregut a través d’aquest llenguatge visual discontinu: el còmic.

Aquest mitjà de masses que al segle XX ha compartit imaginari amb el cinema, té una herència i uns antecedents amplis i diversos que ajudaran a organitzar aquest imaginari i a extreure’n conclusions. La pregunta que l’Ivan agafa com a punt de partida és: Què caracteritza l‘expressió visual del còmic? I ell mateix, en resposta, assumeix que és una dialèctica entre continuïtat i discontinuïtat que haurà de ser analitzada des d’un punt de vista que conciliï l’anàlisi de la forma, la història i les estructures visuals.

L’autor descompondrà l’obra de diversos autors que han deixat la seva petjada en aquest novè art pel motiu que sigui. Així doncs, encara l‘observació entenent la contemplació en funció de tres potes fonamentals: la que sorgeix de la narració visual seqüencial, la que afecta la seva forma plàstica arran de combinar paraula i escriptura, i la que afecta la seva difusió i ve lligada al seu consum de masses i que afecta l‘imaginari que contemporitza autors i lectors.

Entre vinyeta i vinyeta, entre continuïtat i discontinuïtat visual, entre la pàgina i l’àlbum, hi trobarem l’explicació, la màgia o l’argamassa de la qual sorgeix tant de plaer.

Una primera aproximació la fa analitzant la figura de Jacques Tardi, un narrador cabdal d’un estil molt personal i manifest, que ha estat capaç de combinar com ningú obres de creació pròpia amb adaptacions literàries amb una exquisida elegància i uns resultats sublims.

L’autor dividirà el seu estudi en quatre grans blocs de treball.

1. L’estudi de la forma en la historieta: la vinyeta
Es fa una aproximació a l’origen i a la progressiva evolució d’aquesta primigènia unitat narrativa que tan aviat es recarrega de manera barroca com es buida per respirar amb el mínim necessari, com a voltes esclata i s’escampa per tota la pàgina. Com s’utilitzen els seus elements necessaris i quant en són, de necessaris, l’ús del color, les convencions iconogràfiques, la profunditat, la perspectiva, què hi ha dins i fora de la vinyeta, la cadència temporal, etc.

2. Configuració de la pàgina
Es fa una descomposició de l‘organització i disseny de la pàgina, de l’arquitectura que fa que tot es sostingui en l’equilibri que conceben els diferents autors sotmesos a anàlisi i estudi. Es parametritza la pàgina en tres aspectes: la composició espacial, la síntesi seqüencial, el desenvolupament temporal.

3. L’ordre implicat en la pàgina
Ens parla de l’ordre i desordre en la configuració dels elements de la pàgina, i de la casualitat o causalitat d’aquests, és a dir, de l’efecte que juguen en l’estabilitat i en la funcionalitat de la narració. Així mateix s’estudia com a exemples d’equilibri i dinamisme dins d’aquesta organització dues figures molt rellevants per haver estat autors de propostes molt renovadores en el seu temps com ho són Will Eisner i Guido Crepax.

4. L’escriptura i l’efecte finestra
Quin ha estat l’ús que s’ha fet de l‘escriptura i de la seva absència dins dels còmics, ja sigui pel seu efecte simbòlic com descriptiu, com també semiòtic, i per tant la seva relació amb l’espai i amb els elements estètics i formals de la il·lustració? Pel que fa a l’efecte finestra, es refereix a la relació de coordinació i equilibri entre els textos i les imatges en diferents estructures paginals.

I com a colofó d’aquest extens i extraordinari viatge dins de la narrativa del còmic, ens trobem amb una anàlisi dels modes històrics de la narració: del classicisme nord-americà a l’edat d’or de l’àlbum francobelga, passant pel manga amb tots els seus submons, tot culminant amb uns quadres descriptius força entenedors.

Jaume Vilarrubí Prats
Biblioteca Josep Soler Vidal, de Gavà, i professor de l’Escola de Llibreria

Podeu veure el sumari de l'obra.

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.