Firma convidada: Sergio Vila-Sanjuán

«La pervivència d’un teixit llibreter sa i actiu és absolutament imprescindible per a la vitalitat cultural de Barcelona»*

Les llibreries són establiments especials per a molta gent. A Alemanya han descobert que per al 33 % de la població seria un lloc ideal per enamorar-se. Quins són els seus primers records d’una llibreria?

Sergio Vila-Sanjuán. El meu pare, publicitari i escriptor, anava sovint a visitar llibreries, i jo l’acompanyava. Recorria agafat de la seva mà els llibreters de vell dels carrers Ferran i Aribau, impregnant-me del pes de la història editorial i el tacte de les pàgines groguenques. Però érem sobretot assidus de la casa Argos del Passeig de Gràcia, on tenia compte. Aquest espai va ser el meu primer paradís llibreter. El meu pare i jo passàvem allà hores, ell anava a la seva i em deixava tafanejar, fins que em vaig familiaritzar completament amb la distribució de les temàtiques i amb els llibres de cada categoria (en aquella època la rotació era molt més moderada que l’actual i una obra podia passar anys a la lleixa fins que algú se l’emportava).

La llibreria Argos, segons explica Sergi Doria en la seva biografia del novel·lista, la va fundar Ignasi Agustí amb una part del que li va pagar Josep Vergés per la seva part de l’editorial Destino. Era un punt de trobada d’escriptors, i el Dia del Llibre, després de les firmes, acollia una prestigiosa tertúlia literària. L’encarregada, la senyora Núria, era una dona extremadament eficient i amb caràcter fort. Empleats i clients li tenien molt de respecte. A mi em va agafar afecte, a la seva manera poc sentimental; suposo que li va fer gràcia veure un xaval d’onze anys capaç de passar allà la tarda de dissabte deambulant entre piles de volums sense avorrir-se.

Quan em vaig fer adolescent en els primers anys setanta vaig començar a freqüentar altres llibreries amb més ganxo generacional, com la del Drugstore, però no vaig deixar de mantenir la relació amb Argos. Fins i tot vaig treballar per a la senyora Núria uns quants anys seguits, com a reforç per al dia de Sant Jordi. No va ser complicat per a mi, sabia molt bé on era tot.

En el context actual, en què per un cantó han sorgit els llibres electrònics, i per l’altra els clients estan cada vegada més habituats a fer compres per Internet, quin futur espera a les llibreries? Els seus valors romanen malgrat els canvis; s’han d’adaptar necessàriament?

S. V.-S. Avui les llibreries més inquietes, per complementar la venda, estan intensificant un dels aspectes que sempre han caracteritzat el seu perfil: el d’espais culturals. Es reforcen com a lloc de trobada, de convivència entorn de la lletra impresa, de presentacions i clubs de lectura. Espais càlids que estableixen la complicitat entre llibreters i clients. I també llocs de filtre, on el que arriba sap que accedeix a una oferta delimitada i ben presentada per professionals que coneixen i estimen el seu ofici. Jo crec que els qui treballen en aquesta línia tenen un futur brillant, com demostra l'exit a Barcelona i Madrid d’un bon nombre d’espais que l’estan conreant.

D’altra banda, les estadístiques semblen mostrar que el llibre electrònic, als EUA però especialment en països com Alemanya i França, ha tocat sostre. És a dir, continuarem llegint, en un alt percentatge, en paper, en llibres ben editats, agradables a la vista i al tacte. Continua existint un comerç del llibre en format tradicional i és obvi que les llibreries jugaran un paper central en ell.

El preu fix de venda del llibre, una legislació que és vigent a Espanya des de fa moltes dècades, i que compartim amb la majoria de països d’Europa (excepte Irlanda, el Regne Unit, Suècia, Suïssa i altres) creu que és una mesura eficaç per a protegir el petit llibreter?

S. V.-S. Em sembla una mesura bàsica. Sóc molt crític amb la política de neoliberalisme radical en matèria de cultura que ha desenvolupat el PP en els últims quatre anys (IVA cultural al 21 %, paralització de la Llei de mecenatge, penalització fiscal als escriptors jubilats…). Sort que no s´han recordat del preu fix!

Fa pocs mesos, el Ministeri, amb la col·laboració de la Federació de les Cambres del Llibre, va endegar una iniciativa per distingir les llibreries que reunissin una sèrie de requisits amb un segell de qualitat. Com valora aquesta acció de govern?

S. V.-S. Al terreny cultural, atorgar distincions, reconeixements, suports econòmics i morals, sol ser una bona cosa si es fa amb criteri, com espero que sigui el cas.

Als carrers cèntrics i comercials de Barcelona, un dels problemes amb què s’enfronten moltes llibreries és un preu molt alt de lloguer dels locals. Aquest ha estat un dels motius del tancament o trasllat d’algunes llibreries, que donaven caràcter als barris. A París, l’Ajuntament porta a terme un pla de protecció dels comerços tradicionals. Creu que es podria traslladar la iniciativa a la nostra ciutat?

S. V.-S. Els responsables de l’ICUB em van convidar a acompanyar-los a París, juntament amb altres periodistes, quan es negociava la incorporació de Barcelona a la Xarxa de Ciutats Literàries de la Unesco. Vam anar a veure el director del Semaest, organisme dependent de l’Ajuntament que vetlla pels comerços tradicionals, i vaig escriure per a La Vanguardia un llarg article sobre l’aplicació dels seus beneficis a les llibreries, fins al punt que l’Ajuntament de París és avui el primer llibreter de la ciutat. Suposo que no és realista esperar entre nosaltres una iniciativa al mateix nivell, per les diferències econòmiques i de tradició cultural, però sembla ser que l’Ajuntament d’Ada Colau ha pres nota i almenys algunes parts del programa del Semaest sí que volen aplicar-lo. La meva opinió és que la pervivència d’un teixit llibreter sa i actiu és absolutament imprescindible per a la vitalitat cultural de Barcelona. I l’Ajuntament ha d’actuar amb energia per afavorir-la.

Sergio Vila-Sanjuán

Sergio Vila-Sanjuán, periodista cultural i escriptor, dirigeix el suplement «Cultura/s» de La vanguardia. El 2013 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Estaba en el aire. Des de 2015 és membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

*Aquesta és la tercera «Firma convidada» que col·labora al blog. Sergio Vila-Sanjuán dóna a conèixer la seva opinió sobre diversos aspectes d'actualitat al voltant del món de les llibreries, amb l'afegit d'interessants records personals.