Lara de la Casa, Gabriel. Literatura a flor de piel: encuentra en los grandes clásicos la clave de tu felicidad. Pról., Víctor-M. Amela; epílogo, Najat El Hachmi. Barcelona: Cúpula, 2024. 191 p. ISBN 978-84-480-4060-4. 17,95 €.
Gabriel Lara de la Casa és un professor de Literatura en un centre públic de Barcelona, com tants d’altres n’hi ha a la ciutat. En Gabriel és, però, un professor especialment proper als seus alumnes, tots adolescents, cosa que no sempre és fàcil d’aconseguir amb aquestes edats i amb aquest grau de sintonia, i, el més important, perquè en Gabriel té la destresa rara i admirable de saber encomanar en les classes el seu amor per la literatura, de fer que aquests nois i noies joves llegeixin, que s’encomanin del gust per la lectura, repte que si sempre ens ha estat difícil d’assolir a mestres i professors, ho és més encara, actualment, amb la competència ferotge de les pantalles a les quals tots estem poc o molt enganxats.
I en puc donar fe. Recentment, vaig assistir a la presentació del seu llibre Literatura a flor de piel a la Llibreria +Bernat, hi érem molta gent: amics i família, companys de claustre, també de lectors desconeguts, però el més impressionant: la quantitat d’alumnes que se l’escoltaven, i això sense exàmens ni notes de per mig.
Literatura a flor de piel no té la pretensió de ser una nova història de la literatura ni tampoc de convertir-se en un best seller. A l’obra s’hi relacionen deu novel·les que l’autor considera com a clàssics inajornables, del bo i millor de la literatura universal, segons Gabriel Lara. Per a cada una de les obres seleccionades s’ofereix una petita sinopsi, però, el més important, les raons per les quals, aquestes novel·les i obres de teatre destaquen per a ell com a canòniques, i ens ho explica d’una manera precisa, però a la vegada senzilla, què és el que els lectors no sempre sabrem veure en un primer contacte.
La seva redacció tan clara i didàctica, però sense perdre de vista el moll de l’os de l’obra, deixa clar que es tracta d’un text d’un professor, en aquest cas d’institut, i que et sentis transportat en una d’aquelles classes magistrals, d’aquelles classes que recordaràs anys més tard, ja de gran. I així, el gran èxit del llibre, com el de les seves aules, és el fet que tal com vas llegint-lo et provoca una necessitat imperiosa, quasi física, d’endinsar-te en cadascun dels títols que s’hi relacionen, cosa que saps que acabaràs fent, si més no amb alguns d’ells.
Al final de cada capítol hi pots llegir una carta d’amistat de l’autor als protagonistes de cada una de les històries, cosa que, personalment, em sembla una idea molt bonica, i adequada al públic objectiu.
Així doncs, un llibre que provoca el desig de llegir entre adolescents i joves –i també dels que ja no som tan joves–, ja és per si mateix tot un triomf.
Mercè Agustí Ruiz
Mestra a l’Institut Escola Londres, de Barcelona
Afegeix un nou comentari