Vara López, Alicia; Cuadrado Hidalgo, Fátima (eds.). Hacia la recuperación de la memoria: canon escolar y poesía escrita por mujeres (1927-2020). Córdoba: Universidad de Córdoba, 2021. 265 p. ISBN 978-84-9927-653-3. 18 €.
Les editores del llibre que presentem tenen uns objectius clars: denunciar la poca presència d’autores poetes en el cànon escolar, i per altra banda, plantejar la necessitat de revisar el cànon que ha invisibilitzat les poetes en l’educació literària. El llibre fa un recorregut per un conjunt d’autores compreses entre la primera meitat del segle XX i la present era digital. Totes les poetes seleccionades tenen un tret comú, haver estat excloses en major o menor mesura del cànon literari escolar pel fet de ser dones, entre d’altres possibles factors. Aquest fet discriminatori ha impedit i silenciat que la seva obra sigui reconeguda i difosa des dels centres educatius a la mateixa alçada que la dels poetes homes més celebrats i reconeguts.
El llibre recull 18 treballs sobre l’obra de 18 poetes escrits en la majoria dels casos per docents universitàries amb la intenció de posar en valor un llegat poètic de gran qualitat. Els treballs es poden dividir en dos blocs: 13 capítols de poetes espanyoles d’especial rellevància i 5 més centrats en la inclusió de les poetes en el cànon escolar amb algunes propostes didàctiques que ajudin a la incorporació de les autores a les aules.
Les poetes presents en la primera secció anomenada «Las poetas en el canon literario» són: M.ª Teresa León, María Zambrano, Ernestina de Champourcín, María Beneyto, Paca Aguirre, Begoña Abad, Almudena Guzmán, Raquel Lanseros, Carmen Jodra Davó, Elia Saneleuterio, Luna Miguel, i dos col·lectius: les poetes de postguerra i les poetes joves.
Aquests treballs plantegen estratègies per a la reconfiguració del cànon literari i donar el lloc que es mereixen a les poetes presentades. Per exemple, es parla de la recepció de l’obra de M.ª Teresa León, sempre oculta i menyspreada darrere de la figura de Rafael Alberti. O es reivindica la tasca de traducció d’Ernestina de Champourcín, realitzada en l’exili en col·laboració amb el Fondo de Cultura Económica de Mèxic. Una altra grandíssima poeta a reivindicar, Paca Aguirre, posa veu a la generació de nens i nenes de la Guerra Civil que van veure trencada la seva infantesa per les pèrdues, en el cas d’Aguirre, la mort del seu pare, assassinat mitjançant «garrote vil» l’any 1942.
També es parla en un capítol determinat del paper de la poesia escrita per dones en la postguerra espanyola, entesa com a instrument de resistència. I es destaca el paper extraordinari que va tenir la creació de la tertúlia literària «Versos con faldas» constituïda el 1951 per Gloria Fuertes, M.ª Dolores de Pablos i Adelaida Las Santas. Malauradament, aquest grup va patir fortes pressions i va desaparèixer l’any 1953, però la seva història és molt interessant i és important recuperar-la per a les generacions actuals i futures.
I finalment, es parla de poetes joves, com Luna Miguel com a referent i Elvira Sastre o Loreto Sesma, que han trobat ressò en un primer moment a través de les xarxes socials i han connectat amb un públic jove i en alguns casos adolescents que s’han enganxat a la poesia a través d’elles. Tot un fenomen a estudiar i a tenir en compte, aquest boom de poetes joves de la generació millennial.
Les poetes presents en la segona secció, anomenada «Las poetas en el canon escolar: propuestas didácticas» són: Pino Ojeda, Pilar Paz Pasamar, Ángeles Mora, María Rosal i finalment el grup ALAS.
Aquesta segona secció del llibre té com a propòsit principal proporcionar a la comunitat educativa escolar estratègies didàctiques que ajudin a apropar als alumnes de diferents nivells les quatre autores referenciades.
Per exemple, des del curs 2019-2020, la poeta Pino Ojeda, una de les veus més rellevants del panorama cultural canari del segle XX, s’ha incorporat al conjunt d’escriptors que composen el temari de les proves d’accés a la Universitat en l’especialitat de Llengua Castellana i Literatura a les Illes Canàries. Perquè veiem la importància d’aquest fet només hi havia una altra autora, Josefina de la Torre. També s’ofereixen propostes sobre com abordar els textos de la poeta de la Generació dels 50, Pilar Paz Pasamar, a les aules de segon de batxillerat.
El llibre es tanca amb el manifest del grup ALAS (Autoras por la Literatura y las Artes). Les autores que el signen hi expressen els seus principis artístics, el seu compromís feminista i el seu propòsit de ser una plataforma per a la promoció de la poesia escrita per dones.
I, per acabar, crec que un bon exercici després de llegir aquesta ressenya o quan tingueu el llibre entre les mans és preguntar-vos: quantes d’aquestes poetes conec? I sobretot, quantes he llegit? Les respostes us indicaran la importància vital de continuar treballant, investigant per visibilitzar i posar en valor l’obra poètica de gran qualitat de totes elles per tal de tenir el lloc que es mereixen en el cànon literari. A elles i a totes les que encara esperen ser rescatades de l’oblit.
M. Isabel Minguillón Carbonel
Directora de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda (Barcelona)
Afegeix un nou comentari