«Herido leve: treinta años de memoria lectora»

Tizón, Eloy. Herido leve: treinta años de memoria lectora. Madrid: Páginas de Espuma, 2019. 651 p. (Voces/Ensayo; 275). ISBN 978-84-8393-255-1. 24 €.

Compartir el plaer de la lectura és, en ocasions, tant o més satisfactori que la pròpia acció de llegir un llibre. Per a molts, posar en paraules les sensacions que li ha provocat la lectura és una part clau de l’experiència, i d’això mateix tracta Herido leve.

Eloy Tizón recupera 30 anys d’història personal a través de les seves lectures. D’una manera completament casual, va decidir reunir totes les ressenyes de llibres que havia realitzat al llarg de la seva vida, especialment a l’inici de la seva carrera, i triar les millors en aquest complet conjunt.

No va ser una tasca senzilla, ja que per a un escriptor no és gens fàcil recuperar material escrit fa dècades i no trobar-hi errors, canvis o millores a fer. Després d’una àrdua selecció dels articles que més podien agradar als lectors, va haver de pensar la millor forma d’organitzar-los, per facilitar-ne la lectura. Després de molt d’assaigs i errors, la decisió final va ser arriscada, però original i amb molt de sentit: crear uns universos temàtics on englobar aquests llibres, a partir de les sensacions que havien provocat a Tizón i esperar que arribessin al lector de la forma més fidel possible.

Tot i tractar-se en la gran majoria de ressenyes de llibres, no espereu trobar un seguit de títols valorats en forma de rànquing. L’autor ha decidit una classificació temporal i molt personal, que s’allunya de l’estructura encotillada d’aquest tipus de recopilacions i ens dona una visió molt fresca i personal. Tizón comparteix experiències, anècdotes i coneixement sobre les obres, els autors i els gèneres, i aporta una capa de profunditat molt extensa i que depassa la mera valoració de la qualitat d’una obra literària.

Trobem autors de tot el món, des de clàssics com Kafka o Mark Twain fins a d’altres més contemporanis com Julio Cortázar o Alice Munro. Tot i que pràcticament en tots els capítols trobem algun autor espanyol o llatinoamericà, l’últim grup temàtic està dedicat en exclusiva a la literatura en castellà. «Mentir en nuestro idioma» aconsegueix revisar El Quijote de Cervantes d’una forma fresca i directa, airejant l’estigma que té el llibre en ser considerat «lectura obligatòria» a les escoles de tota Espanya. Planteja una qüestió molt interessant, que ens fa pensar en la importància que una bona lectura arribi en el millor moment possible, i no de forma imposada. També podem veure com la literatura russa ha tingut una gran influència en l’autor, ja que el capítol «Lámparas rusas» inclou autors com Tolstoi, Platónov o Txékhov.

Tizón crea vincles entre autors, obres i la pròpia realitat. S’encarrega de teixir un univers literari en el qual tot té sentit, i el fet de relacionar unes obres amb les altres, uns autors amb d’altres, o el context històric d’algunes novel·les amb la realitat actual, facilita la lectura i la comprensió. És important tenir en compte la forma en la qual l’autor escriu, ja que en cap moment un té la sensació d’estar llegint crítiques de llibres numerades, una darrere de l’altra. Totes tenen un sentit i una lògica en el seu ordre, i flueixen de manera natural a mida que passem les pàgines.

El que fa d’aquest assaig literari una col·lecció especial és que l’empremta del seu escriptor hi és molt present. Li dona un toc tan personal que en alguns moments concrets desprèn un lleuger aroma a autobiografia. És interessant veure com la visió d’un escriptor és diferent, única i personal, i sorprèn com pot canviar la percepció d’una història en funció de les experiències viscudes.

Per tant, el llibre té dues vessants molt destacades. D’una banda, et presenta llibres que potser no coneixies, proposant ressenyes amb caràcter i personalitat; alhora, també serveix per revisitar aquells clàssics o llibres que ja havíem llegit des del prisma d’Eloy Tizón, segurament oferint-nos una perspectiva diferent a la que nosaltres teníem.

En total podem trobar més de 100 ressenyes, tot i que la quantitat de llibres dels quals es parla és bastant superior, ja que es fa referència a moltes obres i autors per contextualitzar millor totes i cadascuna de les ressenyes. La majoria dels llibres que es tracten a Herido leve són de ficció, un gènere que s’ha imposat com el favorit i que a la vegada és el més fàcil de fer arribar als lectors. «Mentir» com diu l’autor mateix, és la forma més fàcil d’inventar i crear universos amb personatges i emocions únics. Trobem novel·les clàssiques, com poden ser Don Quijote de Cervantes, d’altres més actuals, o fins i tot ens explica una història popular sobre com Kafka va ser un dels pocs en detectar que Hitler seria un dels pitjors genocides de la història.

Si hi ha un detall que fa d’aquesta col·lecció de ressenyes un llibre únic, és la decisió de l’autor d’incloure diversos índexs analítics que ajuden enormement a la identificació de totes les referències bibliogràfiques i autors relacionats.

En primer lloc trobem una versió ampliada de l’índex original, on per cada un dels capítols / ressenyes, trobem les referències bibliogràfiques dels llibres mencionats. A més, ens aporta informació sobre la data de les ressenyes i la seva procedència. Per últim, s’inclouen dos índexs diferents: un complet índex de noms, i un altre d’obres. Per tant, de forma alfabètica, podem cercar els autors i les obres mencionats en tot el llibre i conèixer més informació, tal com les dates i lloc de naixement i mort, dates d’escriptura de les obres i les pàgines referenciades dins del llibre mateix. En definitiva, els índexs són una part essencial del llibre que ens ajudarà a comprendre la magnitud de les obres que s’hi inclouen.

A més de resultar un interessant compendi de ressenyes que repassen la història professional i quasi personal de l’autor, Herido leve es converteix, a més, en una gran eina de selecció, ja que posa a disposició de tots una sèrie d’utilitats (la bibliografia, els índexs analítics, la pròpia classificació dels llibres per temàtica) que ens permeten accedir als llibres que més han marcat la vida de l’escriptor. Per tant, no és una guia de lectura normal, sinó que aporta el component humà que ens pot ajudar a l’hora de recomanar un llibre, més enllà del que explica, sinó també tenint en compte el que pot provocar en el lector.

En definitiva, un llibre de llibres que ens recorda la importància de recomanar un bon llibre, la sensació que una novel·la t’atrapi i vulguis compartir-ho amb els altres, perquè ells també visquin l’experiència i els remogui per dintre. Això sí, l’experiència serà diferent per a cada persona, i aquesta és la veritable màgia de la lectura.

Enric Zapatero
Consultor documental i gestor de continguts digitals a NUBILUM

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.