Sordet, Yann. Histoire du livre et de l’édition: production & circulation, formes & mutations. Postface de Robert Darnton. Paris: Albin Michel, 2021, 798 p., [32] p. de làm. (L’évolution de l’humanité). ISBN 978-2-226-45767-7. 32 €.
Tenir a les mans un llibre com aquest és un plaer per a algú que, com jo, fa molts anys que intenta compartir amb les joves generacions l’interès per la història d’això que anomenem llibre, una història de cinc mil anys que cal, obligatòriament, resumir sempre. També és un plaer de dialogar, des de la distància i des de la modèstia, amb Yann Sordet, que ha estat deixeble d’Henri-Jean Martin i de Frédéric Barbieri que, actualment, és director de la Bibliothèque Mazarine, a París, i redactor en cap de la revista Histoire et civilisation du livre. I, sobretot, és un plaer de compartir una visió de la història del llibre global que ha patit transformacions radicals i que, a la vegada, ha contribuït a transformar les societats. Un llibre com aquest, fet aquí, seria un aliat fantàstic en la tasca docent, tot i que potser les seves 800 pàgines espantarien més d’un!
La història del llibre de Sordet segueix, en l’essencial, els supòsits establerts per H. J. Martin a la seva obra ja clàssica L’apparition du livre (1958), en què aborda el llibre des del punt de vista de la seva materialitat –com a objecte; com a resultat d’uns processos que el converteixen en mercaderia que circula, que és adquirida i utilitzada per un públic –és a dir, com a producte– i, finalment, com a agent del canvi de les mentalitats i factor essencial de la democratització del coneixement –és a dir, com a ferment–. Però a diferència de Martin, que situa la història del llibre amb l’arribada de la impremta, per a Sordet el llibre neix «quan un text escrit troba un suport flexible i coherent, seleccionat, fabricat i preparat per facilitar la seva lectura, la seva reproducció, la seva circulació i la seva conservació». Atenint-se a la seva pròpia definició, en fa recular l’aparició al final de l’antiguitat, quan l’adopció del còdex permet uns nous usos d’un llibre que, essencialment, ja és el nostre. Fet i fet, doncs, un cop descartats els documents produïts a l’antiguitat remota, la seva història del llibre queda circumscrita a poc més de dos mil anys. En aquest marc, l’autor reprèn algunes de les fites que Roger Chartier va establir com a essencials en el procés evolutiu del llibre: l’adopció del còdex com a forma librària, la introducció del paper i de la impremta i, finalment, la irrupció del digital. Però Sordet estableix una cronologia diferent per a les tres revolucions del llibre que s’acosten més a les proposades per Frédéric Barbier i es materialitzen, la primera, al segle XV amb la invenció de la impremta com a mecanisme que facilitarà la difusió del llibre; la segona, a principis del segle XIX, quan els canvis tecnològics i organitzatius del món editorial fan del llibre una eina de democratització i, la tercera, a finals del segle XX, en una revolució que defineix com la desmaterialització del llibre i que ve marcada pel context digital.
Abordar la història del llibre des de tantes vessants i per un període tan dilatat pot ser un repte excessiu, fins i tot per a una persona erudita com l’autor. Per això, Sordet limita l’abast de l’anàlisi i es centra essencialment en la història del llibre a Occident, tot i que, quan és imprescindible, obre el focus i incorpora fets i dades d’altres cultures i països, ja que molts dels principals avenços en aquesta història –com l’escriptura, el paper i la impressió amb tipus mòbils– provenen d’altres indrets. D’altra banda, i atès que el llibre, clarament, es destina a un públic «local», Sordet adopta una perspectiva essencialment francesa i no cal dir que les referències al llibre català –i al llibre hispànic en general– són ben escasses. Tot i així, es tracta d’un llibre «llarg i dens» en paraules del professor i bibliotecari de Harvard Robert Darnton, autor del postfaci que el clou, que caracteritza l’obra de «summa» total.
El llibre s’estructura en set parts i 53 capítols, més o menys extensos en funció de la faceta tractada. La primera part està dedicada a la materialitat del llibre manuscrit, i s’inicia amb una introducció sobre el desenvolupament de l’escriptura, les seves funcions i les seves modalitats gràfiques. A continuació s’hi detallen els diversos suports documentals, posant l’èmfasi en els més comuns al món occidental com ara el papir, el pergamí i el paper, tant en forma de rotlle com de còdex, sense oblidar un repàs sumari a altres escriptures i altres suports del món oriental. A partir d’aquí, el contingut s’organitza en un línia cronològica des de l’antiguitat tardana fins a la invenció de la impremta, i s’hi identifiquen els sistemes de producció del llibre i les seves evolucions, els canvis en les tipologies documentals i dels continguts i, també, entre els lectors. Tanca aquesta part un capítol sobre la codicologia del llibre manuscrit –composició, tintes, formats, relligadura...– i un apartat sobre les biblioteques al món antic i medieval. El capítol pot semblar poc ordenat, atès que la qüestió de la materialitat del llibre s’aborda en dos moments diferents, però qui hagi reflexionat sobre aquesta qüestió comprendrà com n’és de complex plantejar determinats aspectes i innovacions sense tenir en compte el context històric, social o econòmic en què es donen.
La segona part de l’obra s’inicia amb la invenció de la impremta i, de nou, es desvia de la línia occidentalista per tractar la hipotètica incidència de la impremta oriental en l’occidental. S’hi exposa el procediment tipogràfic ideat per Gutenberg i l’expansió de la impremta a Europa, i de com la constitució d’una nova indústria reorganitza els oficis del llibre. Fidel al seu esquema, analitza l’evolució del públic i destaca de quina manera l’edició en llengua vernacla va contribuir al seu eixamplament. Tanca aquesta part, també, una mirada a l’objecte llibre i a la seva materialitat, un llibre que a poc a poc evoluciona fins a esdevenir el nostre. Descobrim així com es configura la portada, com es modifica la composició de la pàgina que, a poc a poc, incorpora elements com els sagnats, les notes a peu de pàgina –que substitueixen les glosses– i es distancia de la composició serrada del manuscrit, amb la incorporació dels blancs.
La tercera part se situa en els inicis del món modern i analitza com el llibre imprès va contribuir a l’expansió de nous coneixements i a la recuperació dels clàssics i l’humanisme, afavorint noves visions del món i noves disciplines. També analitza les noves formes d’espiritualitat, fent èmfasi en el paper del llibre en la Reforma i la Contrareforma, i destaca la inevitable aparició del control sobre l’imprès per part dels poders establerts. Un imprès que circula per Europa en forma de llibre, però també de material efímer, i que adquireix un aspecte cada vegada més uniforme, amb la generalització dels tipus romans.
Els segles XVII i XVIII conformen la quarta part d’aquest llibre, que s’enfoca a l’anàlisi de la producció i la circulació del llibre que ara s’obre, a poc a poc, a un públic més popular per al qual es produeixen obres i impresos específics, preferentment materials efímers i premsa periòdica. A la cinquena part, amplia el focus amb una anàlisi de les estructures de l’edició, dels seus artífexs i de les estratègies editorials– que exemplifica amb les incipients col·leccions, l’aparició de les primeres novel·les per lliuraments o dels fulletons– i dels nous repertoris o tipologies de llibres, que incorporen els llibres educatius i la literatura infantil i juvenil.
Finalment, la setena part tracta els temps moderns, caracteritzats per les innovacions tecnològiques en la producció de l’imprès que se succeeixen de manera imparable des de finals del segle XIX i que l’autor identifica i descriu d’una manera detallada. En aquesta part també s’hi aborden les transformacions en el món de l’edició amb l’aparició de l’editor modern o el paper de la premsa, que permet un increment espectacular de les tirades. L’apartat es clou amb una anàlisi de la dimensió econòmica que implica la globalització, l’aparició dels grans conglomerats editorials i dels nous models de negoci i, finalment, amb l’aparició del llibre digital i les seves implicacions.
Centrat en els protagonistes i en els processos, hem vist com l’autor tracta també l’objecte llibre i la seva materialitat. I si bé esmenta i descriu algunes de les peces més significatives de cada moment històric, no per això deixa de banda el que podríem anomenar produccions menors, de caràcter més popular o més funcional, que sovint queden excloses de les històries del llibre. Peces i objectes que en alguns casos es reprodueixen en les fotografies d’altíssima qualitat impreses en paper setinat reunides en dos encartaments que, tot i les seves dimensions reduïdes, il·lustren bé el contingut textual.
En qualsevol cas, es tracta d’un llibre que té una intenció de síntesi i de divulgació, i potser per això, raciona amb saviesa les notes a peu de pàgina que referencien, principalment, les fonts primàries de les quals l’autor obté les dades numèriques. L’obra conté una bibliografia específica per a cadascuna de les parts del llibre, que no renuncia als clàssics més clàssics –sempre triats amb bon criteri– però que aporta també monografies, articles i comunicacions a congressos recents. També incorpora un índex únic per a noms personals, institucions i organismes, llocs i títols d’obres anònimes i col·lectives, i de publicacions periòdiques, molt complet i funcional, que ocupa una quarantena de pàgines.
En definitiva, estem davant una obra que és, a la vegada, destinada al gran públic –que descobrirà una història apassionant– i una referència per a aquells lectors que ja en saben alguna cosa i que podran actualitzar els seus coneixements, disposar de les dades que ens aporten les darreres recerques i situar amb precisió dates i fets.
I si després de les 800 pàgines, encara no n’heu tingut prou, podeu veure un vídeo de presentació de l’obra en què Sordet resumeix a grans trets l’evolució del llibre en la història i planteja els reptes a què s’enfronta en el moment actual.
Mònica Baró
Professora de la Facultat d’Informació i Mitjans Audiovisuals
Afegeix un nou comentari