Història de l’editorial del CSIC

López Sánchez, José María; Fernández Gallego, Alba. A imprenta y tírese: 80 años de la Editorial CSIC. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas, 2021. 748 p. (Historia del CSIC). ISBN 978-84-00-10697-3. 38 €.

A imprenta y tírese és un volum d’una detallada i positivista documentació que ressegueix la història i intrahistòria del servei de publicacions del Consejo Superior de Investigaciones Científicas durant més de set-centes pàgines i tot passant per sis sòlids capítols, als quals s’hi afegeixen interessants apèndixs amb taules i gràfiques. Que el volum i l’extensió no us faci enrere: A imprenta y tírese es llegeix amb fruïció, gràcies a la informació, sovint inèdita i extreta d’una tasca silenciosa i importantíssima a l’Arxiu General de l’Administració (AGA), del context històric que va veure el naixement de la institució i la seva editorial, així com la seva evolució al compàs dels principals fets de la història del país.

A més de consultar les capses i arxivadors de l’AGA a Alcalá de Henares, on es trobaven els expedients d’edició, els dos autors, López Sánchez y Fernández Gallego, han rastrejat la biblioteca i tota la documentació del CSIC, a més de fer entrevistes als actors principals que romanien vius.

El resultat d’aquesta recerca minuciosa ha estat el relat de la vida de l’editorial del CSIC en paral·lel al relat de la institució científica mateixa. Així, els complexos i tèrbols orígens després de la guerra civil i associats als processos de depuració radical de la Universitat espanyola ocupen el primer capítol, que és una secció de gran rellevància, ja que ens regala testimonis que no havien estat espigolats fins ara. La figura de Rafael de Balbín, investigador i professor universitari abans de la guerra i molt vinculat als cercles de l’Opus Dei, esdevé cabdal durant més de trenta anys de camí editorial del CSIC.

Els primers quatre capítols del llibre («1. Els orígens del CSIC i la seva política editorial, 1939-1953»; «2. El braç armat de la ciència franquista, 1953-1969»; «3. Reestructuració i transició en el CSIC, 1970-1984»; «4. Consolidació: entre el creixement i la paràlisi, 1984-2020») analitzen en funció del marc històric els diferents fets més assenyalats del servei de publicacions del Consejo Superior de Investigaciones Científicas. En conseqüència, se centren en les normes i reglaments que van regir el funcionament de l’editorial del CSIC, així com la seva organització. Estem al davant d’una història administrativa, que ens brinda abundosa informació de tipus polític, socioeconòmic i moral.

Els dos últims apartats del llibre («5. Les revistes del CSIC»; «6. Els llibres i les col·leccions CSIC») traslladen la mirada cap a la política editorial de revistes i llibres o col·leccions, qüestió aquesta completament inexplorada i que ens dona la pista de les directrius que han manat a la recerca del país en els últims anys. Pensem que una publicació com Arbor ha estat capdavantera en la recerca humanística espanyola durant dècades; o que, com defensen els autors al seu estudi, darrerament l’editorial del Consejo ha fet passes fonamentals per a la professionalització ‒és a dir, aplicar criteris científics i empresarials alhora‒ i per establir protocols de qualitat en la gestió i administració editorial, de manera que aquesta entitat ocupa un espai idoni per desenvolupar una funció social i científica de primer nivell.

Com és habitual a la història editorial, les empreses o, en aquest cas, entitats editorials sovint són un pretext per mirar des d’una talaia privilegiada la història intel·lectual, científica i político-social d’una època. Aquest magnífic llibre no n’és una excepció.

Blanca Ripoll Sintes
Professora de literatura espanyola a la Universitat de Barcelona