Greig, Elias. I can’t remember the title but the cover is blue: stories from the other side of the bookshop counter. Illust., Phillip Marsden. Sidney: Allen & Unwin, 2020. 225 p. ISBN 978-1-76052-945-1. 12,50 €.
Elias Greig ha treballat durant anys com a llibreter en una llibreria gran i generalista a la costa Nord de Sidney. Des del començament va anar escrivint un diari sobre les seves relacions amb el públic com a teràpia i com a guia per comprendre els seus clients.
Aquest és el resultat imprès d’aquestes vivències. Greig ha recollit les interaccions amb els personatges més pintorescos, les peticions més absurdes que li han fet i els moments més extravagants que ha viscut en el seu ofici.
Es tracta, per tant, d’una recopilació desenfadada, humorística en uns certs moments, d’experiències esdevingudes durant l’acompliment d’una de les principals activitats del negoci llibreter, la de l’atenció al públic.
Greig no pretén parlar sobre la resta de les moltes parts del treball en una llibreria, gairebé no hi ha cap nota sobre la seva relació amb algun distribuïdor, per exemple. Tampoc hi ha una descripció sobre la formació diària que necessita una treballadora d’una llibreria per mantenir-se al dia sobre novetats editorials i nous corrents culturals, mentre intenta emplenar les enormes llacunes que tenim sobre altres èpoques i altres àmbits literaris. Prefereix centrar-se en el que durant anys va ser la seva comesa: estar darrere d’un taulell atenent amb els seus suggeriments el molt variat públic que entra en una llibreria de les característiques de la seva. Es tracta d’un públic majoritàriament de pas, pocs que repeteixin o que formin una clientela habitual. Parlem d’una llibreria en la qual també es venen joguines i material gràfic, com les inevitables targetes de felicitació que donen bastant de joc a les mans d’Elias Greig.
El llibre és per tant un reflex del Zeitgeist, del que la gent pensa que és una llibreria i del que creu que trobarà allí i de com els agrada ser tractats. Les dues principals característiques del llibreter-autor Greig són la paciència i, sobretot, la curiositat. Imprescindibles totes dues per aconseguir encertar amb una recomanació per a una persona amb la qual la relació acaba de començar fa 10 segons (quan no es busca un obsequi per a una tercera persona dels gustos de la qual el client no té ni la més succinta idea). En fi, l’ofici i les arts de l’atenció al públic per part de llibreters i llibreteres.
Les 111 curtes anècdotes recollides tenen un punt còmic, però sempre des de l’empatia cap al client i el respecte cap a les seves necessitats i cap a les febleses humanes. En un dels moments, un jove pare esgotat («Pare inconformista apàtic», com l’anomena Elias Greig, que inventa un sobrenom d’aquest tipus per a cadascun dels seus clients, entra a la llibreria i la seva filla petita es dedica a llançar al terra una vegada i una altra un exemplar de The wind in the willows:
Jo (fent una ganyota cada vegada que el llibre colpeja el terra): Va tot bé?
Pare inconformista apàtic: Oh, sí. Ho sento... (Mira la filla endormiscada). Escolta’m, Lily, no facis això, d’acord?
Jo (fent una ganyota quan el llibre torna a ser llançat contra el terra): Hum, no seria millor que intentessis treure-li?
Pare inconformista apàtic (irònicament): La criança dels fills és molt difícil. La nena té tres anys.
Jo: Sí, et crec. (Una altra una ganyota quan el llibre colpeja el terra de nou.) Et sembla bé si parlo amb ella?
Pare inconformista apàtic: Clar que sí! (Pensa per un moment) Però no li cridis.
Jo (amb molta amabilitat): Lily, si llances aquest llibre una altra vegada, faré que el teu pare l’hagi de pagar.
Pare inconformista apàtic: LILY, DEIXA EL LLIBRE AL SEU LLOC ARA MATEIX!
Aquest és el tipus de petites escenes que Elias Greig ha anat recollint, algunes d’elles són específiques de la mena de llibreria en la qual treballa i de la ciutat en la qual està implantada, però la majoria són episodis habituals, molt familiars per a tots els que hem estat darrere del taulell d’una llibreria, i per tant molt útils per a qui pretengui iniciar-se en aquest món. També és un text recomanable per a qui vulgui passar una estona d’amable lectura contemplant-se a si mateix en les simpàtiques foteses de les relacions humanes amb desconeguts.
Nacho Borraz Fernández
La Central del Raval
Afegeix un nou comentari