Barbieri, Edoardo (ed.). Imago librorum: mille anni di forme del libro in Europa: atti del convegno di Rovereto-Trento, 24-26 maggio 2017. Prefaz., Edoardo Barbieri; introd., Frédéric Barbier; indici, Stefano Cassini. Firenze: Leo S. Olschki, 2021. XXXIV, 523 p., [16] p. de làm. col. (Biblioteca di bibliografia: documents and studies in book and library history; 215). ISBN 978-88-222-6773-3. 60 €.
Imago librorum és un recull de les comunicacions presentades en el congrés homònim celebrat a la ciutat italiana de Trento el maig de 2017, organitzat en col·laboració entre la Biblioteca Comunale di Trento, la Biblioteca Civica “Girolamo Tartarotti” de Rovereto i el Centro di ricerca Europeo libro, editoria, biblioteca (CRELEB) de la Universitat Catòlica de Milà, dirigit pel professor Edoardo Barbieri, un dels grans experts en la història del llibre i el món editorial des del segle XV fins a l’actualitat.
El volum aplega les intervencions de vint-i-un investigadors que, vistes en conjunt, són una reflexió sobre la naturalesa i la forma del llibre tal i com l’hem conegut en el darrer mil·lenni i, particularment, en els darrers 500 anys, des de la invenció de la impremta amb tipus mòbils cap endavant a l’Europa occidental.
Les comunicacions, en italià i en anglès, s’agrupen en quatre parts de cinc textos cadascuna, totes elles acompanyades d’imatges il·lustratives dels impresos i manuscrits sobre els quals disserten. Les precedeix una introducció de Frédéric Barbier, director de recerca honorari del Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) i el més gran historiador del llibre europeu en l’actualitat. Barbier proposa un recorregut per la història del llibre imprès que sintetitza en dos moments clau: els primers passos de l’invent de Gutenberg i l’ús de la impremta per part de Luter i els seus deixebles.
La primera part, titulada «Non di solo codex: forme alternative del libro occidentale», tracta de les formes alternatives que han pres els documents diferents a la del còdex, és a dir, al llibre format per fulls plegats i cosits o encolats, i protegits per unes tapes. Les comunicacions se centren principalment en els rotlles de pergamí però també hi ha espai per parlar dels fulls solts i els llibres digitals.
La segona part, «La parola sul foglio: spazio e resa grafica», està dedicada a parlar de la relació entre el text i l’espai. Destaquem la comunicació d’Ursula Stampfer sobre l’scriptorium de l’abadia de Novacella (Tirol del Sud), encarregada de la realització d’un llibre litúrgic en dos volums de grans dimensions (70 x 50 cm). La realització del manuscrit, que incloïa text, música i miniatures, no va ser obra d’una sola persona sinó d’un equip ben organitzat i va requerir, necessàriament, una organització prèvia de l’espai, full a full, que els diferents amanuenses i il·luminadors van anar omplint.
Les comunicacions de la tercera part, «Dal testo al libro: organizzare e comunicare contenuti», reflexionen sobre les diverses estratègies escollides per tal que els continguts textuals fossin més fàcilment disponibles pels lectors. Entre d’altres, es parla de la portada, el desenvolupament de la qual va tenir diverses fases al llarg de tot el període del llibre incunable; de les rúbriques, ja fossin manuscrites o impreses, en els primers incunables; i de l’ús de diferents fonts i cossos tipogràfics en documents efímers destinats a ser publicats enganxant-los a les parets.
La quarta i última part, «Illustrare il testo / raffigurare il testo, ovvero la sfida tra parole e immagini», tracta de la il·lustració dels llibres i de la seva relació amb el text, centrant-se en la il·luminació dels manuscrits i l’ús de gravats xilogràfics en els llibres impresos. Destaquem el recorregut que fa Gianfranco Crupi per la història dels llibres mòbils, els quals contenen diversos elements de paper com rodes, discos i pestanyes que podien ser moguts pel lector, fent un èmfasi especial en llibres d’astronomia i d’anatomia.
Acompanyen els textos els resums en anglès de les diferents comunicacions, uns complets índexs analítics i un plec de fulls de làmines amb setze imatges de gran qualitat. Aquestes imatges són una selecció dels llibres procedents principalment de la Biblioteca Civica de Rovereto que es van poder veure a l’exposició que va tenir lloc juntament amb el congrés i que compta amb un catàleg en línia.
Com no podia ser d’una altra manera en un llibre que tracta sobre els aspectes materials dels llibres i que és obra d’una editorial italiana tan prestigiosa com la Casa Editrice Leo S. Olschki, el volum fa goig de llegir i de tocar: paper de bona qualitat, marges amplis i bona obertura del relligat, tipus de lletra clara i agradable, i una impressió excel·lent tant del text com de les il·lustracions que els acompanyen. En suma, una edició ben curada.
En la introducció, Frédéric Barbier reflexiona sobre la revolució dels nous mitjans d’informació i comunicació en la qual estem immersos i que, teòricament, havia d’acabar amb el llibre tradicional en paper. Però, a la vegada, emfasitza la paradoxa que, igual que l’època de Gutenberg va ser el moment en què es van copiar més manuscrits, l’era dels nous mitjans és el moment en què s’imprimeixen més llibres. És en aquest context de profunds canvis culturals on els historiadors dels llibres han d’elaborar una reflexió històrica atenta a les transformacions passades i actuals en el món del llibre.
Núria Cangròs i Alonso
CRAI Biblioteca de Fons Antic. Universitat de Barcelona.
Afegeix un nou comentari