Foenkinos, David. La biblioteca de los libros rechazados. Trad., María Teresa Gallego Urrutia, Amaya García Gallego. Madrid: Alfaguara, 2017. 288 p. (Narrativa internacional). ISBN 978-84-204-2637-2. 18,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.
No sé si això passa amb totes les professions, però és cert que a bibliotecaris i llibreters els sol agradar llegir llibres que parlin sobre llibres, sobre llibreries i/o sobre biblioteques. I ves per on, en aquest llibre hi tenim una mica de tot: una novel·la sobre un llibre d’autor desconegut que entra a la roda de l’edició i que prové d’una curiosa biblioteca de llibres que no vol ningú. Però ep, no ens avancem i anem a pams.
Comencem contextualitzant l’obra. Qui és l’autor? Doncs David Foenkinos, un jove francès que potser recordareu per haver escrit La delicadesa (La Magrana, 2011), un best-seller que va ser dut a la pantalla gran i que va protagonitzar Audrey Tautou (actriu que ha fet més de 30 pel·lícules però que serà recordada sempre com l’Amélie Poulain). Foenkinos té un estil de redacció fresc i directe, llegir-lo és amè: ni te n’adones que les pàgines van passant fins que arribes a l’última.
Aquesta història va sobre un llibre. Sobre un autor. Sobre una biblioteca. Sobre uns personatges que han perdut, potser, les seves il·lusions.
Tot comença quan la Delphine, editora, viatja al poble dels seus pares per passar-hi l’estiu. En aquest petit municipi bretó hi ha una biblioteca pública amb una gran particularitat: disposa d’una secció de llibres rebutjats, llibres que cap editorial va voler publicar i que ara es conserven allà amb l’esperança que algú se’ls miri algun dia. I ja us podeu imaginar què passa: la Delphine hi troba un tresor, un llibre magnífic que sap que serà un èxit i que portarà la seva editorial fins al capdamunt de les llistes dels més venuts. Però hi ha un problema: l’autor, un tal Henri Pick –pizzer de professió–, és mort... i no només això: segons sembla, mai va ser capaç d’escriure res. Segons paraules de la seva pròpia dona: «ni la llista de la compra».
Les quasi 300 pàgines que ocupen la història ens serviran per treure l’entrellat de tot aquest misteri, incloent la vida de les persones més properes. El llibre acaba sent un èxit, sí, i això implica petites revolucions en la vida de diverses persones, que anirem coneixent a mesura que passem les pàgines.
Més enllà de l’argument en si, el llibre ofereix, de forma indirecta, detallets propis del món del llibre. Un dels protagonistes, per exemple, veu com el seu llibre no arriba als mínims i al cap de res és retirat dels aparadors i les prestatgeries. Tampoc hi falten festes editorials, el món feixuc de les crítiques literàries, el màrqueting o la famosa «rentrée» francesa carregada de novetats.
Sobre l’edició original
L’edició original, en francès, té una petita particularitat: el títol és Le mystère Henri Pick (Gallimard, 2016), per tant, mentre que aquí s’ha optat per destacar el tema bibliotecari a l’hora de vendre l’obra, a França s’ha emfatitzat el fet que sigui un misteri qui ha escrit el llibre, cosa que li dona un aire més de thriller.
I ah, per cert: el llibre també s’ha publicat en català: La biblioteca dels llibres rebutjats, traduït per Mercè Ubach (Edicions 62, 2017).
Eli Ramirez
Bibliotecària, CRAI Biblioteca del Campus Bellvitge, UB
Podeu llegir un fragment de l'obra.
Afegeix un nou comentari