«La bibliotecaria», de Salley Vickers

Vickers, Salley. La bibliotecaria. Trad., María José Díez Pérez. Barcelona: Destino, 2019. 443 p. (Áncora y delfín; 1479). ISBN 978-84-233-5614-0. 20,90 € en paper, 9,99 € llibre electrònic.

Vaig dir una vegada, en aquest mateix blog, que als bibliotecaris i als llibreters els sol agradar llegir llibres que parlin sobre llibres, sobre llibreries i/o sobre biblioteques. Partint d’aquesta premissa, una novel·la titulada La bibliotecaria no ens podia pas passar per alt.

I és que la novel·la que tenim entre mans, comença així: «Sylvia Blackwell sólo tenía veinticuatro años cuando, en 1958, aceptó el empleo de bibliotecaria de la sección infantil en East Mole».

I sota aquest principi ens esperen més de 400 pàgines on anirem seguint la trajectòria de la senyoreta Blackwell, que arriba amb moltes ganes a un petit poble del centre d’Anglaterra i que a poc a poc s’anirà adonant que als pobles petits és on sol haver-hi més falsedat, xafarderies i pensament antiquat (bé, hem de pensar que l’obra s’emmarca a finals dels cinquanta i principis dels seixanta... també eren altres temps!).

Què podem trobar-hi, en aquesta novel·la? En primer lloc, el seu argument. Com ja he dit, la protagonista és una noia jove que es posa al capdavant de la secció infantil de la biblioteca d’un petit poble. A mesura que passen els capítols anem veient com es va adaptant a la feina, al poble, a la gent... i també com s’enamora i com repercuteix això en la trama. Fins aquí força normal, però arriba un moment que alguns dels seus petits usuaris es posen en un embolic i sembla que la biblioteca, el seu fons i la seva bibliotecària en són part implicada i corren perill.

En segon lloc, resulta interessant el context històric on es troba situada la trama i com comencen a notar-se alguns canvis: el fet que ella sigui una dona jove i independent que deixa el poble dels seus pares per embarcar-se en aquest nou repte, nous corrents de pensaments més oberts que contrasten amb la tradició, la lluita contra les injustícies socials generades per culpa d’una societat força tancada, etc. I en tercer lloc, potser el punt de vista més interessant, és veure com la jove Blackwell duu a terme la seva feina. Quan arriba al seu nou càrrec, una de les primeres coses que fa és esporgar llibres (llibres per a adults que s’havien quedat allà envoltants de pols, llibres massa moralistes que sap segur que mai no sortiran en préstec...). La Sylva ja deixa clar des d’un bon principi que els nens i nenes no s’han d’alimentar només amb menjar, sinó que cal combustible per a la seva imaginació. Es dedica a prescriure llibres segons els interessos de cada usuari, fomenta la relació amb l’escola per tal que els alumnes coneguin la biblioteca i en facin ús, lluita contra la censura de certs continguts i, el que és més important: creu enormement amb la funció democratitzadora de la biblioteca i el paper que té aquesta en la igualtat d’oportunitats. De fet, un dels fils argumentals de l’obra està protagonitzat per la jove Lizzie, de la qual ningú creu que pugui entrar al batxillerat.

Resulta interessant l’afegit al final del llibre. M’explico: moltes vegades llegim històries i quan posem punt i final som conscients que –a no ser que el llibre disposi d’una segona part– mai més sabrem com van acabar aquells personatges. En aquest cas no passa: tenim una part final que es desenvolupa uns 50 anys després de la trama principal de la novel·la. Som conscients que això no agrada a tothom (molts preferim deixar la porta oberta a la imaginació) però en aquest cas ajuda a veure com va marcar la biblioteca certes persones. (També he de dir que, al meu gust, hi he trobat a faltar coses... però això ja és opinió personal.)

Sigui com sigui, estem davant d’una novel·la que relata el dia a dia d’una jove bibliotecària en un poble més aviat hostil. Potser no estem davant la novel·la de l’any, però és una obra que es deixa llegir, escrita de forma lleugera i propera i amb l’al·licient que la protagonista és bibliotecària.

Eli Ramirez
Bibliotecària

Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.