«La bibliotecària del front», de Berta Jardí

Per nuvibo |

Jardí, Berta. La bibliotecària del front. Barcelona: Univers, 2023. 188 p. ISBN 978-84-18887-93-2. 18,90 €.

Qui més qui menys ha llegit o vist històries relacionades amb la Guerra Civil: hi ha llibres, hi ha pel·lícules, hi ha reportatges, hi ha exposicions… ens l’han mostrat del dret i del revés. Però hi ha certs capítols d’aquesta guerra que encara són desconeguts pel gran públic: quanta gent, –a part de la del gremi– saben que existia un bibliobús que anava al front (republicà) a portar llibres als soldats?

Les pàgines d’aquest llibre ens traslladen a la primavera de 1938 i ens donen a conèixer l’Aurora Díaz Plaja, una jove bibliotecària que va deixar la seva feina a la biblioteca de Canet de Mar per anar a servir al front de la millor manera que va poder: acostant la lectura als qui combatien o als que estaven ferits als hospitals.

La bibliotecària del front ens explica dues històries que en són una de sola: per una part, ens fa veure la tasca del Servei de Biblioteques al Front (creat per decret de la Generalitat l’any 1937) i, per l’altra, ens dona a conèixer l’Aurora, des dels seus inicis fins a la seva mort. Cal dir, i això és important, que més enllà de la seva tasca durant la guerra, Díaz Plaja (1913-2003) es va convertir en una gran referent en matèria de literatura infantil.

És una obra que es deixa llegir molt bé: la personalitat d’ella (a qui anem coneixent a través d’una entrevista) t’embolcalla, el seu caràcter, la seva manera de fer, LA SEVA INESGOTABLE ENERGIA.

Des dels seus inicis, l’Aurora va ser una persona inconformista amb les injustícies (ella mateixa relata alguns episodis, com quan es rebel·la contra el seu superior en descobrir llibres censurats a la biblioteca on va treballar al principi) i apassionada (apassionadíssima) per la seva feina. Personalment, a mi em fa gràcia quan explica el descobriment del sistema de classificació decimal («D’aquella manera es podria endreçar tot l’univers!»), o quan explica, –en diferents moments– les guies de lectura que creava de diversos temes i com eren d'útils per als usuaris.

Com hem dit al segon paràgraf, la nostra protagonista treballava a Canet quan va esclatar la guerra, però el dia a dia, cada cop era més dur i ella mateixa explica que veia com li marxaven els lectors sense poder fer res per evitar-ho. Quan li van trucar per treballar al Servei de Biblioteques al Front, va explotar d’alegria («En aquell moment no hauria canviat la meva vida per la de cap altra noia del món!»).

I com funcionava el Servei? Era molta feina, i, logísticament, un gran què. «Durant l’estiu del 38 vam repartir milers de volums. Era un no parar». En destaco especialment quan explica amb quina eficiència (i passió) buscaven resposta als desitjos dels usuaris, i com aquests usuaris, agraïdíssims, cuidaven que al llibre no li passés res mentre el tinguessin en possessió (òbviament no sempre era fàcil i alguns no tornaven, però al text s’hi constata la gran voluntat per ambdues parts). Va ser un servei molt útil, que va donar molta vida i que va omplir aquests forats a l’ànima que inevitablement sorgeixen en temps convulsos.

L'últim viatge que va fer el bibliobús va ser el 1939, que va servir per portar cap a l’exili un grup d’intel·lectuals i les seves famílies.

I l’Aurora? Doncs no va parar. Malgrat que el seu títol de bibliotecària li va quedar invalidat pel nou règim de Franco, se les apanya per no deixar aquest món de banda. Aviat comença a fer ressenyes de llibres, escriure contes, organitzar biblioteques, traduir obres, s’implica en congressos, jornades… i els anys passen i ella no para. Imparteix classes, promou la instal·lació de biblioteques infantils, gestiona exposicions, viatja per tot arreu on pot…

… I encara cap, CAP biblioteca catalana porta el seu nom.

És un llibre engrescador, que permet conèixer en detall una part de la història, però que també ens permet conèixer més de prop aquesta dona infatigable que mai va semblar parar quieta. És evident que és un llibre que agradarà a gent del gremi (i quan dic «gremi» ho dic en el sentit més ampli de la paraula) i que sens dubte és un llibre que és ideal per regalar. Ara bé! També estaria MOLT BÉ que es pogués estendre a més gent, perquè hi ha persones, situacions i capítols de la història que cal que siguin coneguts i compartits.

Resumint: regaleu aquest llibre!

Per saber-ne més:

Eli Ramirez
Bibliotecària

llibres
Butlletí

Afegeix un nou comentari

Sobre els formats de text
CAPTCHA