Finn, Ed. La búsqueda del algoritmo: imaginación en la era de la informática. Trad., Héctor Castells Albareda. Barcelona: Alpha Decay, 2018. 374 p. (Alpha Decay; 104). ISBN 978-84-947423-6-1. 26,90 €.
En aquesta part connectada del món, tota la nostra activitat, tant privada com professional, va deixant una traça digital indeleble en els sistemes d’informació. De vegades, unida directament a la nostra identitat, i de vegades només de manera indirecta. Sovint vinculada a la nostra ubicació.
El cas és que generem dades contínuament, que van a parar a diferents repositoris a disposició d’entitats públiques i privades. Deixem rastre quan tramitem amb l’Administració, quan ens desplacem pel carrer i el nostre telèfon es va connectant a diferents antenes, quan paguem en el supermercat, quan posem benzina, quan naveguem per Internet, quan fem reserves d’oci, quan accedim a postular-nos en una oferta de feina, quan usem les xarxes socials, quan mirem itineraris... Els usuaris d’aplicacions de banca electrònica veuen extractes que diuen quan, on i quant han gastat en oci, transport, menjar... poden veure quadres de comandament complets que els ajuden a administrar-se a partir de la informació de les transaccions efectuades en els seus comptes bancaris, siguin o no de la mateixa entitat... recomanacions de millora, indicacions de si poden estalviar i què podrien fer amb els estalvis... i percebent a més aquesta tutoria digital sobre la seva activitat financera –reflex de la vida quotidiana‒ com un servei de gran valor afegit.
Ens agrada veure que trobem cançons fantàstiques –de músics que ens eren totalment desconeguts‒ en seguir suggeriments de YouTube, descobrim marques de roba, esdeveniments, actes, i un munt de llocs meravellosos en publicitat dins dels nostres resultats en cercadors de referència, anuncis en les xarxes socials de serveis que no sabíem que es donaven i que finalment ens fan el pes, suggeriments de contactes amb persones que podrien tenir interessos afins als nostres... i que en més o menys mesura els tenen.
El cas és que ens hem acostumat a rebre recomanacions i suggeriments. Hem naturalitzat el fet que la «xarxa ens coneix» i hem après a confiar-hi. Ens agrada que ens faci la vida més fàcil.
També sabem que aquesta informació ens ubica en «classes» –targets‒ i que ens atorga diversos indicadors: de risc creditici, de fiabilitat, de rendiment laboral, de qualitat investigadora, de capacitat... que tenen més o menys impacte en la nostra vida, i que potser només en som conscients i en veiem les conseqüències en moments de certa crisi personal o laboral.
Aquesta confiança gairebé cega en allò que ens ve donat per la xarxa, i que de ben segur condiciona el nostre comportament, és el punt de partida d’aquest assaig d’Ed Finn, director i fundador del Center for Science and the Imagination de l’Arizona State University, que ens situa en un univers on els gegants tecnològics (Google, Amazon, Netflix, Uber...), que ens acompanyen en la nostra vida quotidiana, són mestres en el desenvolupament dels algorismes (procediments i regles basades en càlculs per solucionar problemes) i en llur aplicació sobre els big data, que alimentem sense gairebé adonar-nos-en en el decurs del nostre dia a dia, per vehicular els seus models de negoci.
L’autor ens mostra l’evolució d’allò que s’entén quan hom diu «algorisme». Ens explica com n’augmenta la complexitat amb la inserció d’elements d’intel·ligència artificial per detectar nous patrons, i com cada cop més l’algorisme acaba essent una espècie de pedra filosofal que permet transformar conductes de les persones en diners. També ens explica com aquest entorn condiciona cada cop més la forma de fer dels ciutadans. I ens exposa les dificultats per vincular l’execució dels algorismes a un marc de referència ètic i de transparència en un món de bitcoins, startups i clouds.
Els algorismes han esdevingut per a l’Ed Finn una nova «providència» que pren cura de les nostres vides. Unes eines procedimentals que informen el nostre criteri per prendre decisions, i que en molts casos, tenen també la voluntat de suplantar el nostre esperit crític en la formació de la nostra voluntat.
Tot i plantejar –i sobretot fer sorgir en la ment del lector‒ preguntes molt interessants, les gairebé quatre-centes pàgines del llibre no són fàcils de llegir. Potser pels referents culturals tan particulars ‒que podrien no ser coneguts pels lectors menys afins al SciFi‒ que usa per explicar el punt de partida i furgar en possibles escenaris de futur. Potser perquè l’aproximació cultural, antropològica i gairebé filosòfica a conceptes d’enginyeria dona lloc a una terminologia a voltes un tant retorçada. Potser perquè la profusió de referències en el text, que li atorga rigor com a assaig, l’allunya del to més fresc que hom podria esperar d’un llibre que semblaria adreçat al públic general.
Molt interessant, però en tauleta de nit pot durar tot l’estiu. O més.
Josep Àngel Borràs
Professor de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari