«La casa de los veinte mil libros»

Abramsky, Sasha. La casa de los veinte mil libros. Trad., Ángeles de los Santos. Cáceres: Periférica, 2016. 353 p., [7] p. de làm. (Fuera de serie; 1). ISBN 978-84-16291-40-3. 22 €.

Al 2010 va morir amb 93 anys Chimen Abramsky, i aquest fet va marcar profundament el seu net Sasha Abramsky, periodista resident a Califòrnia que, davant de la desfeta de la llar familiar, decideix escriure la vida del seu avi, Chimen, i de la seva àvia Miriam, i especialment de la casa familiar al nord de Londres (5, Hillway Street), on els seus avis havien tingut més de vint mil llibres (d’aquí ve el títol d’aquesta obra), i on Chimen va poder exercir la seva passió literària.

Qui era Chimen Abramsky? Chimen va néixer al 1916 a Minsk, Bielorússia; va viure a Moscou i va emigrar a Londres, on va portar junt amb la seva dona una famosa llibreria a l’East End de Londres. Allà va llegir Karl Marx i esdevingué ateu i socialista, sense deixar de ser un jueu cultural, ja que era fill de Yehezkel Abramsky, un dels rabins més importants i influents del segle XIX-XX. Mai va deixar de sentir-se jueu malgrat pregonar que era ateu.

A l’inici de la Segona Guerra Mundial es va afiliar al Partit Comunista, que deixaria al 1958, decebut per la dura política estalinista aplicada a l‘URSS. A partir d’aquell moment, perduda la fe juvenil en el moviment comunista i socialista, es va interessar per la literatura jueva, i es va convertir en un pensador liberal i humanista. Va acabar sent professor a la Universitat, malgrat que no tenia cap titulació acadèmica. I pel que ens interessa a nosaltres, va ser un gran col·leccionista de llibres (i un comprador compulsiu), i va crear a casa seva una excel·lent biblioteca de marxisme, socialisme i cultura jueva amb més de 20.000 volums, feta durant més de 70 anys, que va atraure tota mena de gent, que era rebuda amb interès i molta hospitalitat per part de Miriam i Chimen.

Sasha Abramsky divideix l’obra segons la ubicació dels llibres en habitacions (el dormitori del mestre: la fortalesa; el rebedor: un portal extraordinari; la cuina: sal, sucre i un toc d’amor; el saló; el menjador: rituals i rebels; l‘habitació gran del pis de dalt: arrels; el menjador ressorgent: renaixement; el saló revisitat). Cada habitació contenia col·leccions temàtiques de llibres, de rareses i joies. Chimen va ser una enamorat dels llibres i la cultura i un hàbil col·leccionista, de fet va treballar com a assessor de la casa de subhastes Sotheby’s durant molt de temps, i amb molt d’encert. En Chimen tenia exemplars únics: textos amb notes manuscrites de Marx, altres amb anotacions de Lenin, una primera edició de Meditacions metafísiques de Descartes, una Bíblia del segle XVI, una còpia medieval dels comentaris escrits per Raixí, una primera edició de Spinoza… El somni de qualsevol bibliòfil.

El relat de Sasha de la vida de Chimen és fascinant, ja que fa un recorregut per la història cultural de l’Europa del segle XX, a través dels llibres i dels innombrables tertulians com Isaiah Berlin, Eric Hobsbawm, Harold Laski i tants d’altres escriptors, professors, estudiosos; a mida que vas llegint no et deixa de sorprendre tots els grans pensadors que va conèixer i tractar. De fet, et venen ganes de tornar a rellegir les biografies d’alguns personatges com Hobsbawm o Koestler, per veure com dibuixen la personalitat de Chimen.

Podem conèixer aquest període des de quatre perspectives: la familiar, la política, la religiosa i la literària. El retrat de la seva passió per les idees i per les persones, junt amb la seva hospitalitat, especialment gastronòmica, promoguda per Miriam, va fer possible que per la seva llar passessin els principals pensadors de la seva època.

La lectura d’aquesta obra ha estat molt interessant, ja que ens permet conèixer la vida d’una família, l‘Abramsky, que reflecteix la història de molts jueus russos de l’Europa del segle XX, amb pogroms, moviments revolucionaris, guerres civils, guerres mundials, persecucions i alhora la intensa vida cultural d’una elit intel·lectualment molt preparada, com és el cas de Chimen i la seva família, que parlaven uns quants idiomes, que viatjaven, que jugaven a escacs, que feien debats i tertúlies. A més, és una obra càlida, on es veu constantment l‘admiració de Sasha pels seus avis i com n’eren d’entranyables.

Ara bé, per mi ha estat un inconvenient la manca d’una estructura més cronològica, ja que Sasha ens explica detalladament la vida de Chimen a través d’anècdotes, però seguint com a fil conductor les habitacions de la llar, i això fa que de vegades ens despistem. Però malgrat això és una obra que permet conèixer la gran passió d’un home: els llibres.

I per acabar, comentar que a les xarxes està disponible el documental de Tariq Ali que va fer sobre Chimen Abramsky anomenat Rear window - my life, my library and the left.

Marta Perpiñán  
Membre de la Junta del Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya (2016- )