La ciència en la literatura: un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps

Duran i Escribà, Xavier. La ciència en la literatura: un viatge per la història de la ciència vista per escriptors de tots els temps. Barcelona: Edicions UB, 2015. 363 p. (Catàlisi).  ISBN 978-84-475-4233-8. 25 €.

Des dels escriptors presocràtics, els progressos científics i tecnològics han influenciat en diferents sentits i graus el procés creatiu de molts autors de tots els temps, que n’han estat ben interessats.

Profusament il·lustrat amb exemples espigolats al llarg de tres mil anys de creació literària, el llibre de Xavier Duran ens mostra un resum de la ingent obra duta a terme per l’autor en l’estudi de com la ciència ha estat viscuda pels escriptors al llarg de la història.

Al llarg del seu recorregut a través de diferents èpoques, el llibre ens mostra fins a quin punt ciència i literatura s’han inspirat mútuament en molts sentits: des d‘acurades i rigoroses descripcions de processos i instruments, reflex de l’interès de l’escriptor pels progressos científics, fins a autors ben crítics, com és el cas del moviment que s’estengué sobre la medicina i l’actuació dels seus agents en resposta a les seves imprecisions i al seu lent progrés fins a finals del segle XVI.

Com a botó de mostra, en el capítol relatiu al Romanticisme, l’autor ens presenta autors crítics i defensors. Molts d’ells cercaven el coneixement com a via per assolir la unió espiritual amb la natura, considerant la ciència com una forma de canviar el món. En alguns casos s’hi poden trobar extrapolacions de recerques científiques, com el cas de Shelley en la seva obra Frankenstein, on es planteja de forma ben viva el debat sobre els límits i la seguretat de tot procés de recerca i que més endavant es reobre en obres de H.G. Wells.

L’assaig continua navegant al llarg d’uns quants capítols que ens presenten diferents èpoques de l’evolució científica: l’evolucionisme, el naturalisme, el Darwinisme tot presentant autors universals com també de catalans i peninsulars. O els que han novel·lat pseudociències, com el magnetisme o l’espiritisme. El paper dels literats russos, crítics amb la ciència i el racionalisme o el sentir de grans escriptors com Dickens i Zola, entre molts d’altres, davant la revolució industrial.

Altres capítols fan referència a aspectes més concrets com és el cas de l’efecte inspirador de les ciutats i el seu entorn tecnològic, la velocitat i els transports com a estratègies narratives, l’era atòmica i els aspectes relatius a la consciència del científic i a la seva ètica i l’evolució de la ciència mèdica des de finals del segle XIX.

Tanca el llibre una visió de la imatge de la ciència en la literatura dels últims cinquanta anys i l’evolució que ha experimentat la relació entre les dues cultures, la científica i la humanística: mons paral·lels o punt de trobada.

Unes conclusions finals posen l’accent en els criteris seguits per l’autor i fan esment a alguns aspectes interessants com l’efecte de la ciència sobre l’estructura de l’obra literària, més enllà dels continguts o el llenguatge, o la seva influència sobre autors que no n’han manifestat cap interès però que han rebut la seva influència a partir de l’entorn. Com la literatura, a banda del seu paper divulgador, tant de continguts com de debat ètic, ha influenciat també en la ciència i en algun cas n’ha propiciat recerques. Per tant, la comunió de ciència i literatura, el fet d’estar oberts a tots els camps de coneixement, ens permetrà comprendre la complexitat de la nostra societat.

Acuradament editat per Edicions de la Universitat de Barcelona i amb un bon índex bibliogràfic, personalment només hi trobo a faltar un índex temàtic. És un llibre molt recomanable per tot amant de la ciència i de la literatura que vulgui gaudir d’un bon viatge a través dels temps, del maridatge entre ciència i literatura.

Joan Ignasi Genescà
De la 3a promoció de l’Escola de Llibreria