«La ciutat de Vilageltrú: atles literari»

Esquerda-Bosch, Montserrat. La ciutat de Vilageltrú: atles literari. [Vilafranca del Penedès]: Institut d’Estudis Penedesencs, 2020. 460 p. ISBN 978-84-15017-44-8. 25 €.

Ens trobem davant d’un treball de recerca que té com a objectiu preservar i deixar constància de la memòria literària sobre Vilanova i la Geltrú. És un llibre de més de 450 pàgines editat per l’Institut d’Estudis Penedesencs i amb el suport de la Fundació Privada Mútua Catalana, el Consell Comarcal del Garraf, l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i l’Institut Ramon Muntaner (IRMU).

«Que sàpiga tothom que jo, Jaume, per la gràcia de Déu rei d’Aragó, de Mallorca i València, comte de Barcelona i d’Urgell i senyor de Montpeller, per mi mateix i pels meus, dono i concedeixo a tots i cadascun dels homes que vinguin a habitar a la població de Vilanova […] no es vegin obligats en cap moment a retre’ns, ni a mi ni als meus, cap servei, ni cavalcada, ni donar-nos la peita, ni la quèstia, ni la cena, ni cap altra exacció reial…»

Aquest és el primer de tot un seguit de textos que conformen l’obra d’Esquerda-Bosch en què el rei de la Corona d’Aragó ofereix la seva protecció a la ciutat de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’un document que data del 1274. I seguint aquest fil, ens trobem davant d’una recopilació d’un total de 300 textos de 163 autors, dels quals 53 són vilanovins i 110, forans.

L’autora és Montserrat Esquerda-Bosch, nascuda a Lleida el 1962, llicenciada en Filosofia i Lletres per la Universitat de Tarragona. És una persona summament compromesa amb la seva vila d’adopció, Sitges, sobre la qual ha publicat diversos llibres i articles, que contribueixen a la bibliografia d’aquesta localitat. L’any 2000 ja va publicar una obra similar a la que presentem, referida a Sitges: La ciutat del record.

Les seves inquietuds intel·lectuals i de recerca han anat més enllà i l’han conduït ara a elaborar aquest interessant mapa literari de Vilanova i la Geltrú. Es tracta d’una recopilació de materials que ha estat elaborada entre 2008 i 2013, i que es presenta estructurada en dos apartats: el primer, dedicat als autors forasters, és organitzat en capítols temàtics. El segon el conformen els vilanovins, i és subdividit en capítols que segueixen determinats itineraris. En aquest enllaç podreu veure’n el sumari.

Escriptors autòctons i forasters ens dibuixen mentalment com és la ciutat. Ens escriuen les seves impressions tant de la població com del paisatge, també incideixen en la cultura i estudien personatges rellevants.

Esquerda-Bosch té com a referent el llibre de Vidal Vidal La ciutat de l’oblit (Pagès, 1998), guia de la ciutat de Lleida. Ambdues són antologies que ens donen a conèixer una ciutat a partir d’un interessant recull de textos d’art, història, poesia, literatura… i que tenen com a darrer objectiu conservar la memòria de llocs i personatges de la localitat.

El recull de textos és important i es fa difícil destriar-ne un en detriment d’altres perquè tots són prou interessants. Destacarem per exemple que les dues obres més significatives del Realisme i del Noucentisme literari català estan ambientades en aquesta ciutat marinera: La febre d’or (1890-1892), de Narcís Oller, i La ben plantada (1911), d’Eugeni d’Ors, autor que va triar ser veí de l’ermita de Sant Cristòfol, a Vilanova i la Geltrú.

També es va sentir atret per Vilanova Víctor Balaguer, fill de Barcelona, quan va fundar la Biblioteca Museu que porta el seu nom i va decidir donar tots els seus llibres a la ciutat. O també destacar autors vilanovins com Oriol Pi de Cabanyes, J.A. Ricart Forment o el poeta Manuel de Cabanyes, només per destacar-ne alguns. La masia del poeta Cabanyes actualment és una casa-museu que acull el Centre d’Interpretació del Romanticisme.

Cal fer esment de l’índex d’autors que trobem a la part final del llibre. Ens adonem així de la quantitat important d’autors que conformen aquest treball de recerca. No és una obra imprescindible, però sí interessant per a qui vulgui conèixer Vilanova i la Geltrú. La seva història des de punts de vista diferents, d’escriptors, de pintors, de literats que la van viure i gaudir des del seu ésser més íntim. És una joia de documentació de la ciutat i del seu llegat literari.

Esquerda-Bosch considera que es pot perdre la personalitat pròpia que ha caracteritzat Vilanova durant dècades per la poca implicació dels seus autòctons. Per tal de mantenir aquesta energia que fa que la vila sigui reconeguda arreu és imprescindible la feina de poetes, historiadors i escriptors.

Fina Olivella i Cuscó
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria