A la ciutat dels llibres

Massot i Muntaner, Josep. A la ciutat dels llibres: primera sèrie. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2015. 237 p. (Biblioteca Serra d'Or; 483). ISBN 978-84-9883-796-4. 14 €.

L’autor d’aquest llibre, mallorquí, monjo de Montserrat i director de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat i de les revistes Serra d’or i Randa, és també un prolífic assagista de la nostra història literària, de la llengua i de la història general dels Països Catalans.

Dins de la seva llarga bibliografia, destaquen els dotze volums de la sèrie Escriptors i erudits contemporanis de la qual aquest primer volum de la nova sèrie A la ciutat dels llibres en vol ser una mena de continuació.

Dividit en vint apartats, hi tracta diversos temes i personatges, tots relacionats amb la nostra història cultural, que abasta des del primer, quan mossèn Alcover va conèixer Prat de la Riba el 1902, fins el vintè, reproducció de la salutació de benvinguda als Premis de la Crítica Serra d’Or de 2015. Només cal donar un cop d’ull a les vuit pàgines que componen l’índex onomàstic per adonar-se de l’amplitud de personatges que se citen, des dels més populars com Prat de la Riba fins a professors d’universitat la feina dels quals no per menys coneguda és menys important, com ara Mila Segarra o Lídia Pons.

Aquesta és una de les virtuts del llibre, donar-nos a conèixer la feina de molts intel·lectuals, estudiosos o els seus mecenes dels territoris de parla catalana, que no són coneguts fora dels mateixos cercles universitaris o editorials. I també, per què no dir-ho, de les rivalitats i petites misèries en què sovint cauen, sigui per interessos personals, polítics o fins i tot religiosos.

El primer apartat, que és el més extens (unes 100 pàgines), és íntegrament dedicat a la relació entre mossèn Antoni Maria Alcover i Enric Prat de la Riba, des que es van conèixer el 1902 fins a la mort del segon, el 1917. Relació que va indissolublement lligada a la creació de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, també al combat ideològic central en aquell moment entre la burgesia protonacionalista i la burgesia proteccionista. En mossèn Alcover s’hi troba el debat entre l’admiració (òbviament interessada) a Prat de la Riba i al mateix temps la justificació de les posicions d’Antoni Maura. El debat respecte els posicionaments de La veu de Catalunya, les actituds de la Lliga Regionalista i el paper de l’Església catòlica en la consolidació del catalanisme conservador (recordem el bisbe Torras i Bages: «Catalunya serà cristiana o no serà») o quan la Lliga Regionalista va aconseguir el gran èxit electoral de 1916, Alcover va escriure: «se veu la mà de Déu damunt la Lliga Regionalista».

Però en el camp estrictament acadèmic, i entorn la tasca cabdal de la Secció Filològica, la unificació ortogràfica del català, són interessants les polèmiques ben documentades per l’autor entre Alcover i Pompeu Fabra, que el considerava «arcaitzant», o amb Gabriel Alomar, mallorquí com ell, o amb Pere Coromines, a causa de les actituds del mossèn, i que van acabar amb la seva sortida de l’Institut d’Estudis Catalans el 1917. Posteriorment, va renegar d’aquella etapa amb un vergonyós acostament a la Dictadura de Primo de Rivera.

Al final d’aquest apartat, hi trobem una interessant reproducció de les regles lingüístiques que Alcover va redactar destinades al que avui anomenaríem «Llibre d’estil» de La veu de Catalunya.

Els següents dinou apartats són tots reproduccions de textos esparsos, ponències, miscel·lànies o pròlegs de llibres dedicats a personatges poc o mal coneguts de la nostra cultura: l’historiador Miquel dels Sants Oliver, el mecenes Rafael Patxot i Jubert, l’historiador de l’Església Albert Manent o el filòleg Joan Veny són alguns dels més destacats.

Un volum de lectura fàcil i agradable per a totes aquelles persones que vulguin tenir una visió més enfocada dels fets i els protagonistes del segle XX i els darrers anys de la nostra vida cultural. 

Antoni Estela Barnet
Estudiant de la Universitat de l'Experiència de la UB

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.