La lectura i els llibres, segons Schopenhauer

Schopenhauer, Arthur. Sobre la lectura y los libros. Ed., Pedro Aullón de Haro. Madrid: Sequitur, 2015. 61 p. (Lectura). ISBN 978-84-15707-32-5. 8 €.

Si un libro te aburre, abandónalo. Lee aquello que merezca ser releído (José M.ª Valverde, filòsof)

No cal llegir res que no tingui almenys 2000 anys d'antiguitat (Carles Gómez, editor)

He volgut llegir directament aquests textos de Schopenhauer, deixant la introducció i els comentaris de Pedro Aullón de Haro per al final, per no deixar-me influir de les anàlisis i conclusions d'un expert, i vet aquí que sense saber-ho, estava tenint una actitud schopenhaueriana. Pensar per un mateix. Llegir dues vegades el mateix llibre. Quants cops hem pensat després de llegir un llibre que ens ha atrapat: «L'haig de tornar a llegir» i, efectivament, amb una segona lectura l'has gaudit doblement i n'has tret molt més el suc.

El text està dividit en nou apartats, numerats, d'extensions desiguals i on l'autor reflexiona sobre diferents qüestions, lògicament sempre relacionades amb el títol del llibre. Vet aquí un petit resum:

1- Condemna la ignorància dels rics i justifica la dels pobres.

2- Llegir és assimilar els pensaments d'altri. Menjar poc i pair bé. Els pensaments dipositats en un paper no són més que les petjades d'un caminant en la sorra.

3- La lectura pot estimular qualitats que posseïm prèviament in potentia i convertir-les in actu.

4- Comparació d'una biblioteca amb una excavació arqueològica, estrats amb llibres fòssils.

5- Algú plorarà que de l'espès catàleg de la fira de Leipzig, tots els llibres seran morts en 10 anys.

6- Els mals llibres són la zitzània parasitària de la literatura. L'art de no llegir és un dels més importants. Els llibres dolents són un verí intel·lectual que destrueix l'esperit.

7- Pel que fa a la famosa sentència «l'art de no llegir és un dels més importants», és molt reiteratiu respecte a la contraposició del que Schopenhauer anomena «literatura aparent», la dels que volen viure de, versus la «literatura duradora», la dels que viuen per a. I rebla el clau: «no prendre a les mans el que en tot temps ocupa el gran públic».

8- En aquest apartat desenvolupa la seva teoria de l'«epicicle» i conclou que cada trenta anys es tanca un període. Aquesta periodicitat seria la «verdadera matèria pragmàtica de la història literària». Posa l'exemple del determinant període de Kant que fou seguit del període en què va imposar-se la filosofia «brillant i hiperbòlica, incomprensible» versus l'autèntica filosofia que ha de ser «profunda i clara». La crítica a Fichte i Schelling, falsos filòsofs miserables i a la «imprudent absurditat» de Hegel és demolidora. Recomana llegir Lichtenberg, entre d'altres coses, per lloar «aquests homes [que] raonen pel seu compte, sense posar gaire cura de saber com han raonat altres homes ».

9- En aquest darrer apartat, moltes reflexions interessants. «Seria bo comprar llibres, si es pogués comprar el temps per llegir-los», «Per llegir allò bo, la condició és no llegir el dolent». «Repetitio est mater studiorum. Tot llibre important s'ha de llegir dues vegades». «Poques coses hi ha més refrigerants que l'estudi dels clàssics antics». I aquí llança una diatriba contra l'abandó de l'aprenentatge de les llengües clàssiques i, com a conseqüència, la degradació de la pròpia llengua alemanya.

Finalment, cita una recomanació de Schlegel: «llegiu atentament els antics, els veritables antics: el que els moderns diguin d'ells, no significa gran cosa».

Aquí s'acaba el text de Schopenhauer. Anem als comentaris de Pedro Aullón:

L'editor del text ens explica l'originalitat de Schopenhauer, interpretant que la seva crítica literària és en realitat una crítica de la lectura, més concretament una teoria crítica de l'activitat de llegir. En la línia de les concepcions actuals de la lectura com a activitat d'inserció psíquica, social i cultural. I suggereix una revisió de la teoria de la recepció a la llum de Schopenhauer.

Presenta la traducció d'aquesta edició com una superació d'antics problemes textuals i anomalies bibliogràfiques i fa un recorregut per la història de les diferents edicions del text.

Els textos d'aquest llibre formen part del Parerga i Paralipòmena i, segons l'editor, estan concebuts com a petits satèl·lits que giren al voltant de l'astre que és la gran obra de Schopenhauer: El món com a voluntat i representació, i són la concreció més clara del seu pensament sobre la lectura i els llibres, que d'altra banda trobem també, però més difusament, en d'altres títols dins del Parerga.

«La nostra vida és un full solt en el llibre de l'univers»

En els pròlegs de la primera i de la segona edició d'El món com a voluntat...» fa diverses apel·lacions a la manera de llegir i al lector: cal llegir-lo dues vegades. Segons Aullón, la reconstrucció sistemàtica de la reflexió crítica de Schopenhauer sobre la lectura es pot descompondre en quatre teories:

1- teoria crítica de l'activitat de llegir (llegir és pensar amb cervell aliè, la majoria de llibres pertanyen a la mediocritat o a la imbecil·litat, només es salven algunes novel·les com el Quixot); 2- teoria com a crítica de l'intel·lectual i el món acadèmic, una molt dura crítica a professors, erudits, intel·lectuals i escriptors d'actualitat, distingint entre els que pensen per a ells mateixos (autèntics filòsofs) i els que ho fan per als altres (sofistes); 3- teoria de la recepció literària, i 4- teoria de la història literària, Schopenhauer constata que la qualitat d'una obra està en raó inversa a la quantitat de públic. Classifica els escriptors en «estrelles fugaces, planetes i estrelles fixes», i proposa la redacció d'una «història tràgica de la literatura». Finalment, argumenta que hi ha d'haver «harmonia» entre la manera de pensar de l'escriptor i la del lector i, per això, només un gran esperit pot gaudir completament d'un altre gran esperit.

Francament, després de llegir dues vegades aquest petit volum de 64 pàgines, crec que ens podem veure amb cor d'abordar la lectura d'El món com a voluntat i representació per aprofundir en el pensament d'aquest filòsof.

Que passeu un bon estiu amb Schopenhauer.

Antoni Estela
Alumne de postgrau de Llibre Antic