La librería más famosa del mundo

Mercer, Jeremy. La librería más famosa del mundo. Barcelona: Malpaso, 2014. 334 p. (Lo real). ISBN 978-84-15996-18-7. 22 €. 

La librería más famosa del mundo (Time was soft there en el títol original) comença amb una declaració de principis de l’autor, l’escriptor i periodista canadenc Jeremy Mercer. El que s’hi relata, narrat en primera persona, està basat en fets reals, tot i que «destil·lats», condensats i, en alguns casos, modificats. Una introducció, doncs, que ens predisposa a una lectura on la realitat i la ficció s’entrecreuaran constantment. 

Però, quina és per a l’autor la llibreria més famosa del món? Doncs, ni més ni menys que la Shakespeare and Company, una llibreria ubicada al cor de París, vora el Sena i davant de la catedral de Notre-Dame, dedicada al llibre en anglès i encara avui dia una de les atraccions turístiques de la ciutat. I sí, sens dubte, famosa és un dels adjectius que se li poden atribuir com tants d’altres: mítica, singular, única per la combinació de la seva història, la seva idiosincràsia, els seus audaços propietaris, els seus il·lustres visitants o la seva mateixa ubicació. 

No és possible parlar d’aquesta llibreria sense mencionar l’editora i llibretera Sylvia Beach i l’escriptor i llibreter durant sis dècades George Whitman, noms indefectiblement associats als seus orígens i desenvolupament. Efectivament, Sylvia Beach va fundar el 1919 la primera Shakespeare and Company, al número 12 de la rue de l’Odéon, sovintejada per escriptors i intel·lectuals de l’època, com ara Samuel Beckett, André Gide, Ernest Hemingway, James Joyce (a qui va editar el famós Ulisses) o Ezra Pound. Un incident amb un oficial nazi durant l’ocupació alemanya de París va fer que, el 1941, Beach tanqués la llibreria.

Una dècada després, el 1951, Whitman va obrir una llibreria amb el nom de Le Mistral, al 37 de la rue de la Bûcherie i, fidel admirador de la Sylvia, l’any 1964 la va rebatejar amb el nom de Shakespeare and Company. William Burroughs, Anaïs Nin, Julio Cortázar, Henry Miller o Lawrence Durrell van ser alguns dels seus primers il·lustres visitants. Whitman va morir l’any 2011 i, actualment, la propietària és la seva filla, Sylvia Whitman que ja hi tenia un peu des de l’any 2002.

En els primers capítols del llibre, Jeremy Mercer ja referencia els antecedents de l’establiment i com s’esdevé que s’hi acaba instal·lant perquè aquesta és la peculiaritat principal de la Shakespeare and Company: allotjar milers i milers d’escriptors amb dificultats econòmiques a canvi d’ajudar unes hores a la llibreria i de dedicar-se a la lectura i a l’escriptura.

Mercer, redactor de successos en un diari canadenc, després de ser amenaçat de mort, decideix deixar-ho tot i marxar del país. Amb l’excusa de tenir l’assignatura de francès pendent per poder acabar la universitat, aterra a París amb pocs diners a la butxaca. Donat que compleix els requisits d’accés per a l’allotjament hi acaba residint un temps. A partir d’aquí va descrivint la vida a la llibreria amb les diferents estances (fins a 13 llits «oficials» a banda d’altres racons on es pot improvisar un dormitori), alguns dels costums que hi regeixen, les activitats que s’hi duen a terme com ara les lectures en públic, les reunions dels diumenges tot prenent un te... També descriu alguns dels diferents hostes-aspirants a escriptor que hi van passant, de la seva relació amb tots ells, de les seves penes però també de les seves il·lusions, d’enamoraments, de personatges singulars o d’algun robatori que s’hi perpetra. 

De retruc, va retratant el París dels qui ho passen malament, dels qui aprenen a subsistir gastant poc o gens, dels inadaptats, dels carregats d’il·lusions però també d’infortunis. Però, per sobre de tot, i constantment al llarg d’aquesta realitat novel·lada en 39 capítols, va desgranant la figura del George, la veritable ànima de la llibreria. La seva lluita per mantenir el negoci, les diverses relacions que manté amb els hostes, amb la família i, especialment, amb la filla es mesclen amb les pròpies experiències viscudes per l’autor.

El llibre, doncs, permet introduir-se en aquesta famosa llibreria des de la coneixença de primera mà d’algú que hi va dormir, hi va patir, hi va somiar i, probablement, hi va créixer.