Włodarczyk, Hélène. Regards sur la littérature polonaise (1939-1989): entre le marteau de la réalité et l’enclume des rêves. Paris: Sorbonne université presses, 2022. 404 p. (Mondeslave). ISBN 979-10-231-0723-4.
Florczyk, Piotr; Wisniewski, K.A. (eds.). Polish literature as world literature. New York, etc.: Bloomsbury Academic, 2023. VIII, 250 p. (Literatures as world literature). ISBN 978-1-5013-8710-4.
Sempre val la pena donar una ullada a la riquíssima, tot i que bastant desconeguda literatura polonesa, oimés enguany que ha arribat a les llibreries l’edició de la poesia completa en castellà de Wisława Szymborska, cas raríssim d’una poetessa que aconsegueix el miracle de vendre llibres i que aquests es llegeixin, i que celebrem, a més, l’any Witold Gombrowicz (120 anys del seu naixement: una efemèride poc rodona, però l’autor fa bona l’ocasió) i l’any Czesław Miłosz (20 anys de la mort del poeta i assagista Premi Nobel 1980). De fet, ja fa uns anys que la literatura polonesa torna a estar al centre d’atenció de les lletres europees des que el 2019 Olga Tokarczuk guanyés el Nobel 2018 (i ja en van 5!).
Justament han aparegut recentment dues publicacions acadèmiques, una en francès i l’altra en anglès, que venen a donar una visió de conjunt del que representa la literatura polonesa, particularment al llarg del segle XX. Es tracta de Regards sur la littérature polonaise (1939-1989): entre le marteau de la réalité et l’enclume des rêves («Esguards sobre la literatura polonesa (1939-1989): entre el martell de la realitat i l’enclusa dels somnis»), de la professora de la Sorbona Hélène Włodarczyk, i Polish literature as world literature («La literatura polonesa com a literatura universal»), editat per Piotr Florczyk i K. A. Wisniewski dins la sèrie «Literatures as world literature» de l’editorial acadèmica Bloomsbury. Més que assajos o visions generals històrico-literàries, com els títols podrien suggerir, ambdós són compendis d’articles científics sobre diversos autors que comparteixen el fet de ser polonesos i d’haver transitat el segle XX justament en els paratges que són propis de la seva nació. No obstant, també ambdós ens presenten una certa visió de conjunt que es destil·la de la suma d’obres i autors analitzats.
Regards sur la littérature polonaise (1939-1989) són ben bé això, un seguit de textos acadèmics dedicats a diverses obres d’autors importants d’aquest període com Gombrowicz, Herbert, Mrożek, Konwicki o Stachura i d’altres de no tan coneguts, com l’autora de literatura concentracionària Zofia Romanowicz. Més enllà dels diversos assajos i anàlisis, que estructuren el llibre en forma de capítols, pot resultar interessant per al lector poc avesat en aquesta tradició literària els esclaridors, per bé que incomplets introducció i pròleg de la pròpia autora. En la seixantena de pàgines que ocupen Włodarczyk es dedica a resseguir les línies mestres de la literatura polonesa en el període en què coincideix (per desgràcia per als escriptors, per sort per a la seva literatura, voldria dir-se) amb la destrucció proverbial de la Segona Guerra Mundial, la subsegüent ocupació soviètica i l’experiment del comunisme.
Òbviament, aquí el context determina de forma radical, més potser que en cap altre cas, el desenvolupament de la literatura d’un país, encadenada a les desgràcies de la seva història. Però justament el que resulta interessantíssim són les riquíssimes formes de resposta que els escriptors polonesos van saber trobar en la tornada a la vella tradició –tan coneguda per ells des de la dissolució de l’estat, coincidint amb l’eclosió del romanticisme– del compromís nacional a la literatura i les arts. Justament la professora Włodarczyk titula la introducció «Ironia i llibertat», conceptes que poden semblar antagònics a la literatura compromesa, però que els lectors avesats saben que són al cor de la literatura polonesa del segle XX, ja que justament és «l’ironie le dernier refuge de la liberté». La introducció es concentra en un altre problema clau de la literatura polonesa de l’època dels totalitarismes –i en general de tota la literatura europea d’immediata postguerra: la crisi del llenguatge. «L’année 1939 marqua pour la littérature polonaise le début d’un face-à-face qui allait durer plus de cinquante ans avec le totalitarisme, nazi puis communiste».
¿Com expressar l’inexpressable –i això per partida doble: per uns horrors desconeguts fins a la data primer i per la censura del règim després–? Aquesta ha estat una de les grans preguntes a les quals han hagut de respondre els escriptors polonesos i que els ha portat a una cerca tant epistemològica com formal. I així, «très rapidement et de façon quasi systématique, la problématique purement politique s’efface pour faire place à des questions existentielles fondamentales; c’est pourquoi la littérature polonaise de cette époque n’a pas perdu de son actualité après l’effondrement des régimes politiques qui lui étaient contemporains. De là aussi l’universalité de sa problématique qui, par-delà les contingences historiques, est une confrontation passionnée de l’homme avec les limites de son langage».
Com ja hem dit, Polish literature as world literature es tracta també d’una antologia d’articles acadèmics i assajos sobre diversos autors, obres o problemes de la literatura polonesa escrits, emperò, per un reguitzell de prestigiosos professors i estudiosos, entre els quals destaca Michał Paweł Markowski. Els escriptors tractats tenen en comú haver estat traduïts i gaudir de certa recepció i reconeixement internacional, ja que com el títol indica, aquest llibre medita sobre el lloc de la literatura polonesa dins la literatura universal i es fixa en la percepció de diversos autors dins i fora del context nacional. Hi trobem interessants treballs sobre autors tan diversos com el poeta nacional romàntic Adam Mickiewicz, el comte il·lustrat Jan Potocki, autor del Manuscrit trobat a Saragossa (Quaderns Crema, 2009), obra mestra de la literatura escrita en francès, Witold Gombrowicz, que va fer del problema de la identitat un dels seus cavalls de batalla, o Bruno Schulz, la identitat nacional del qual, per contra, ha estat font de litigi més enllà de la seva voluntat, per acabar amb les dues majors escriptores poloneses actuals, la ja esmentada Olga Tokarczuk, que qüestiona la història oficial de Polònia a la seva monumental Księgi jakubowe («Els llibres de Jacob») (edició en castellà: Anagrama, 2023), i Dorota Masłowska, menys coneguda (a causa justament del seu estret vincle amb la realitat polonesa, tant des d’un punt de vista temàtic com lingüístic), però no menys genial.
La concepció que plana sobre la lectura dels diferents capítols sembla conduir-nos cap a la idea que la literatura polonesa ha viscut excessivament tancada en si mateixa i que pocs autors han pogut superar el seu petit context nacional per ser llegits des d’una perspectiva més àmplia, la de la república universal de les lletres. O com ho exposa de forma brillant Zofia Ziemann per tancar el seu article sobre la recepció de Bruno Schulz al món anglosaxó:
Benjamin Paloff once observed that «Polish literature» and «Literatura polska» are not equivalent; it is unrealistic to believe that the canon of authors and texts known to the foreign readers (and, to some extent, even to scholars of Polish literature) will ever be the same as the domestic one. This is a gentle way of putting it; to literary critics with no Polish connections or to general readers, Polish authors read in English need not to be seen as representatives of «Polish literature» (let alone «Literatura polska») at all. Perhaps this is the fate of all major authors from minor literatures. From this point of view, translation appears as liberation from domestic contexts, and the inevitable obverse of international success is losing control over one’s «own» author –which should not mean losing sight of his or her adventures overseas».
En conclusió, sigui com a autors polonesos o no, qualsevol de la colla que apareixen en aquesta ressenya constituirien una excel·lent lectura d’estiu. I no cal que sigui tot preparant un viatge a Cracòvia o a les muntanyes Tatra.
Pau Freixa Terradas
Traductor i professor de literatura polonesa a la Universitat de Barcelona
Afegeix un nou comentari