gener 2024

Henry, Emily. Book lovers. New York: Berkley, 2022. 377 p. ISBN 978-0-59333-483-6.

Emily Henry, autora estadounidense que vive y escribe en Cincinnati, justo por encima de la frontera con Kentucky, según las notas biográficas de su página en Instagram, es conocida por haber escrito libros que se han convertido en best sellers según The New York Times, traducidos ya a numerosos idiomas y liderando puntualmente las listas de ventas internacionales. En particular, Gente que conocemos en vacaciones (Planeta, 2023) y La novela del verano (Planeta, 2022) son actualmente los únicos títulos disponibles en español; Book lovers, sin embargo, aunque fue publicado por Penguin Random House el año pasado (bajo el sello de Berkley), aún no ha sido traducido. En cambio, recientemente se han adquirido los derechos cinematográficos para producir una película basada en la historia que narra.

Vázquez, Paula. La librería y la diosa. Barcelona: Lumen, 2023. 200 p. (Narrativa). ISBN 978-84-264-2637-6. 18,90 €.

Al maig del 2020 i en plena fase de desescalada, vaig visitar per primer cop la llibreria Lata Peinada. Hi anava a cercar la collita d’un Sant Jordi atípic que, tot i el confinament, es va poder celebrar gràcies a iniciatives com Llibreriesobertes.cat. Prop de mig miler d’establiments van afegir-se a aquesta campanya assumida per Òmnium Cultural, on s’oferia als lectors una plataforma de compra de llibres per donar suport a les llibreries independents. La pandèmia ens va agafar a tots a contrapeu, però encara va ser un trasbals major per a aquells petits negocis locals que no entraven a la preuada categoria de «comerç de primera necessitat». En el cas de les llibreries, l’aturada massiva del mercadeig físic va afectar en especial aquelles que encara no havien efectuat un procés de digitalització que avui en dia es considera essencial. Per Sant Jordi, com a mínim, la persiana del comerç en línia es va poder aixecar. Entraves al portal web, escollies llibre, botiga beneficiària i... llestos. Tan sols quedava esperar que el Govern espanyol decretés la fi del confinament per poder recollir la comanda. En el meu cas, vaig escollir la Lata Peinada perquè trobava que veure-la allà inclosa, a un any i escaig d’haver-se fundat, era senyal inequívoc de bona integració dins del sector per part d’una llibreria especialitzada en literatura estrangera.

Le Naour, Jean-Yves; Valenti, Catherine. 120 ans de prix Goncourt: une histoire littéraire française. Paris: Omnibus: Perrin, 2023. 575 p. ISBN 978-2-258-20254-2. 27 €.

L’any 1995, l’escriptor francès d’origen rus Andreï Makine va guanyar el Premi Goncourt amb la novel·la El testament francès (Columna, 1997; Tusquets, 2002). És el primer record que tinc sobre aquest prestigiós guardó, que cada any marca l’agenda literària del país veí. No sé per què m’ha quedat gravada a la memòria aquesta edició concreta del premi, potser perquè aleshores vaig estar temptat de comprar-me, i llegir-me, la novel·la guanyadora, cosa que finalment no vaig acabar fent. Però encara ara, quan remenant llibres en una o altra llibreria de vell, em cau a les mans l’edició de Tusquets, em quedo una estona fullejant-la amb un cert interès.

Per què les pàgines són així: un debat fonamental per entendre el disseny tipogràfic fins avui. Introd., Enric Jardí. Barcelona: GG, 2022.126 p. ISBN 978-84-252-3403-3. 16,90 €.

(També en castellà)  

El llibre comença i acaba amb Josep M. Pujol (1947-2012). Els que el vam tractar i ens vam beneficiar de la seva erudició i els seus consells recordem el seu tracte afable, lleument irònic, disposat a repensar-ho tot amb una sana distància, una distància que aplicava també a les pròpies conviccions. Pujol era filòleg, i amb ell vaig parlar de llengua. Pujol era folklorista, i amb ell vaig parlar de folklore. Pujol era un gran coneixedor de la tipografia, i amb ell vam parlar, Inês Castel-Branco i jo mateix (fundadors de Fragmenta), de qüestions de tipografia.

Lèal, Alfredo. Bolaño frente a Herralde: relaciones económicas entre poética y edición de literatura latinoamericana. Berlin; Boston: De Gruyter, 2022. x, 234 p. (Latin American literatures in the world = Literaturas latinoamericanas en el mundo; 16). ISBN 978-3-11-079003-0. 99,95 €.

Aquest estudi d’Alfredo Lèal omple un buit als nombrosos estudis ja existents al voltant de la figura, l’obra i la rellevància posterior de l’escriptor Roberto Bolaño, tan vinculat editorialment a la ciutat de Barcelona. Lèal reivindica els estudis del món editorial (normalment tangencials, ocupen sovint un espai perifèric a l’acadèmia) com a una anàlisi de primer ordre, capaç de generar coneixements no només de suport a altres matèries més canòniques, sinó coneixements nous i significatius per reescriure o omplir estranys espais de silenci de la nostra història cultural passada.

Bessard-Banquy, Olivier. Modernité du livre: de nouvelles maisons d’édition pour de nouveaux lectorats. Joinville-le-Pont: Double ponctuation, 2023. 160 p. (Bibliodiversité). ISBN 978-2-490855-40-7. 19 €.

Olivier Bessard-Banquy es uno de los investigadores del mundo del libro y de la edición más reputados del panorama europeo actual. Antiguo alumno de Asfored, el centro de formación del Syndicat de l’édition, es profesor en la Université de Bordeaux-Montaigne, encargado de la enseñanza de la historia del libro y la edición en el Pôle des métiers du livre.

People plus machines [en línea]: the role of artificial intelligence in publishing. [By] Frontier Economics. [London]: Publishers Association, [2020]. 64 p. <https://www.publishers.org.uk/wp-content/uploads/2020/10/People-plus-machines-The-role-of-Artificial-Intelligence-in-Publishing_FINAL.pdf>. [Consulta: 2 enero 2024].

Tras el auge que ha tenido la inteligencia artificial (IA) durante 2023, creemos esencial hablar sobre People plus machines: the role of artificial intelligence in publishing, un informe publicado en 2020 sobre el impacto de la IA en la industria editorial, encargado por la Asociación de Editores del Reino Unido a Frontier Economics.

Requena Hidalgo, Cora. El mundo fantástico en la literatura japonesa (de Nara a Edo). Gijón: Satori, 2023. 191 p., [16] làm. col. ISBN 978-84-19035-52-3. 23 €.

Ja sigui pel cinema, la literatura, el manga o l’anime, ja fa algunes dècades que certes criatures fantàstiques populars japoneses comencen a ser més o menys conegudes fora de les seves fronteres. No resulten del tot desconeguts els fantasmes que ens van presentar pel·lícules com The ring o La maldición, éssers com els kappa, que hem vist en molts animes, i fins i tot algunes llegendes que ens han arribat de forma més directa a través de llibres com els de Lafcadio Hearn. Qui s’hagi endinsat mínimament en la cultura japonesa, tard o d’hora haurà creuat camins amb yōkais, yūreis, onis i similars. Potser hi ha qui no en sigui conscient, però només fa falta haver vist algunes de les pel·lícules més populars de Studio Ghibli, com El viatge de Chihiro o La princesa Mononoke, o fins i tot haver llegit els mangues o vist els animes de Bola de Drac o Naruto, i fins i tot alguna pel·lícula de Kurosawa Akira, per haver conegut algun dels fenòmens o criatures fantàstiques que configuren aquesta rica i sempre en constant evolució cosmogonia japonesa.

Reingold, Matt. Jewish comics and graphic narratives: a critical guide. London, etc.: Bloomsbury, 2023. XII, 188 p. (Bloomsbury comics studies). ISBN 978-1-3503-0158-0.

Com ja saben la majoria dels aficionats dels llibres amb vinyetes i bafarades, el mercat editorial del còmic està dominat per les tres grans indústries existents: Japó, Estats Units i Europa (amb un petita participació espanyola). Els seus productes ens arriben massivament i són consumits per una creixent multitud de persones lectores. Però el còmic és un mitjà present a tot arreu i cada país (per marcar un límit geogràfic) acostuma a tenir els seus propis creadors que elaboren narratives gràfiques per al consum de la seva pròpia audiència. Si tenen sort, alguns fins i tot acaben per treballar en algun mercat important, però a escala local podem considerar a la majoria d’aquests autors i les seves obres com una mena de cròniques de la societat que els envolta. Aquest tret particular del còmic valida el mitjà com a vehicle de transmissió dels principals trets culturals de la comunitat que produeix aquestes «historietes» (de la mateixa manera que ho fa, en l’àmbit literari, el gènere de la sèrie negra).

Lyons, Annie. El club de lectura del refugio antiaéreo. Trad., Sandra Dolores Gómez Amador. Barcelona: Planeta, 2023. 397 p. ISBN 978-84-08-27885-6. 20,90€.

Allò resilient de les novel·les sempre és un gran alè de tot lector. I què és la resiliència -per-se- del llibre?

La vida de Gertie Bingham, protagonista d’El club de lectura del refugio antiaéreo, es veu redefinida no només amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial i les conseqüències que va patir la societat durant els anys del conflicte bèl·lic, amb la destrucció de ciutats angleses a causa dels bombardejos aeris de les forces alemanyes i les restriccions que va haver de fer front la població d’Anglaterra, sinó significativament amb la presència de Hedy Fischer, una adolescent refugiada alemanya jueva. Gertie, cofundadora juntament amb Harry Bingham de la Llibreria Bingham, pateix el buit creat per la mort inesperada del seu marit i, conseqüentment, la contingència de la vida i la incoherència d’un projecte en comú desarrelat, ancorat en l’absència de l’estimat perdut. Quin sentit té llegir, llavors?