La llibretera dins la llum

 

La llibretera dins la llum, de Frank Andriat

Andriat, Frank. La llibretera dins la llum. Traducció d’Anna Casassas. Barcelona: Sd·Edicions, 2014. 160 p. (La caja de lata). ISBN 978-84-941791-7-4.

El llibreter llegeix per feina i també per plaer. Aquesta és la nostra sort i la nostra desgràcia, ja que no sempre llegim el que desitgem, i moltes vegades acaba imposant-se la feina en l’elecció de les nostres lectures. Tenim dues piles de llibres: una de formada per les lectures que ens interessen com a lectors, i una altra de llibres que la feina demana llegir, si més no, fullejar. De vegades aquestes dues piles coincideixen i d’altres, no.

A Frank Andriat, autor belga i professor de francès en un institut de secundària, no el coneixíem, però el seu llibre ens va cridar l’atenció i el vam començar a llegir amb bona disposició, donat que compartim professió amb la protagonista del relat.

Aquesta jove llibretera queda enlluernada per un títol, d’autor desconegut, entre tots els llibres que rep diàriament a la seua llibreria. Immediatament, queda captiva i trasbalsada amb la lectura perquè es reconeix en la història que llegeix. L’autor narra, literalment, un fet dramàtic en el passat de la llibretera que condiciona el seu present i futur. Com és açò possible? És tal el paral·lelisme, que fins i tot els noms de la ficció es corresponen amb els de la realitat. Doncs bé, aquest misteri fa de fil conductor de la novel·la, que es resol quan l’autor i la llibretera-lectora es coneixen.

En la novel·la trobem moltes referències al treball quotidià d’una llibreria: la relació que s’estableix amb els clients, el reconeixement mutu entre lectors, la comunitat que es crea entre ells. També apareixen reflexions sobre què ens aporta la lectura, i intents de resposta a per què llegim.

En aquest sentit, la novel·la vol ser un homenatge a les llibreries (encara que massa són les afirmacions i descripcions que no compartim). Potser en aquest elogi, l’autor llisca cap a la idealització romàntica del treball en una llibreria. Són massa les tasques que cal fer en la gestió quotidiana i que ens dificulten la tranquil·la lectura d’un llibre entre client i telefonada, com fa la protagonista.

Una relliscada que el duu, de vegades, a la utilització reiterada d’expressions florides i comunes com «jardí de llibres» per referir-se a una llibreria. Així mateix, la descripció de la llibretera incideix en els seus trets físics; valorant quasi exclusivament la seua bellesa física: «una llibretera tan bonica» o «tan serenament atractiva» o quan «el sol del matí ha pujat uns quants graons i li encén l’escot». Aquest dibuix de la protagonista resulta molest i gastat. Hi trobem a faltar el retrat d’una bellesa interior, immaterial, de la llibretera envoltada de llibres.

La llibretera dins la llum està ben construït, manté la tensió fins al final, i permet una lectura àgil. Adient per a lectors poc exigents que busquen passar una estona entretinguda.

En els darrers anys, són molts els títols publicats al voltant del món del llibre i de les llibreries en particular, com ara La librería (Penelope Fitzgerald, Impedimenta) o La llibreria ambulant (Christopher Morley, Viena). Sempre els llegim amb interès i, d’alguna manera, més o menys, ens reconeixem com a llibreters en alguna de les aventures narrades. També en aquesta. Tanmateix, donada la gran quantitat de llibres que es publiquen i el decalatge que hi ha entre oferta i demanda, ens preguntem si seria necessari traduir certs llibres. 

Mònica Bernat, de la Llibreria L'Àmbit
(Primera promoció de l'Escola de Llibreria) 

 

tipus document

Afegeix un nou comentari

Filtered HTML

  • Les adreces web i de correu electrònic es transformen en enllaços automàticament.
  • Etiquetes HTML permeses: <a href hreflang> <em> <strong> <cite> <blockquote cite> <code> <ul type> <ol start type> <li> <dl> <dt> <dd>
  • Les línies i paràgrafs es trenquen automàticament.