Forster, E.M. Algunos libros: charlas radiofónicas en la BBC. Selección y prólogo, Gonzalo Torné; epílogo, Zadie Smith. Barcelona: Alpha Decay, 2018. 308 p. (Alpha Decay; 110). ISBN 978-84-948210-3-5. 23,90 €.
Quan E.M. Forster es va asseure davant del micròfon i va pronunciar la primera frase va saber que la seva història d’amor amb la ràdio acabava de començar. Tenia 50 anys, havia escrit dues novel·les d’èxit (Una habitación con vistas i Pasaje a la India) i es dedicava a escriure contes, articles, cròniques i biografies. Era un autor conegut, potser per això Hilda Matheson, cap del Talk Department de la BBC, el va convidar a impartir una sèrie de xerrades sobre literatura. L’encàrrec era molt concret, fer arribar recomanacions literàries a un públic generalista, format en una tercera part per la classe treballadora. Havien de tenir, això sí, un to informal i directe. La col·laboració de Forster a la BBC es va prolongar durant dècades i va oferir més de 150 classes magistrals.
Als que ens agrada tant la ràdio com els llibres som afortunats, ja que Alpha Decay ha publicat un volum titulat Algunos libros: charlas radiofónicas en la BBC on es recullen 31 d’aquestes conferències. Una selecció feta a partir d’un compendi més extens que va publicar la Universitat de Missouri l’any 2008.
Després de llegir el pròleg de Gonzalo Torné, qui ha fet també la selecció de les xerrades radiofòniques, i abans d’endinsar-me en la seva lectura, encuriosida per com devien sonar en la veu de l’autor, he fet una cerca a la xarxa i no ha estat difícil trobar-ne algun bocí. Us recomano que feu el mateix. Llegir-les tot seguit serà com traslladar-se en el temps, anar al blanc i negre, imaginar el fregir de la cerca analògica fins atrapar el canal desitjat i deixar-se endur per aquella veu múrria que ens arriba de molt lluny però que és capaç d’escolar-se fins el més profund per inocular-nos la fascinació per les lletres, el plaer de la lectura.
Cadascuna de les conferències és una invitació a llegir i alhora a pensar per què ho fem i quin és el pòsit que ens deixen aquests llibres a les nostres vides. La que obre el recull, «¿Son útiles los libros?», és tota una declaració d’intencions. L’autor parteix de la idea que un llibre no és l’únic objecte que hi ha al món, tampoc que estigui entre les coses més importants: ocupen molt d’espai i ens exigeixen molt de temps, «¿valen la pena?» es pregunta, i amb una pregunta tan senzilla interpel·la l’oient a l’altra banda perquè en el seu relat no hi ha artifici. Són les paraules d’algú que ha passat bona part del seu temps llegint i que per tant té l’autoritat suficient per explicar-nos de què va tot això.
I això va, com explica el mateix Forster, de deixar-se emportar per allò que ens diuen els llibres. Si ens atrapen no deixarem mai més de passar fulls plens a vessar de paraules i si no, no passa res, segurament ens costarà una mica més entendre el món que ens envolta i que aleshores, entre els trenta i els seixanta del segle passat, Forster ja intuïa que començava a complicar-se.
Kipling, Austen, Lawrence, Yeats, Elliot, Joyce i Shakespeare, entre molts d’altres, són alguns dels autors revisats per Forster. Conscient del públic que l’escolta i en les condicions en què ho fa, no vol que les seves xerrades es converteixin en exercicis de crítica. Tots els respectes cap a aquest gènere, però ell prefereix seguir el camí de la divulgació, de la descoberta, de la recomanació. Com l’amic que ens parla amb entusiasme d’un llibre determinat i ens fa córrer a buscar-lo; amb el seu sentit de l’humor, la seva capacitat d’anàlisi, la seva visió del món i el seu gust delicat per la literatura atrapa els seus seguidors, que n’eren molts!, sense concessions.
L’epíleg a càrrec de Zadie Smith, ens acaba de perfilar un home que va trobar en la ràdio una manera fantàstica de comunicar-se massivament, d’arribar al gran públic. Algú a qui no li feia por dir les coses pel seu nom. Parlar obertament dels seus gustos i disgustos. Dels seus autors preferits. També d’aquells pels quals no gastaria un minut del seu temps a llegir-los. Un home preocupat per l’educació universal i gratuïta o de l’art per a les masses. Un humanista enamorat de la ràdio. Que va demostrar que la cultura i les ones són aliades perfectes. Quina llàstima que a casa nostra aquest exercici encara no l’hagi fet ningú.
Carme Parras
De la 4a promoció de l’Escola de Llibreria
Podeu fer-hi un tast de les primeres pàgines de l'obra.
Afegeix un nou comentari